Perdre i aprendre

Hi ha pocs equips que dedi­quin temps i esforços a pre­pa­rar la tem­po­rada d'hoquei sala. L'Atlètic Ter­rassa i la Com­plu­tense, que diu­menge es van enfron­tar en la final del cam­pi­o­nat d'Espa­nya, són dos dels clubs que més atenció hi posen. No és estrany, doncs, que dels vuit con­junts que van dis­pu­tar
la fase final de la com­pe­tició, n'hi hagués cinc que for­men part d'una de les dues enti­tats. El pri­mer equip madri­leny es va impo­sar (3-2) en la final de diu­menge i va alçar el títol per quarta vegada seguida –les dues últi­mes finals han estat con­tra el mateix Atlètic.

Per­dre un títol sem­pre és dolorós. I més a casa i quan l'Atlètic gua­nyava 2-0. Però l'hoquei sala és un mitjà per pre­pa­rar el tram deci­siu de la tem­po­rada d'herba, i això sua­vitza el cop. De fet, el mateix Atlètic només va fer un parell d'entre­na­ments abans de la cita del cap de set­mana. “La com­pe­tició d'hoquei sala aporta molt a l'equip i a cada juga­dor de manera indi­vi­dual, però aporta quan com­pe­tei­xes. Cre­iem que no val la pena dedi­car gaire temps a la tècnica i a la tàctica. Ens ajuda a man­te­nir la com­pe­ti­ti­vi­tat durant l'atu­rada”, explica el tècnic de l'Atlètic, Roger Palla­rols.

El con­junt ter­ras­senc va domi­nar durant la pri­mera mitja hora i ho va mate­ri­a­lit­zar amb gols d'Inyaki Freixa i Marc Boltó, però va veure com la Com­plu era capaç de cap­gi­rar el par­tit i impo­sar-se. “L'Inyaki és el juga­dor de caràcter per excel·lència i ha tor­nat només per jugar l'hoquei sala i guiar els més joves en l'objec­tiu d'espa­vi­lar-se i treure el geni”, afe­geix Palla­rols.

L'èxit o el fracàs de la tem­po­rada el marca l'hoquei sobre herba, i el sala és només una eina per apren­dre a ser millors de cara el tram deci­siu del curs, en què els ter­ras­sencs s'ho juga­ran tot.