L'esport català con­ti­nua la cam­pa­nya per fer sen­tir la seva veu davant les deci­si­ons del govern esta­tal, que sem­bla que apun­ten direc­ta­ment a la seva via­bi­li­tat, almenys tal com la conei­xem. Fa temps que el males­tar és evi­dent, però ahir es trac­tava de fer palès aquest des­con­ten­ta­ment amb un acte de força simbòlica amb gran trans­cendència mediàtica després que s'engegués l'eti­queta #sor­ti­ma­gua­nyar en les xar­xes soci­als.

L'UFEC, que fa d'alta­veu d'aquest des­con­ten­ta­ment, va reu­nir dos milers de per­so­nes al com­plex espor­tiu de l'Estació del Nord a Bar­ce­lona. Espor­tis­tes, direc­tius, polítics, diri­gents i repre­sen­tants de la soci­e­tat civil van alçar simbòlica­ment una gran tar­geta ver­me­lla con­tra els nou grans greu­ges que posen en perill el model de l'esport a Cata­lu­nya dels últims anys. Els pre­si­dents del FC Bar­ce­lona i del RCD Espa­nyol, Josep Maria Bar­to­meu i Joan Collet; el del Joven­tut, Ignasi Villa­campa; el con­se­ller de Pre­sidència, Fran­cesc Homs; la pre­si­denta d'Òmnium Cul­tu­ral, Muriel Casals; l'exten­nista Albert Costa, i el pilot Isi­dre Esteve van ser algu­nes de les per­so­na­li­tats que van seure a la pri­mera fila al cos­tat dels mem­bres del con­sell exe­cu­tiu de la UFEC.

El pre­si­dent de l'enti­tat, Gerard Esteva, va adme­tre que allò era un autèntic memo­rial de greu­ges, com el que va adreçar les Corts Cata­la­nes a Alfons XII el 1885. Va anun­ciar també un acord amb les dues asso­ci­a­ci­ons de muni­ci­pis de Cata­lu­nya per apro­var moci­ons en tots els seus ajun­ta­ments que ani­ran cap a Madrid per mirar de fre­nar, amb poques pos­si­bi­li­tats d'èxit, unes lleis que sim­bo­lit­zen l'espe­rit de la majo­ria abso­luta del PP: pas­sar per sobre de tot i de tot­hom.

Amb gran solem­ni­tat, diver­sos pre­si­dents de fede­ra­ci­ons van denun­ciar des del faris­tol, i una per una, les nor­mes que han pro­vo­cat la pre­o­cu­pació, la indig­nació i també la por de les funes­tes con­seqüències del sec­tor espor­tiu.

Ramon Basi­ana (pati­natge) va qua­li­fi­car la llicència única de mesura recap­tatòria per finançar l'esport d'elit espa­nyol a costa de l'esport de base de Cata­lu­nya; Andreu Subies (fut­bol) va expres­sar el cost inas­su­mi­ble que supo­sarà per als clubs l'obli­ga­to­ri­e­tat de regu­la­rit­zar els volun­ta­ris –més de 400.000–; Car­les Muñoz (paralítics cere­brals) va exi­gir que es posi en valor la for­mació que fan les fede­ra­ci­ons i que es pugui con­va­li­dar amb els estu­dis ofi­ci­als; Josep Monràs (con­sell espor­tiu del Vallès Ori­en­tal) va dema­nar que no es perdi l'exempció fis­cal per a les enti­tats sense ànim de lucre, un sal­va­vi­des per a les enti­tats més humils; Narcís Carrió (hoquei sobre herba), va lamen­tar l'aug­ment de l'IVA al sec­tor del 10% al 21% –“l'esport no és un luxe”–; Jesús Andreu (tri­atló) va qua­li­fi­car de cop baix l'obli­ga­to­ri­e­tat dels clubs de cobrir una res­pon­sa­bi­li­tat civil obli­gatòria de 70 mili­ons d'euros, “116 vega­des més que ara”; Xavier Tor­res (vela), va posar el dit a l'ull al govern de Madrid per haver apli­cat una llei de cos­tes que no té en compte els clubs nàutics –“sobre­tot els més petits”–; Mari­bel Zamora (volei­bol) va asse­gu­rar que la llei con­tra el blan­queig de capi­tals obli­garà els clubs més petits a fer front a unes des­pe­ses inas­su­mi­bles de gestió, i Enric Ber­tran (natació) va lamen­tar que després que s'hagin reduït un 75% les sub­ven­ci­ons en els últims anys, a Madrid no han estat capaços d'apro­var una llei de mece­natge per afa­vo­rir el patro­cini pri­vat.

Fins ahir, el mani­fest lle­git solem­ne­ment en la tro­bada d'ahir ja l'havien sig­nat 7.500 per­so­nes.

El que pretén fer l'esport català no és una revo­lució, sinó sal­var el model actual. Ho va con­cre­tar Esteva en el seu par­la­ment final. “Dema­nem a l'admi­nis­tració esta­tal que canviï les lleis que ofe­guen, fis­ca­lit­zen i buro­cra­tit­zen inne­cessària­ment l'esport. Que facin un règim sim­pli­fi­cat per a les enti­tats que ajudi a pro­mo­ci­o­nar aquest gran sis­tema, tan posi­tiu, del món de l'esport.”

El full de ruta, doncs, no pre­veu la deso­bediència. De moment, s'imposa el seny a la rauxa. La gran ovació final era un gest d'alerta al govern espa­nyol, no de tren­ca­ment. El sec­tor espor­tiu encara no crida “inde­pendència” en les seves tro­ba­des ofi­ci­als, però és evi­dent que el setge que pateix des del minis­teri de José Igna­cio Wert pot anar adhe­rint cada vegada més mili­tants a la causa sobi­ra­nista.

Aquest con­junt de greu­ges arri­ben just després de les reta­lla­des econòmiques. Els clubs i les fede­ra­ci­ons comen­cen a veure com els seus ajus­tats i aus­ters pres­su­pos­tos es podrien fer miques amb la medi­cina que els aplica Wert des de Madrid, un atac al tei­xit asso­ci­a­tiu català. I l'esport, com va recor­dar Esteva, hau­ria de ser pri­o­ri­tari per a les ins­ti­tu­ci­ons: “És un ele­ment bàsic d'inte­gració labo­ral, d'inte­gració de la immi­gració, d'edu­cació per als joves i d'estalvi sani­tari.” “Nosal­tres arri­bem –va afe­gir– a molts llocs on els ser­veis públics no poden arri­bar i els clubs, i les fede­ra­ci­ons, ho fan sense ànim de lucre, és injust que se'ls ata­qui d'aquesta manera.”

El pre­si­dent de la UFEC també va inci­dir en el fet que clubs, espor­tis­tes, fede­ra­ci­ons col·legis pro­fes­si­o­nals, ajun­ta­ments i fins i tot el govern català vagin de bra­cet per mirar de fer can­viar aques­tes lleis, tot i que els esforços fins ara han estat en va.

“Si anem junts serem més forts, ani­rem més lluny i serem més ràpids; com hem demos­trat avui, amb pas ferm, i amb rumb clar, serem impa­ra­bles, i acon­se­gui­rem allò que volem, un país més espor­tiu, més just i més lliure. Visca l'esport i visca Cata­lu­nya.” Així va aca­bar Esteva el dis­curs abans de dema­nar als assis­tents que alces­sin el mani­fest davant els mit­jans de comu­ni­cació per fer evi­dent la pro­testa.