La pare­lla aus­tra­li­ana Sto­lle-Wood­forde sem­blava inac­ces­si­ble, però els cata­lans van vèncer per 6-4, 6-4 i 6-4

Àlex Cor­retja

Actu­ació final

L'apor­tació dels cata­lans va ser fona­men­tal en l'estrena d'Espa­nya en el pal­marès de la copa Davis l'any 2000. Àlex Cor­retja, Albert Costa i Joan Bal­cells, acom­pa­nyats per Juan Car­los Fer­rero, que va ser un dels grans herois de l'eli­mi­natòria con­tra Austràlia perquè va sumar els dos punts indi­vi­du­als, van aixe­car l'enci­a­mera al Palau Sant Jordi en una final que també es recorda per un inci­dent lamen­ta­ble. El públic va xiu­lar quan des de la mega­fo­nia l'alcalde de Bar­ce­lona, Joan Clos, va uti­lit­zar el català, un insult a la terra amfi­tri­ona i un exer­cici d'into­lerància. Entre el públic hi havia lògica­ment cata­lans, però la fede­ració també va orga­nit­zar auto­cars des de diver­sos punts de la geo­gra­fia espa­nyola perquè es des­pla­ces­sin a la Ciu­tat Com­tal a ani­mar l'equip espa­nyol. Déu me'n guard que això hagués pas­sat a Espa­nya. Els símbols cata­lans, a més, van ser abso­lu­ta­ment obvi­ats durant tota la final. El ten­nis, cer­ta­ment, no ha estat en línies gene­rals un esport gaire iden­ti­fi­cat amb la causa cata­lana. En el recent Bar­ce­lona Open Banc Saba­dell, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, va ser xiu­lat quan va ser pre­sen­tat en la cerimònia d'entrega de tro­feus. Abans, tant Josep Oliu, pre­si­dent del Banc Saba­dell, el prin­ci­pal patro­ci­na­dor del tor­neig, com Javier Godó, van ser rebuts amb aplau­di­ments. El tor­neig, però, va uti­lit­zar escru­po­lo­sa­ment el català tant en les pre­sen­ta­ci­ons dels juga­dors per mega­fo­nia com en l'anunci dels temp­te­jos per part dels àrbi­tres, que pri­mer can­ta­ven en català i després en anglès tot i que molts d'ells eren estran­gers. El mallorquí Rafa Nadal, però, es va adreçar al públic, una vegada resolta la final, exclu­si­va­ment en cas­tellà.

En l'àmbit estric­ta­ment espor­tiu –i tor­nant a la copa Davis del 2000–, Austràlia arri­bava amb un equip molt potent coman­dat pel jove Lley­ton Hewitt i pel veterà Patrick Raf­ter i amb un doble que sem­bla imba­ti­ble i que va clau­di­car con­tra Cor­retja i Bal­cells, que van obte­nir un punt fona­men­tal. Costa va per­dre el pri­mer par­tit con­tra Hewytt per 6-3, 1-6, 6-2, 4-6 i 4-6. Fer­rero, que va jugar de número 1 en detri­ment de Cor­retja, va der­ro­tar Raf­ter per 6-7 (4), 7-6 (2), 6-2 i 3-1 i reti­rada. Bal­cells i Cor­retja, per la seva banda, van superar la pare­lla aus­tra­li­ana for­mada per Mark Wood­forde i San­don Sto­lle –més que favo­rita abans del par­tit– per un tri­ple 6-4 i Fer­rero va sege­llar el títol con­tra Hevitt per 6-2, 7-6 (5), 4-6 i 6-4 amb aquell pas­sing de revés final que tan­tes vega­des s'ha repe­tit per tele­visió. El duel entre Costa i Raf­ter ja no es va jugar. L'equip espa­nyol de copa Davis va tren­car el gel i en els anys poste­ri­ors va acon­se­guir més títols (2004, 2008, 2009 i 2011) i abans d'adju­di­car-se el pri­mer havia per­dut dues finals (1965 i 1967).

En el grup tècnic cone­gut com el G-4 que capi­ta­ne­java l'equip també hi eren els cata­lans Javier Dudu Duarte –el cap visi­ble–, que lla­vors era l'entre­na­dor d'Àlex Cor­retja, Josep Per­las, que por­tava Albert Costa, i Jordi Vilaró, que era l'entre­na­dor de Fèlix Man­ti­lla. El quart home era l' asturià Juan Bau­tista Avendaño.