Ciclisme

Ciclisme

Jocs de Rio 2016

Per això som del Purito

Ciclisme. Esforç titànic de Joaquim Rodríguez, cinquè, per arribar al davant a 20 quilòmetres de meta en la seva darrera cursa com a professional

Joa­quim Rodríguez posava ordre a vuit quilòmetres del final i feia el gest per orde­nar els relleus, en el grup de set cor­re­dors que per­se­guien Majka quan el polonès era líder en soli­tari per la cai­guda de Nibali i Henao en la dar­rera bai­xada. I a cinc de meta feia un atac a la des­es­pe­rada que van res­pon­dre Greg van Aver­maet i Fugl­sang, or i plata davant Majka, caçat a 1,3 de l'arri­bada. Purito torna avui cap a casa amb un diploma olímpic en el seu comiat com a pro­fes­si­o­nal, el cinquè lloc en la prova de fons d'uns Jocs. La cursa, espec­ta­cu­lar des de l'inici, sin­te­titza una car­rera que ha negat el gran tri­omf al vallesà, que, amb tot, va donar un cop més la cara tant en els dar­rers quilòmetres com, sobre­tot, en l'esforç titànic que va fer –amb Kan­gert i Meint­jes a roda– tot sol per enllaçar amb els de davant en l'última ascensió a Vista Chi­nesa. Sense una gran volta al seu pal­marès, ni meda­lla olímpica –sí del mun­dial, trista–. Però l'home­natge de fa quinze dies a París de tot el pilot del Tour en l'entrada als Camps Eli­sis i, sobre­tot, l'estima dels afi­ci­o­nats d'arreu valen tot l'esforç d'una tra­jectòria que fins als dar­rers anys ha estat a l'ombra i, molts cops, més reco­ne­guda a l'estran­ger que al mateix Estat. Per això som del Purito, perquè encara ahir ens va fer vibrar i, com sem­pre, al des­co­bert; amb el cor a la mà.

Per veure-la sen­cera

La prova de fons va res­pon­dre a les expec­ta­ti­ves, amb cons­tants girs argu­men­tals i una sola mala notícia per als esforçats –en el lloc web i sense comen­ta­ris o per tele­visió i cons­tants can­vis de cadena (i lap­sus) sense previ avís– espec­ta­dors: que no durés més. I, un cop més, i comença a ser tendència, bona part de la cursa es va deci­dir a la bai­xada. Perquè Nibali ho tenia tot de cara amb un atac magis­tral que va fer amb Aru a 34 quilòmetres per aca­bar. Però si Ric­hie Porte va caure en el penúltim des­cens, en el dar­rer van ser el campió del Giro i Ser­gio Henao els que van tas­tar l'asfalt bra­si­ler quan tot indi­cava que es juga­rien les meda­lles amb Majka. Purito havia entrat en el grup del Tauró de Mes­sina, for­mat per deu uni­tats i amb la petita col·labo­ració d'Aru, des­pen­jat. Però un dels grans favo­rits a l'or –com Fro­ome, que es podria con­for­mar amb el de la CRI dime­cres emu­lant Wig­gins el 2012– i Henao van sal­tar a 18 per aca­bar i va ser el bronze final el que els va poder atra­par, amb Joa­quim Rodríguez recu­pe­rant-se de l'esforç. Purito, Val­verde i Rui Costa junts, reme­mo­rant Florència 2013, seguint els ita­li­ans. Porte sense cadena dos cops en el tram de llam­bor­des del pri­mer cir­cuit o Fro­ome can­vi­ant amb èxit de bici i amb cent quilòmetres per fer van ser altres imat­ges des­ta­ca­des d'una prova que, segur, s'ha de veure sen­cera quan es pugui recu­pe­rar.

Ruta masculí (237,5 km)
1r. G. van Avermaet (Bèlgica)
6h10:05
2n. J. Fuglsang (Dinamarca)
m.t.
3r. R. Majka (Polònia)
a 0:05
4t. J. Alaphilippe (França)
a 0:22
5è. J. Rodríguez (Espanya)
m.t.
6è. F. Aru (Itàlia)
m.t.
7è. L. Meintjes (Sud-àfrica)
m.t.
8è. A. Zeits (Kasakhstan)
a 0:25
9è. T. Kangert (Estònia)
a 1:47
10è. R. Costa (Portugal)
a 2:29

Greg van Avermaet, de la Tirrena i el mallot groc fins a l'or olímpic

El descens del Pèira Sorda del 9 de juliol va donar a Chris Froome el mallot groc del Tour, fins aquell dissabte en poder del belga del BMC Greg van Avermaet (Lokeren, 17 de maig de 1985). Gairebé un mes després, Bèlgica va guanyar el seu primer or olímpic masculí del segle XXI (l'anterior era de Fred Deburghgraeve, en natació el 1996), el segon en la prova de fons de ciclisme (André Noyelle el 1952) per a una autèntica referència mundial de la disciplina. Un atac d'Henao en la primera ascensió a Vista Chinesa el van seguir Greg Van Avermaet, Taaramae (Estònia), Caruso i Thomas (Gran Bretanya), que també va caure en l'últim descens. Tenien el rus Pavel Kotxetkov i el polonès Michal Kwiatkowski a mig minut, davant. I el pilot amb els favorits abans de l'atac d'Aru i Nibali, darrere. Amb 237,4 quilòmetres a les cames i Majka satisfet amb el bronze, Greg van Avermaet i Jakob Fuglsang van fer un tast de la prova reina dels Jocs, els 100 metres. Va guanyar el vencedor de la Tirrena i, a la meta, es van felicitar perquè la seva col·laboració els va donar el major èxit de les seves carreres esportives.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)