Els atacs als espor­tis­tes cata­lans amb per­so­na­li­tat per haver dit el que pen­sen o per haver par­ti­ci­pat en mani­fes­ta­ci­ons popu­lars com la Via Cata­lana, són una cons­tant. La ten­nista de Gra­no­llers Laura Pous ha publi­cat una carta en el lloc web www.​pun​tode​brea​k.​com, en què es defensa dels atacs espa­nyo­lis­tes d'un arti­cle d'un blog del diari Marca sig­nat per Álvaro Roca i titu­lat “Inde­pen­den­tis­tas a medias”, en què també li toca el rebre a Ona Car­bo­nell, que aquesta set­mana ja va haver de supor­tar el pes de l'espa­nyo­lisme quan es va pro­nun­ciar a favor de com­pe­tir amb Cata­lu­nya. A Pous l'acu­sen de doble moral política. El seu pecat va ser par­ti­ci­par en la Via Cata­lana, i aquesta demos­tració de lli­ber­tat ha pro­vo­cat que Roca li retre­gui que hagués jugat abans par­tits defen­sant Espa­nya i ara sigui una ove­lla esgar­ri­ada: “No pot ser que vagi als actes inde­pen­den­tis­tes cata­lans i uns mesos abans es posi el xan­dall de la selecció espa­nyola en la copa Fede­ració i escolti l'himne naci­o­nal. Això és riure's de la gent. Apa que no hi ha ten­nis­tes a Espa­nya que mata­rien per estar en aquesta posició.”

“La meva presència en la Via Cata­lana va ser un acte total­ment volun­tari en el qual em vaig unir al poble de Cata­lu­nya per cele­brar la Diada i per rei­vin­di­car la volun­tat sobre el dret a deci­dir què volem fer amb el nos­tre futur. Com a ciu­ta­dana de Cata­lu­nya i d'Espa­nya sóc lliure de mani­fes­tar-me i, inde­pen­dent­ment de si m'agra­da­ria veure Cata­lu­nya inde­pen­dent o no, tinc dret a jugar pel país al qual per­ta­nyo avui”, recalca Pous, que ho argu­menta: “Encara que sóc cata­lana (inde­pen­den­tista o no), també sóc espa­nyola (més que fran­cesa, ita­li­ana o por­tu­guesa, li ho asse­guro), i com a tal, tinc dret a jugar per aquest país, que també és meu i del qual no m'agrada que m'exclo­guin. Un país en el qual la for­mació que he rebut com a ten­nista ha estat finançada per la meva família i per la fede­ració cata­lana. Un país en el qual pago reli­gi­o­sa­ment impos­tos sobre tots els meus ingres­sos.” Ele­gant però directa, clou amb un mis­satge clar: “Si vostè no pot o no vol enten­dre que de la mateixa manera que he jugat amb Espa­nya i ho he donat tot, algun dia em faria il·lusió fer-ho amb Cata­lu­nya, és que no ha entès res. Escri­vint blogs com aquest, l'únic que genera és polèmica barata i odi gratuït i injus­ti­fi­cat.”

La valen­tia de la ten­nista cata­lana va viure ahir una gran efer­vescència en el Twit­ter i molta gent va piu­lar a favor seu en la xarxa en un moment extre­ma­da­ment sen­si­ble.