Esports olímpics

En el gràfic de les pla­nes següents hi ha el recull dels podis que les selec­ci­ons dels estats sor­gits del canvi de fron­te­res ini­ciat fa 25 anys han acon­se­guit en els esports d'equip en els Jocs Olímpics, els cam­pi­o­nats del món i els cam­pi­o­nats d'Europa, tant en homes com en dones, des del 1992. Per tal de deli­mi­tar l'estudi s'han tin­gut només en compte els esports d'equip que han for­mat part del pro­grama olímpic ofi­cial des del 1992 fins al 2012. No s'ha tin­gut en compte, doncs, l'hoquei sobre patins –esport d'exhi­bició a Bar­ce­lona–, ni el rugbi, el cri­quet, el corf­bol, l'hoquei sala i el net­bol. També és veri­tat que haver afe­git aquests esports tam­poc hau­ria alte­rat gaire els resul­tats, ja que no es tracta d'esports en què els països de l'Europa de l'est fos­sin pre­ci­sa­ment potències.

Ja ha que­dat dit unes línies més amunt que Rússia, Iugoslàvia/Sèrbia i la República Txeca han estat cam­pi­o­nes olímpi­ques, mun­di­als o euro­pees en esports d'equip en aquests dues dar­re­res dècades. I dels nous estats, Croàcia ha estat cam­pi­ona olímpica, mun­dial i euro­pea; Eslovàquia cam­pi­ona mun­dial i Lituània, Mon­te­ne­gro i Ucraïna, cam­pi­o­nes d'Europa. Eslovènia –un bronze euro­peu en hand­bol mas­culí– i Bie­lorússia –un bronze euro­peu en bàsquet femení– han pujat al podi, però no al graó més alt. Croàcia ha gua­nyat 6 ors, 12 pla­tes i 12 bron­zes en cinc esports –hand­bol, water­polo, bàsquet, fut­bol i volei­bol–. Eslovàquia, 1 or, 3 pla­tes i bron­zes en dos esports –hoquei sobre gel i bàsquet–. Mon­te­ne­gro, 2 ors i 3 pla­tes en dos esports –water­polo i hand­bol– i Ucraïna, 1 or, 1 plata i 2 bron­zes en tres esports –bàsquet, hand­bol i volei­bol.

En el gràfic només s'han inclòs els podis de les noves repúbli­ques, però Letònia, Estònia i Geòrgia, en el cas de les repúbli­ques de l'òrbita soviètica, i Bòsnia i Macedònia, de la iugos­lava, han clas­si­fi­cat alguna de les seves selec­ci­ons en els grans cam­pi­o­nats. La de fut­bol de Bòsnia, sense anar més lluny, s'estre­narà en un mun­dial de fut­bol d'aquí a uns dies al Bra­sil.

Inde­pen­dent dels resul­tats que hagin acon­se­guit en els diver­sos cam­pi­o­nats, els espor­tis­tes de totes aques­tes naci­ons han pogut par­ti­ci­par repre­sen­tant els seus colors, no els del veí. Sem­bla clar que un equip de bàsquet amb juga­dors rus­sos, litu­ans, letons i ucraïnesos seria millor, en teo­ria, que la selecció de Rússia o de Lituània i que un equip de water­polo amb ser­bis, cro­ats i mon­te­ne­grins no tin­dria, segu­ra­ment rival i que els txecs i els eslo­vacs junts serien millors en hoquei sobre gel, però per la mateixa regla de tres, una selecció ibèrica de fut­bol seria millor que l'espa­nyola o la por­tu­guesa per sepa­rat i que una selecció del Bene­lux millo­ra­ria les d'Holanda i Bèlgica, però a ningú se li acu­deix plan­te­jar aquesta mena d'uni­ons. La teo­ria de la uni­tat, esgri­mida sem­pre pels diri­gents espor­tius, i no espor­tius, espa­nyols, queda esmi­co­lada pels resul­tats. Les selec­ci­ons de Rússia, Iugoslàvia/Sèrbia, i la República Txeca no gua­nyen sem­pre les selec­ci­ons que es van inde­pen­dit­zar. Política­ment, fa anys que són iguals. Espor­ti­va­ment, és cada cam­pi­o­nat el que marca la jerar­quia.

Que més de vint anys després de la sepa­ració les selec­ci­ons de Croàcia, Sèrbia i Eslovènia es tro­bin sovint en els par­tits deci­sius dels cam­pi­o­nats d'hand­bol, i que Lituània i Rússia ho facin en els de bàsquet, i Eslovàquia i la República Txeca en els d'hoquei sobre gel demos­tra que es tracta d'esports que es prac­ti­ca­ven de manera més o menys homogènia en els diver­sos ter­ri­to­ris dels antics estats. Dit d'una altra manera, hi havia pocs casos de para­si­tisme espor­tiu com de l'Estat espa­nyol en l'hoquei sobre patins, i en water­polo i hoquei sobre herba, en menor grau. Després, la cosa va per gene­ra­ci­ons i si els juga­dors són més o menys bons, gua­nyes o no gua­nyes. Si no hi ha juga­dors, ni tan sols pots par­ti­ci­par-hi.

13 nous de 24

El cam­pi­o­nat d'Europa de bàsquet mas­culí que es va jugar l'estiu pas­sat a Eslovènia exem­pli­fica la nova geo­gra­fia espor­tiva sor­gida dues dècades enrere. Dels 24 equips par­ti­ci­pants, 13 repre­sen­ta­ven estats que no exis­tien com a tals quan va caure el mur de Berlín: Rússia hi era, però també Lituània, Ucraïna, Letònia i Geor­gia. Al cos­tat de Sèrbia hi van jugar Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Mon­te­ne­gro i Macedònia. La República Txeca i Ale­ma­nya també hi van par­ti­ci­par. I en l'euro­peu d'hand­bol d'aquest any, entre els 16 par­ti­ci­pants hi havia Rússia, Bie­lorússia, Croàcia, Sèrbia, Macedònia, Mon­te­ne­gro i la República Txeca.

El mun­dial de fut­bol del 1990 que es va jugar a Itàlia va comp­tar amb les selec­ci­ons de la República Fede­ral Ale­ma­nya, la URSS, Iugoslàvia i Txe­cos­lovàquia. Va ser l'última apa­rició d'aques­tes selec­ci­ons en la copa del món. Qua­tre anys després, als Estats Units, hi van par­ti­ci­par l'Ale­ma­nya uni­fi­cada –pre­sent en tots els mun­di­als des de lla­vors– i Rússia, hereva de la URSS, i que també ha estat en els mun­di­als del 2002 i ara al Bra­sil. Des de lla­vors, set selec­ci­ons sor­gi­des del movi­ment de fron­te­res a l'Europa de l'est s'han clas­si­fi­cat per jugar la màxima com­pe­tició mun­dial de fut­bol. Croàcia s'hi va estre­nar el 1998, amb un ter­cer lloc, i ha repe­tit el 2002, el 2006 i ara, el 2014. La nova Iugoslàvia va com­pe­tir el 1998, el 2006, com a Sèrbia-Mon­te­ne­gro i el 2010 com a Sèrbia. Eslovènia va aparèixer el 2002 i va repe­tir el 2010. Ucraïna va jugar el mun­dial del 2006, el mateix en què es va estre­nar la nova República Txeca i Eslovàquia va debu­tar en el mun­dial del 2010. Bòsnia ho farà al Bra­sil.