Rugbi

Rugbi

Jocs de Rio 2016

Les sabates noves dels Pla

Pol i Bàrbara Pla debuten en uns Jocs amb la selecció espanyola de rugbi de set, un esport que mai havia estat olímpic

Asseguren que, tot i haver renunciat a moltes coses per ser-hi, l'experiència olímpica els valdrà la pena segur

La Júlia i la Bàrbara, les germanes grans, van empènyer el Pol a jugar a rugbi
La classificació de les dues seleccions amaga les carències de la federació
Es marquen com a objectiu esportiu per als Jocs assolir un diploma olímpic

Fa poc més de quatre anys, al sofà de casa dels Pla, a Sant Cugat del Vallès, ja s'hi va respirar aroma de Jocs Olímpics. Tota la família mirava amb atenció la inauguració de Londres 2012. Al Pol (18 de febrer de 1993), el més jove, se li va ocórrer dir una frase que, temps després, ha resultat ser una realitat que il·lusiona tota la família. “Imagineu-vos que el 2016 estiguéssim tots junts sent protagonistes d'un esdeveniment com uns Jocs Olímpics, viure-ho en directe. Jo hi vull ser”, va dir. Aleshores ja se sabia que el rugbi de set, una variant més elèctrica, ràpida i vistosa que el rugbi de quinze tradicional, seria olímpic, però el Pol només havia estat convocat en alguna ocasió amb les categories inferiors de la selecció espanyola. La Bàrbara, la seva germana gran, ja tenia una trajectòria destacadíssima al combinat estatal i “havia de seguir el camí sense desviar-se” per ser-hi. “Ella era la que tenia més possibilitats”, comenta el Pol, actual jugador del Barça i forjat al Club Rugbi Sant Cugat, d'on va marxar fa un any. Ara aquell anhel que tenia el Pol s'ha complert, i tant ell com la Bàrbara (17 de juliol de 1983) disputaran uns Jocs Olímpics davant la família, les parelles i els amics. “Estem com uns nens petits amb sabates noves”, comenten els dos germans.

El rugbi va arribar tard a casa els Pla. La Bàrbara, la més gran dels tres germans, va ser la primera a conèixer l'esport. Va ser durant la seva època universitària que, després d'un any jugant a futbol sala, va decidir jugar a rugbi, i aleshores la seva vida va fer un tomb. Va jugar durant quatre anys a l'INEF Barcelona i el 2007 va marxar a Getxo, on ja acumula nou temporades triomfant en un món poc mediàtic com el del rugbi. Aleshores, quan la Bàrbara va marxar, el Pol s'intentava fer un lloc en el món del futbol jugant d'extrem, però als 17 anys va decidir fer un canvi radical empès per les seves germanes. “Ets ràpid Pol, prova-ho”, li repetien. La seva velocitat ha acabat triomfant en el rugbi, un esport que ha omplert tots els racons de casa els Pla. La Júlia, la mitjana, serà l'única que no hi serà. “Ens sap greu per ella, perquè si les coses haguessin anat com havien d'anar, també hi seria”, reconeix la Bàrbara, que ha compartit moltes hores de rugbi amb la seva germana. Durant una època complicada a la federació espanyola –els dos anys en què va presidir Javier González Cancho– la Júlia ho va acabar deixant. “Es van carregar el seven. Es pensaven que el que havíem aconseguit era molt fàcil i es va demostrar que no. Els nois van baixar de categoria i les noies, que sempre arribàvem a les finals, vam baixar de nivell. No ens respectaven gens. Hi havia un seguit de jugadores en edat de treballar que no teníem contractes, que només ens pagaven les dietes i que si ens lesionàvem anàvem a casa i no teníem cap ajuda ni seguiment. Vam reclamar i se'ns va castigar. A mi em va agafar amb una lesió d'encreuats, a la Júlia se li va fer una muntanya i ho va deixar”, explica la Bàrbara, que va intentar per tots els mètodes que la Júlia tornés. “Ara ja té la seva vida i un contracte de feina... i ho veurà des de fora. Està molt contenta per nosaltres”, diu el Pol. Que les dues seleccions s'hagin classificat per als Jocs, però, amaga unes grans carències del moment del rugbi estatal, segons els dos germans. “Hi ha potencial, però no s'aposta per nosaltres. Els ha caigut del cel perquè hi ha una bona fornada de jugadors”, comenta el Pol. “De fet, molta gent a la federació ni s'esperava que hi arribéssim”, afegeix la Bàrbara.

Una altra realitat

Un cop aconseguits els bitllets per anar a Rio de Janeiro, els Pla han entrat en una altra dimensió. “És diferent de tot el que hem viscut”, comenta el Pol, que mai havia tingut tant tracte amb periodistes en la seva trajectòria esportiva. “I ell encara és jove, però, jo fa molts anys que sóc a la selecció i no m'acabo de fer a la idea que em facin tant de cas. De fet, venim de fer una sessió de fotos”, afegeix la Bàrbara rient. Tots dos consideren que els Jocs són un aparador per als esports minoritaris que ha de servir per donar-se a conèixer i per passar davant del futbol. “Encara que sigui només un cop cada quatre anys”, analitza.

No hi ha res escrit per als germans Pla que asseguren anar a Rio de Janeiro en blanc. “No sabem per què el rugbi de set mai ha estat olímpic. Ens n'han explicat alguna cosa, però tampoc sabem ben bé què ens trobarem”, reconeix la Bàrbara. Però res importa quan es tracta de disputar uns Jocs Olímpics, el somni de tot esportista. “Em fa gràcia quan es queixen de les instal·lacions de la vila. Hauria de passar alguna cosa molt greu perquè no gaudim al màxim de l'experiència. Ens és igual on haguem de dormir i com estiguin les instal·lacions per tal de viure uns Jocs Olímpics”, explica el Pol. “Amb el tema del Zica ens passa una mica el mateix. Amb les noies portem uns anys anant al Brasil a competir i mai ha passat res”, diu la Bàrbara, que assegura que han estat set anys molt durs des que, el 2009, es va fer oficial que el rugbi seria esport olímpic. “He renunciat a moltíssimes coses per ser aquí. Ha valgut molt la pena”, afegeix. Res fa rebaixar el somriure d'orella a orella que exhibeixen els Pla des que, amb una diferència de set dies, es van classificar per als Jocs, però la Bàrbara no podrà ser a la cerimònia. “Em va costar molt assumir-ho, però no hi podem fer res. L'endemà competim i no ens podem estar cinc o sis hores drets, arribar a l'habitació a hores intempestives i jugar el dia següent... És inviable”, es lamenta. Els germans Pla lluitaran per un diploma que posi la cirereta a l'experiència. El combinat femení, amb més possibilitats d'aconseguir-lo, intentarà fer-se un lloc en una llista de favorits que encapçalen Nova Zelanda i Austràlia. Similars són els grans favorits del torneig masculí i dues de les grans candidates –Sud-àfrica i Austràlia– estan en el mateix grup dels espanyols. “En el rugbi de set pot passar qualsevol cosa”, comenta el Pol.

Passi el que passi, tornin o no amb el diploma olímpic, res traurà la il·lusió dels Pla de viure una gran experiència. Ara mateix estan com dos nens amb sabates noves.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.