Prac­ti­cava volei­bol fins que vaig pas­sar a pre­si­dir la fede­ració cata­lana. Ara és incom­pa­ti­ble, de manera que vaig al gimnàs tres o qua­tre dies per set­mana. L'esport, a més de salut, és com­pa­nyo­nia, edu­cació social. Els joves que fan esport s'acos­tu­men a endreçar els seus hora­ris, a com­pa­ti­bi­lit­zar la seva acti­vi­tat acadèmica i/o labo­ral amb l'acti­vi­tat espor­tiva.

Afor­tu­na­da­ment va sor­tint més l'esport femení als mit­jans, segu­ra­ment a causa d'aquests bons resul­tats. Però encara queda camí per fer...

S'ha de poten­ciar la figura del direc­tiu, en gene­ral. I fer incidència en el sec­tor femení, en par­ti­cu­lar. Les polítiques de gènere que s'han por­tat a terme per aug­men­tar el nom­bre de dones diri­gents no estan tenint efecte, i això és perquè el pro­blema no està ben iden­ti­fi­cat. S'ha d'incen­ti­var que hi hagi més dones direc­ti­ves realçant la figura del diri­gent en si mateixa, no només la figura de la dona diri­gent. No hem de ser una quota. Ser diri­gent dóna l'opor­tu­ni­tat de par­ti­ci­par i pren­dre deci­si­ons que real­ment modi­fi­quen el nos­tre entorn. Els diri­gents can­viem el destí de les nos­tres enti­tats amb les nos­tres polítiques. I això, per gent amb inqui­e­tuds, és un repte que no té preu. Resu­mir això amb una quota... és un error.

Almenys en el volei­bol, sí. Els clubs estan tre­ba­llant moltíssim, poten­cien molt la base. S'han doblat les llicències de volei­bol fede­rat en els últims sis anys. I l'aug­ment més sig­ni­fi­ca­tiu és en noies d'11 a 16 anys.

No sabria què con­tes­tar [riu]. Però és veri­tat. Amb la Lliga Mas­ter ini­ci­ada ara fa dues tem­po­ra­des hem incor­po­rat a la com­pe­tició els pares i mares dels nos­tres espor­tis­tes, així com a per­so­nes de més de 35 anys que no havien jugat mai a volei, i està tenint molt èxit.

Laia Sanz em sem­bla increïble. I més en el món del motor.

Com a diri­gent de l'esport si no tingués el suport de la família i amics seria impos­si­ble i impen­sa­ble desen­vo­lu­par les tas­ques que com­porta el càrrec. Pre­ci­sa­ment mol­tes d'aques­tes hores reper­cu­tei­xen en la família. Em sento molt, molt afor­tu­nada en aquest sen­tit.