Canvi d'altitud

“Després de la Transpyr, el 2012, em van detectar un tumor a la pell i quan me'l van extreure i el van analitzar, en el moment de fer la biòpsia, van veure que era un melanoma. En el primer moment t'assustes un poc i penses que potser no passa res, però en el moment de fer l'ampliació va eixir positiu”, recorda Martínez, i segueix: “Aleshores ja sí que em van dir que estava en un estadi 3 de càncer, i és una situació perillosa perquè no sóc dels que s'informa molt per internet, perquè ho passes malament, però quan vaig entrar a la web de la Fundació contra el Càncer ja vaig veure que en la mateixa situació la meitat de les persones no el superen. Em vaig espantar molt, psicològicament ho passes malament.” Però ja està. Andreu Martínez, que havia estat atleta olímpic (Sidney, 2000) i d'altres proves internacionals en els 200 i 400 metres llisos –va guanyar el bronze en l'Europeu de Budapest el 1998–, es va prendre els dos mesos de quimioteràpia com un entrenament. “Sí que cadascú s'ho agafa a la seva manera, però...”

Pioner

“Havia de fer l'Andalusia Bike Race i la Transpyr, aquest any, i el primer que vaig pensar va ser si podria arribar a temps”, diu quan gira el cap enrere al moment que va saber la notícia. Perquè Martínez, enginyer informàtic de professió, ha trobat en aquest tipus de proves de resistència el que no li donaven les proves de primer nivell: “L'encant és que la majoria de gent ve a ser finisher. També hi ha els que es fixen un objectiu, com jo l'any passat, que volíem baixar de les 50 hores en BTT.” Cara Pechuga –“a l'institut li ho deien a un noi, però amb mala llet, i vaig decidir quedar-me'l”, explica en actitud positiva– és un dels pioners de la Transpyr Road. “La versió en carretera és ben bé el que m'agrada, perquè en tenir només els trams cronometrats no vas tan pressionat com en la BTT. Ahir va ser una de les més maques que he fet mai, m'emocionava i tot pels paisatges”, conclou Pechu.