Més esport

Campionat del món d'atletisme

1993

La marxa toca el cim a Stuttgart

excel·lència L'actuació en els 20 km va ser de matrícula d'honor, amb el títol de Valentí Massana; el tercer lloc de Daniel Plaza, i el quart, de Jaime Barroso sorpresa La tercera posició d'Encarna Granados en els 10 km només entrava en els pronòstics dels seus companys

L'atleta de Vila­de­cans va vèncer amb molta auto­ri­tat i el d'El Prat va pujar al podi després de dues des­qua­li­fi­ca­ci­ons


La marxa cata­lana va tocar el cim en el mun­dial de Stutt­gart del 1993. En la prova dels 20 km els mar­xa­dors cata­lans van excel·lir per qua­li­tat i quan­ti­tat. Valentí Mas­sana va asso­lir el pri­mer títol mun­dial d'un atleta esta­tal i va lide­rar un grup en què Daniel Plaza es va clas­si­fi­car en ter­cera posició i Jaime Bar­roso, en la quarta. Era el 15 d'agost del 1993. El dia abans, i com a avançament de la festa de la marxa cata­lana a la capi­tal de Baden-Württem­berg, l'atleta de Sarrià de Ter Encarna Gra­na­dos ja havia ocu­pat con­tra tot pronòstic el ter­cer lloc en els 10 km. En defi­ni­tiva, tres meda­lles i una plaça fina­lista en una espe­ci­a­li­tat que ja havia donat les pri­me­res ale­gries a l'atle­tisme esta­tal en els cam­pi­o­nats del món pre­ce­dents. Pre­ci­sa­ment, Josep Marín, entre­na­dor de Mas­sana i que lla­vors ja exer­cia com a res­pon­sa­ble esta­tal del sec­tor, i Jordi Llo­part, com a pre­pa­ra­dor de Plaza, van ser tes­ti­mo­nis de pri­mera fila de la nova con­questa de la marxa cata­lana. Tant Marín com Llo­part van ser objecte d'un home­natge en el cam­pi­o­nat d'Espa­nya previ al mun­dial amb motiu de la seva reti­rada de la com­pe­tició activa.

Aviat es com­pli­ran vint anys de l'efemèride de Stutt­gart i els matei­xos pro­ta­go­nis­tes de la gesta eren cons­ci­ents que aque­lla experiència difícil­ment es tor­na­ria a repe­tir. “Sabíem que aque­lles con­di­ci­ons, tres mar­xa­dors de la mateixa gene­ració i amb aquell punt extra­or­di­nari de forma, era pràcti­ca­ment impos­si­ble que es tornés a pro­duir”, recorda Mas­sana, que actu­al­ment exer­ceix de coor­di­na­dor del sec­tor de marxa de la Fede­ració Cata­lana d'Atle­tisme. La prova de 20 km marxa del mun­dial del 1993 va tenir un inici tediós. Al pas per l'equa­dor (42.26) encara hi havia 27 mar­xa­dors en el grup cap­da­van­ter. De mica en mica es van anar per­dent uni­tats del con­tin­gent i en el quilòmetre 14 ja s'havia reduït fins a set atle­tes, amb els tres cata­lans al cap­da­vant. El rus Mick­hail Schen­nikov va ser el pri­mer a pren­dre la ini­ci­a­tiva i va plan­te­jar un pri­mer atac al qual van res­pon­dre tots, excepte Jaime Bar­roso i el mexicà Ber­nardo Segura. Quan sem­blava que el ritme tor­na­ria a decaure, va aparèixer en escena Mas­sana (km 17), que amb una acce­le­ració pro­gres­siva es va que­dar tot sol al cap­da­vant. L'exi­gent marxa del de Vila­de­cans va situar el grup en fila índia. Schen­nikov i el mexicà Daniel Gar­cia llui­ta­ven pel sub­cam­pi­o­nat, i Plaza no podia seguir el ritme de l'italià Gio­vanni de Bene­dic­tis. Amb aquest pano­rama, es va entrar en l'últim quilòmetre, en què hi va haver diver­sos cops d'efecte. Mas­sana va arri­bar des­ta­cat a la línia de meta (1h22:31), però, en la pugna pel segon lloc, García i Schen­nikov van ser des­qua­li­fi­cats a les por­tes de l'estadi. Els mar­xa­dors, obce­cats, no van fer cas al jutge, que els va haver de per­se­guir fins a la mateixa pista de tar­tan. Arran d'aques­tes des­qua­li­fi­ca­ci­ons, el campió olímpic, rere Bene­dic­tis, va acon­se­guir un ter­cer lloc (1h23:18) del qual no va tenir conei­xe­ment fins que va arri­bar al túnel d'accés a l'estadi. Abans de cre­uar la meta, encara va ser a temps de veure que també des­qua­li­fi­ca­ven el mar­xa­dor que el pre­ce­dia, amb la qual cosa Bar­roso va esca­lar fins a la quarta posició (1h23:41), va sig­nar la millor actu­ació per­so­nal de la seva car­rera i la glo­bal de la marxa cata­lana. Els tres atle­tes, abraçats, es van aple­gar al mig de la pista per salu­dar en una estampa històrica per a l'atle­tisme del país.

