Entre el somni i el realisme
Seleccions. Les possibilitats perquè un equip català sigui als Jocs de Rio del 2016 depenen del fet que la consulta es faci el 2014 i que el Comitè Olímpic Català sigui reconegut el 2015
El debat sobre el dret a decidir i la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou estat els pròxims anys també posa sobre la taula la futura integració del país al Comitè Olímpic Internacional, que, a diferència de la Unió Europea, no posaria cap entrebanc a l'acceptació d'un nou membre. Escòcia, que celebrarà el seu referèndum el 18 de setembre del 2014, ja va parlar ahir obertament de la seva intenció d'estrenar-se en els Jocs Olímpics de Rio. El precedent que val per als escocesos és el de Montenegro, que també val per a Catalunya.
Montenegro va fer el seu referèndum d'independència el 2006. El va guanyar. Un any després el COI va aprovar el seu ingrés al club olímpic i el 2008 els esportistes del país ja van desfilar en la cerimònia d'inauguració dels Jocs de Pequín. La contrarellotge per arribar a Rio, doncs, ja ha començat, tant per als escocesos com per als catalans. Segons paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, Catalunya farà una consulta “sí o sí” el 2014. A partir del resultat que s'obtingui, la maquinària per crear infraestructures d'estat agafarà velocitat de creuer. El Comitè Olímpic Català (COC), que a diferència de l'escocès ja existeix, haurà de demanar paral·lelament a les principals federacions el reconeixement internacional. No existeix, en aquest cas, la complicada burocràcia de la Unió Europea, que obligaria Catalunya i Escòcia a sortir del seu organisme i negociar-ne l'entrada. Els requisits que demana el COI són ser un estat independent reconegut per la comunitat internacional, disposar d'una estructura esportiva pròpia i tenir cinc federacions olímpiques reconegudes.
Catalunya i Escòcia podrien demanar el seu ingrés al COI durant la 127a sessió, que es farà en l'últim trimestre del 2015 a Kuala Lumpur. Serà en aquesta trobada quan es decidirà la seu dels Jocs d'Hivern del 2022, als quals aspira Barcelona, tot i que el mateix alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha refredat les aspiracions de la capital catalana.
Escòcia juga amb avantatge respecte de Catalunya. Té l'aprovació de la Gran Bretanya per fer el referèndum i en cas que guanyi el sí –les enquestes encara són lleugerament favorables al no– la negociació política entre els dos governs per traspassar totes les competències es preveu àgil. Catalunya, en canvi, no té ni el permís per fer la consulta, i si es fa la transició cap a un nou estatus pot allargar-se durant mesos o anys. L'únic avantatge dels catalans és que les enquestes són cada vegada més favorables al sí. També s'ha de tenir en compte que si un cop s'és independent el reconeixement internacional es complica també es complica el reconeixement esportiu. És el que ha passat a Kosova, que va declarar unilateralment la independència el 17 de febrer del 2008 però que encara no ha pogut debutar en uns Jocs Olímpics perquè no ha obtingut el vistiplau de l'ONU. Espanya és un dels països que encara no han reconegut Kosova.
El COC, en espera
El Comitè Olímpic Català, que va tenir una primera versió als anys vint, va renéixer el 1989, abans dels Jocs de Barcelona. Després d'una primera sol·licitud per ser reconegut abans dels Jocs d'Atlanta el canvi de la carta olímpica el va deixar sense sentit. L'entitat va mantenir-se fent funcions reivindicatives i més socials fins que el Comitè Olímpic Espanyol va presentar una demanda, que encara no s'ha resolt, per usurpació dels drets i els símbols olímpics.
ELS REQUISITS
Els nous països hauran de ser reconeguts per la comunitat internacionalEL PRECEDENT
Montenegro va fer el referèndum el 2006 i el 2008 va participar als Jocs de PequínEl COC ja va desfilar a Anvers el 1920
La primera versió del COC va néixer el 1914 arran d'una campanya promoguda pel periodista esportiu Josep Elias Juncosa. L'acció va ser aplaudida pel COI i el seu fundador, el baró de Coubertin. El principal èxit d'aquell comitè va ser portar una delegació pròpia als Jocs Olímpics d'Anvers del 1920 dins l'equip espanyol i desfilar com a Comitè Olímpic Català en la cerimònia inaugural. A partir de llavors els enfrontaments entre el COC i el comitè espanyol van ser constants. Des de Madrid es va boicotejar la candidatura de Barcelona per als Jocs del 1924.
Fre a la candidatura del 2022
El president del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, va advocar ahir per ajornar del 2022 al 2026 “com a mínim” la presentació de la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d'Hivern. “Ens hem de centrar a resoldre l'hivern de la crisi econòmica i després parlarem dels Jocs d'Hivern”, va assenyalar el regidor.
Fernández Díaz va reclamar, a més, que es garanteixi que no es distrauran “recursos ni polítics ni socials per afrontar la crisi” a compte d'un projecte olímpic amb “poques possibilitats.