La banyo­lina Caro­lina Rou­tier, for­mada com a neda­dora al CN Banyo­les, no va poder com­ple­tar el tri­atló en la seva estrena olímpica per culpa d'una pun­xada i una ava­ria a la bici­cleta en el tram de ciclisme. Rou­tier, amb tot, va tenir l'honor i la força de com­ple­tar els 1.500 m de natació a Copa­ca­bana en pri­mera posició. La nord-ame­ri­cana Gwen Jor­gen­sen, doble cam­pi­ona mun­dial, va fer bons els pronòstics i es va endur l'or. La plata va ser per a la suïssa Nicola Spi­rig –cam­pi­ona a Lon­dres– i el bronze, per a la britànica Vicky Holland.

Rou­tier, que va ser doblada en el tram de ciclisme –fet que eli­mi­nava automàtica­ment les par­ti­ci­pants– va sor­tir de l'aigua i va fer els pri­mers metres en soli­tari a la platja al davant de Katie Zafa­res, com­pa­nya d'entra­ment, i de la sud-afri­cana Mari Ribe. Jor­gen­sen, que igual que la banyo­lina també havia fet com­pe­ti­ci­ons de natació, va sor­tir ben col·locada de la cursa de natació i es va situar en el grup cap­da­van­ter de ciclisme en el tram més dur. En la seva espe­ci­a­li­tat més dura, la de Wis­con­sin va resis­tir el nivell de les seves prin­ci­pals rivals i quan va arri­bar la cursa a peu ho tenia tot a favor.

Jor­gen­sen, que va començar a fer tri­atló fa només sis anys, es va plan­tar al tram deci­siu al cos­tat de la suïssa Spi­rig, que després de fer una tem­po­rada dis­creta va demos­trar que encara manté el seu talent intacte. La nord-ame­ri­cana, però, no volia jugar-se-la en un esprint final i en l'última volta va fer un canvi de ritme deter­mi­nant. Jor­gen­sen acu­mula dos títols mun­di­als i 17 victòries en la copa del món. Per a Rou­tier l'experiència és impa­ga­ble, i amb 26 anys es pot plan­te­jar un pro­grama per arri­bar a Tòquio en millors con­di­ci­ons i amb més experiència amb la bici­cleta.