Si el trio de mar­xa­dors arri­bava a Stutt­gart amb unes expec­ta­ti­ves molt altes, pocs apos­ta­ven perquè Encarna Gra­na­dos, atleta del GEiEG entre­nada per Teresa Masó, pogués estar en la pugna per les pla­ces del podi. Josep Marín, el res­pon­sa­ble esta­tal, la va convèncer de les seves pos­si­bi­li­tats. Al quilòmetre 3 ja estava en el grup cap­da­van­ter, al cos­tat de totes les grans espe­ci­a­lis­tes, Ile­ana Sal­va­dor, Anna Rita Sidoti, Sari Essayah, Susana Fei­tor, Eli­sa­betta Per­rone, Kerry Saxby, Made­lein Svens­son i la xinesa Yan Wang. En el quilòmetre 5, la sueca Svens­son va mar­car un regis­tre de 21:51, i Gra­na­dos anava sisena, amb tres segons més. En aquest punt, l'escan­di­nava va acce­le­rar pro­gres­si­va­ment el ritme. La cata­lana, per la seva banda, con­ti­nu­ava en el grup del qual es van anar sepa­rant diver­ses atle­tes, les unes vícti­mes de la pressió i el ritme, com en el cas de Sidoti i de Saxby –més enda­vant es van reti­rar–, les altres vícti­mes del seu propi estil, com en el cas de Wang. Quan fal­ta­ven dos quilòmetres i mig, Svens­son va ser des­qua­li­fi­cada quan lide­rava la prova amb 10 segons de diferència res­pecte d'un grup en què ja només hi havia Essayah, Sal­va­dor, Anders, Per­rone i Gra­na­dos. Els crits d'ànim de Mas­sana i Plaza, i del mateix Marín, van impul­sar la sar­ri­a­nenca a avançar dues posi­ci­ons i gua­nyar-se el ter­cer lloc del podi, amb un regis­tre de 43:21 amb què va superar de 10 segons la seva ante­rior plus­marca esta­tal. “Això és una cosa increïble, estic com en un somni; els meus com­panys tenien més con­fiança en mi que jo mateixa”, va adme­tre Gra­na­dos, que havia inau­gu­rat la festa de la marxa cata­lana a Stutt­gart.

Valentí Massana, sense ‘n', i Jesús A. Garcia Bragado

“Abans de donar-nos les medalles ens van comentar que, si hi havia alguna errada en els noms, encara ho podien rectificar. Aleshores, el meu nom estava escrit amb ‘n' final, tal com ho havia enviat la federació espanyola. Com que les màquines que inscrivien els noms estaven al mateix estadi, vaig comentar si em podien treure l'‘n' i m'ho van corregir a l'instant. No hi va haver cap problema.” Així va explicar Valentí Massana l'anècdota prèvia a la cerimònia de lliurament de medalles. Per la victòria, el marxador català també va ser obsequiat amb un Mercedes 180-C. Un vehicle que no rebria fins al cap de mig any, però que després li faria servei fins a catorze llargues temporades. Amb aquest títol, Massana va prendre la revenja de la desqualificació dels Jocs Olímpics de Barcelona. A més de l'atleta de Viladecans, l'altre gran triomfador de la selecció espanyola a Stuttgart va ser el marxador madrileny Jesús Ángel Garcia Bragado, que va assolir el títol en 50 km. Precisament, Chuso, tal com se'l coneix en l'ambient atlètic, va fer posteriorment tota la seva carrera atlètica –encara està en actiu– a Catalunya arran del matrimoni amb la gimnasta de rítmica lleidatana Carme Acedo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.