Ja és gai­rebé un Déu. Ningú ha gua­nyat tres ors olímpics con­se­cu­tius als 100 metres. És el rei, per sem­pre, de la velo­ci­tat. Usain Bolt ha acon­se­guit la seva setena meda­lla olímpica i la pri­mera a Rio. Totes d'or. El mite, la lle­genda, va pel camí de la tri­ple corona, també en aquests Jocs.

La sor­tida del jamaicà no ha estat com gai­rebé sem­pre molt bona, i fins i tot, la seva pro­gressió, no ha defi­nit i resolt la cursa fins a la segona part, ja que el nord-ame­ricà Gat­lin ha ofert prou resistència. Però al final, el resul­tat ha estat el de sem­pre. Un Bolt supe­rior, con­fiat, i cre­uant el pri­mer la meta, amb un dis­cret 9.81, i fins i tot cele­brant ja el tri­omf al dar­rer metre. Dar­rera d'ell, Jus­tin Gat­lin (9.89) i el cana­denc De Grasse (9.91) , ex juga­dor de bàsquet.

Bolt, que hora i mitja abans ja ha des­tros­sat als seus rivals a la seva semi­fi­nal amb 9.86, ha rebut l'escal­for i admi­ració dels 56.000 assis­tents que han omplert, avui sí, l'estadi olímpic, men­tre ha donat dues vol­tes d'honor, pro­ta­go­nit­zant el seu show habi­tual. És Bolt. És un Déu.