El col·loca­dor more­llenc de 36 anys Jordi Gens, que viu la seva ter­cera aven­tura en la lliga ira­ni­ana de volei­bol, és l'exem­ple més estrambòtic dels quilòmetres que han de fer els juga­dors cata­lans de qua­li­tat per jugar a l'elit des que el Sant Pere i Sant Pau de Tar­ra­gona i el Barça van renun­ciar a la màxima cate­go­ria l'estiu del 2011. Orfes de refe­rents, els cata­lans s'han de des­plaçar per seguir el camí del pro­fes­si­o­na­lisme, encara que sigui, en oca­si­ons, pre­cari –no és el cas de l'Iran–. Si bé en les dues oca­si­ons ante­ri­ors Gens va jugar amb el Paykan, ara milita al Mizan, ter­cer de la lliga. El tar­ra­goní, que té fixada la seva residència a Ate­nes, va debu­tar en l'elit als 18 anys a les files del Sant Pere i Sant Pau de Tar­ra­gona i, des de lla­vors, ha mili­tat també en les lli­gues fran­cesa –el curs pas­sat va jugar al Ren­nes–, la grega i la xipri­ota –campió amb l'Anort­ho­sis–. En el volei­bol iranià, malau­ra­da­ment famós perquè el govern va con­dem­nar una noia a presó sim­ple­ment per inten­tar veure un par­tit mas­culí acu­sant-la de pro­pa­ganda con­tra el règim, hi ha només nou estran­gers. Mal­grat que els drets humans no evo­lu­ci­o­nen, el nivell del volei­bol, en canvi, ha cres­cut sen­si­ble­ment. La selecció ira­ni­ana és la desena del rànquing mun­dial –Espa­nya és 36a.

Un altre veterà que enguany ha deci­dit fugir per pri­mera vegada de la super­lliga espa­nyola és el lliure pala­fru­ge­llenc Fran­cesc Lle­nas, que defensa els colors dels Cen­tu­ri­ons del Nar­bona, que llui­ten per man­te­nir-se en la lliga fran­cesa –12è i ante­penúltim–. Feia temps que l'equip vigi­lava de prop Lle­nas, que s'ha fet un tip de gua­nyar títols amb el CAI Terol i que també va mili­tar a l'Uni­caja Alme­ria, l'Elx, l'Andorra i el CN Saba­dell, veri­ta­ble bres­sol de juga­dors cata­lans d'elit. Abans, havia jugat al juve­nil del Barça un any. L'inter­na­ci­o­nal ha apos­tat pel canvi moti­vat per la qua­li­tat del cam­pi­o­nat francès, “una de les millors lli­gues del món”.

El juga­dor català de més pro­jecció inter­na­ci­o­nal aquests anys ha estat l'opo­sat bar­ce­loní Iban Pérez. Juga per ter­cera tem­po­rada con­se­cu­tiva al Nan­tes –13è i penúltim– i abans també va tas­tar el cam­pi­o­nat italià amb el Peru­gia, el Milan i el Cori­gli­ano, al marge de les experiències en la super­lliga espa­nyola amb el Palma, l'Uni­caja Alme­ria el Vecin­da­rio. Pérez ha adqui­rit una gran noto­ri­e­tat inter­na­ci­o­nal. Va ser campió d'Europa el 2007 amb Espa­nya i també va ser el màxim ano­ta­dor del mun­dial 2010 i el millor ata­cant de la lliga euro­pea el 2012, parau­les majors. Acu­mula 245 par­tits amb la selecció espa­nyola.

A França hi podem tro­bar per segona tem­po­rada el saba­de­llenc Gerard Oso­rio, recep­tor de l'Asul Volley de Lió, que ocupa una bri­llant quarta posició. Un altre repre­sen­tant de l'èxode és el saba­de­llenc Dani Roca­mora, que milita al SK Poso­jil­nica, ter­cer en la lliga austríaca i que juga la lliga de cam­pi­ons. Roca­mora és un opo­sat de molta potència que el curs pas­sat va ser campió de copa amb l'Uni­caja Alme­ria. De fet, for­mat al CN Saba­dell i que també va jugar amb el Sant Pere i Sant Pau juve­nil i el Roca, amb 26 anys exem­pli­fica el rodamón català. Ha jugat a l'Andorra, el Numància, el CAI Terol, el Vibo Valen­tia italià, l'Uni­caja i el Bot­trop de la Bun­des­liga. Ha estat 91 cops inter­na­ci­o­nal.

De la mateixa manera, ha accep­tat el repte el des­ca­rat col·loca­dor tar­ra­goní for­mat al plan­ter del Sant Pere i Sant Pau Car­les Mora, que tri­omfa en la Bun­des­liga amb el SVG Lüneburg (5è) després de pas­sar per l'Eivissa i el CAI Terol. O l'excen­tral del CAI Terol Chemi Sugra­nyes, que milita al Volley-Asse Len­nik, ter­cer en la lliga belga, després d'haver estat un bastió al Barça i dei­xar l'equip ara­gonès de manera uni­la­te­ral a mit­jan curs pas­sat per falta de minuts per pro­var sort a Finlàndia.