L'hoquei sobre herba seria una de les dis­ci­pli­nes que més títols dona­ria a Cata­lu­nya

Santi Freixa

Posició

Edu­ard Arbós

Posició

Cata­lu­nya és el bres­sol de l'hoquei sobre herba a l'Estat espa­nyol, con­cre­ta­ment, Bar­ce­lona i Ter­rassa. A prin­cipi del segle XX, les dues loca­li­tats es van con­ver­tir en el focus d'una nova pràctica espor­tiva impor­tada per estu­di­ants angle­sos. La tra­dició s'ha transmès a través de les gene­ra­ci­ons. Els cognoms es repe­tei­xen en les ali­ne­a­ci­ons de dife­rents èpoques. Hi ha nis­sa­gues de cam­pi­ons autèntics. Per exem­ple, Santi Freixa, un dels millors juga­dors del món, és nét del fun­da­dor de l'Atlètic Ter­rassa i nebot dels ger­mans Escudé, qua­tre inter­na­ci­o­nals històrics; a més, el seu cosí David Freixa també va ser olímpic en els Jocs de Bar­ce­lona.

Avui, més de cent anys després, el plan­ter bar­ce­loní i el ter­ras­senc, inces­sant­ment fructífer, nodreix la selecció espa­nyola i ha con­tribuït direc­ta­ment als seus èxits. Espa­nya ha gua­nyat meda­lles de plata i de bronze en Jocs Olímpics i cam­pi­o­nats del món, però l'or tan sols se l'ha pen­jat en euro­peus, el del 1974, a Madrid, i el del 2005, a Leip­zig.

És indub­ta­ble que una hipotètica selecció cata­lana podria tenir un recor­re­gut impor­tant en les com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals, tant com el que ha tin­gut el com­bi­nat de la fede­ració espa­nyola, que gai­rebé sem­pre ha comp­tat amb una base de juga­dors for­mats en els clubs bar­ce­lo­nins o valle­sans. Tam­poc és des­ca­be­llat pro­fe­tit­zar que si mai Cata­lu­nya arribés a com­pe­tir ofi­ci­al­ment en com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals, l'equip d'hoquei sobre herba seria la prin­ci­pal font de títols del país.

A Leip­zig, per exem­ple, on Espa­nya es va pro­cla­mar cam­pi­ona d'Europa per segona vegada en la història, 14 dels 18 juga­dors con­vo­cats pel selec­ci­o­na­dor Mau­rits Hen­driks eren cata­lans. Pos­si­ble­ment, al país s'hau­rien pogut tro­bar efec­tius per pre­sen­tar una for­mació cent per cent cata­lana sense que el nivell del bloc i els resul­tats se'n res­sen­tis­sin gaire.

Tenint en compte la presència cata­lana a Leip­zig, no és estrany que el català de Ter­rassa Edi Tubau fos pro­vi­den­cial en el debut espa­nyol mar­cant un gol de penal en l'últim ins­tant que va supo­sar la victòria con­tra Polònia; que els gols dels cata­lans de Bar­ce­lona Pol Amat i Àlex Fàbre­gas ser­vis­sin per der­ro­tar França i encar­ri­lar la clas­si­fi­cació per a les semi­fi­nals, i que el mateix Amat i el català de Ter­rassa Santi Freixa mar­ques­sin con­tra Ale­ma­nya, la der­ro­tes­sin per pri­mera vegada en un cam­pi­o­nat d'Europa –a més, davant dels seus afi­ci­o­nats–, i obtin­gues­sin el bit­llet per dis­pu­tar la final. I que en el moment deci­siu, òbvi­a­ment, un cop més, els cata­lans fos­sin deci­sius en el tri­omf con­tra Holanda (2-4). Freixa i Amat es van repar­tir la glòria gole­ja­dora.