Una proesa per reblar el clau
Voleibol. El CVB Barça afronta avui a casa (20.00 h, l'Hospitalet Nord) el tercer partit de la semifinal de la superlliga femenina contra l'Haro, el màxim favorit, amb un 2-0 en contra
Aturar la rematadora visitant Eli González, igualar la batalla a la xarxa i millorar els percentatges de recepcions de qualitat per construir amb eficiència, a banda de mostrar una mentalitat de ferro, són algunes de les premisses imprescindibles que haurà de complir el CVB Barça si vol igualar l'eliminatòria de les semifinals de la superlliga femenina contra l'Haro Rioja, l'actual campió de copa. El conjunt de Marta Gens va perdre els dos primers partits per 3-1 i ha de vèncer avui (20.00 h, pavelló de l'Hospitalet Nord) si vol allargar la sèrie contra el líder de la fase regular i màxim favorit al títol. Una victòria faria que els dos conjunts es tornessin a trobar diumenge al mateix escenari (2/4 de 2 del migdia). Els principals arguments atacants de les blaugrana són Nerea Sánchez –inclosa en l'equip ideal de la fase regular–i Maria Segura, però tot l'equip ha de fer un pas endavant si vol discutir la supremacia de l'Haro, que després d'obtenir l'any passat el subcampionat busca la primera superlliga de la seva història.
Una gran temporada
Sigui com vulgui, la temporada ja ha estat un èxit absolut en el retorn a la màxima categoria del voleibol estatal d'un equip català. Marta Gens ha sabut esprémer a la perfecció els seus recursos amb un equip jove i ara vol lluitar fins a l'extenuació a la recerca del miracle esportiu perquè això forma part del seu caràcter guanyador, tant quan era jugadora com ara d'entrenadora. El Barça jugaria la final si derrotés tres cops un equip que en la fase regular només va perdre dos cops. Si les blaugrana empatessin la sèrie, a més, haurien d'anar a assaltar la Rioja. En l'altra semifinal, el Murillo, segon en la fase regular, viatja a Múrcia amb un 2-0.
L'Espanyol, campió el 91
L'últim títol català en la superlliga femenina el va obtenir l'Espanyol el 1991. En aquella plantilla hi havia precisament l'actual entrenadora del Barça Marta Gens. Després, la morellenca va emprendre una aventura que la va dur a la lliga italiana i als millors equips estatals. Els temps han canviat, i el sol fet de tenir un equip català a l'elit ja és tota una heroïcitat perquè des de la temporada 2004/2005 no n'hi havia hagut cap de català a dalt. El darrer equip a dalt va ser el Sant Cugat. El CVB Barcelona ja va viure l'experiència durant tres campanyes (1999-2002), fins que va claudicar per problemes econòmics. La temporada vinent, si no hi ha res d'estrany, hi haurà dos conjunts catalans, perquè el Vall d'Hebron ha confirmat l'ascens.
Quatre catalans aspiren al títol masculí amb el CAI
Quatre jugadors catalans –Josep Miquel Sugrañes, Francesc Llenas, Sergi Arranz i David Sanllehí– aspiren a revalidar el títol masculí de la superlliga a les files del CAI Terol, conjunt que arriba al tercer partit de la final de la superlliga al pavelló Moisés Ruiz d'Almeria contra l'Unicaja amb la sèrie empatada (1-1), fet que atorga l'avantatge del factor pista als andalusos, que van donar la sorpresa assaltant el coliseu aragonès. De tota manera, el favorit continua sent el CAI, que ja va guanyar la copa i que s'ha adjudicat els últims quatre títols des que va irrompre amb virulència en el panorama estatal, gràcies a una afició molt nombrosa i un gran suport institucional lògic perquè és l'equip de referència de qualsevol esport a Terol.
Tots quatre catalans ja van formar part del projecte aragonès la temporada passada. Sugranyes i Arranz són fruits del planter del Barça; Llenas és un internacional contrastat nascut a Palafrugell i ha jugat en un bon grapat d'equips. Sanllehí, per la seva banda, va aterrar a Terol cedit pel Sant Pere i Sant Pau i ha estat internacional en les categories inferiors.