L'adéu a la competició

L'estiu del 2012, Alonso va deixar de competir i va passar a dedicar-se exclusivament a fer d'entrenador de gimnàstica. “Em van dir que havia d'anar a Madrid amb la possibilitat d'una beca per dedicar-m'hi al cent per cent. Després d'unes setmanes meditant-ho vaig decidir que el meu camí havia acabat i que havia de fer coses de persona normal”, confessa Alonso, a qui no li va convèncer la idea de deixar-ho tot, és a dir, la seva família, amics i ciutat, per anar a Madrid, començar una vida nova i viure únicament i exclusivament per la gimnàstica. Treballar com a entrenador és una cosa que li agrada i, de moment, el seu futur és aquest. Al matí estudia psicologia a distància a la UOC. A la tarda, va a Girona per fer d'entrenador amb nens que van des dels cinc anys fins a edats més avançades. “Per mi, és la millor feina del món. Poder transmetre als nens tota l'experiència que he tingut jo és el millor. La sensació que tinc quan els surten elements nous i competeixen bé, és com si jo mateix ho estigués fent. Crec que no es pot demanar res més.”

Jocs Olímpics i possible retorn

Adrià Alonso encara no havia nascut quan se celebraven els Jocs Olímpics a Barcelona l'any 1992, però sí que està informat sobre el que va passar al Palau Sant Jordi l'estiu del 1992 en la gimnàstica artística. “Sxerbo va ser el gimnasta que més medalles va aconseguir. En va guanyar set d'or de les vuit possibles. Per a nosaltres és un rècord que portem molt endins. Que un gimnasta hagi aconseguit tant... És un referent al 100%.” Alonso no va arribar als Jocs de Londres, “no tenia ni el nivell ni l'edat adequada”. Els de Rio 2016 serien els seus Jocs, però ja ho ha deixat. Tot i això, el gimnasta creu hauria pogut arribar a obtenir la marca espanyola necessària per entrar a la llista dels seleccionats per a Rio si encara estigués competint. “Tot depèn de com hagués arribat a l'últim any, però mai se sap, és molt relatiu, pot passar de tot...” Si el barceloní tornés a la competició ara, seria una mica just per arribar als Jocs Olímpics de Rio amb l'estat de forma òptim i aconseguir la marca de l'equip espany€ol, ja que tornar a agafar la forma i el nivell que tenia no és fàcil, sobretot, en aquest esport. De totes maneres, el gimnasta català no descarta tornar a competir, ja que, en el fons, la gimnàstica artística és la seva passió i encara és jove. Amb 21 anys, encara té molt temps per viure més experiències com a gimnasta, però de moment no tornarà.

Viure de la gimnàstica

El moment de més popularitat de la gimnàstica és quan es disputen els Jocs Olímpics, cada quatre anys, ja que arriba a ser un dels esports amb més seguiment i expectació entre els espectadors. Tot i ser considerat com una de les disciplines per excel·lència dels Jocs, la gimnàstica encara no és un esport massiu, sobretot en l'apartat d'homes. Alonso veu difícil viure econòmicament d'aquest esport: “En aquest moment, viure de la gimnàstica és força complicat. La crisi econòmica ha afectat molt els esports, sobretot els més minoritaris. Tenir un bon sou és impensable.” Tot i això, Alonso explica que li agradaria molt poder sobreviure a partir d'aquest esport. “A tothom li agrada viure del que l'apassiona.” Tot i això, el gimnasta afirma que no poder viure econòmicament de l'esport no va ser un motiu per deixar-ho: “Que nosaltres com a gimnastes vulguem arribar lluny no és per allò material, sinó perquè ens agrada i ens apassiona.”

Esport també d'homes

La gimnàstica ha estat tradicionalment un esport que han practicat més les dones que els homes, però amb el pas del temps hi ha més nois que el practiquen: “El fet de portar mallot és un aspecte més que s'ha de superar. Jo ho veig igual de bonic que el futbol, córrer...”, diu Alonso respecte a si encara és un esport també per a homes. “Encara hi ha molta gent que viu en la prehistòria, però tenim tot el dret de practicar el que vulguem, i més si és un esport tan complicat i que de vegades no es valora.”