“L'esport és un bé necessari”

Sim­ple­ment l'esport som tots i per tant ens afecta a tots. L'esport estarà molt tocat, tocat de mort, si no es tracta d'una manera dife­rent el tema en qüestió.

El món de l'esport és pira­mi­dal. A dalt hi ha els espor­tis­tes d'elit, que arri­ben a aquest punt gràcies al fet que a sota hi ha una base enorme, sense la qual seria impos­si­ble fixar l'èxit futur de l'esport.

Sens dubte les mesu­res que afec­tin l'esport de base afec­ta­ran també els valors per ser més bona per­sona i més salu­da­ble.

El club cada vegada té més difi­cul­tats per apos­tar per l'esport de base, perquè cada cop els esforços econòmics són més grans a causa de la pressió econòmica que hi ha per l'obli­gació de regu­la­rit­zar una sèrie de col·labo­ra­ci­ons com si fos­sin fei­nes de 40 hores set­ma­nals que fan que als clubs, òbvi­a­ment, els costi més man­te­nir-ho. Per això es neces­sita un règim dife­rent amb la gent que prac­tica esport, tenint en compte que l'esport és un bé neces­sari, ja que la tasca de fomen­tar hàbits salu­da­bles és després un estalvi per a l'Estat en des­pesa mèdica.

Els clubs poden inver­tir menys diners per tota la càrrega fis­cal que suposa tenir una sèrie d'entre­na­dors i de pri­mers equips amb unes peti­tes remu­ne­ra­ci­ons. Això no vol dir que hagin de cobrar d'una manera que no es con­troli, sinó al con­trari, estem molt con­tents d'estar regu­la­rit­zats i ens agra­da­ria estar-ho més.

En l'esport de base hi ha molta gent que fa tas­ques de volun­ta­riat. Volem que les com­pen­sa­ci­ons que donen els clubs a les per­so­nes que con­tri­bu­ei­xen a crear esport de base esti­guin regu­la­rit­za­des. El pro­blema és que l'IRPF i la Segu­re­tat Social que s'aplica fa que els clubs hagin de pagar un 30 o 45% més. O que aquesta per­sona s'hagi de plan­te­jar assu­mir-ne el cost.