Oròmia existeix
Atletisme. El maratonià etíop Feyisa Lilesa trenca la norma del COI de no denunciar conflictes polítics però la seva reivindicació li pot costar l'exili
Una de les imatges de la jornada de clausura dels Jocs va ser la del maratonià etíop Feyisa Lilesa (26 anys) creuant l'arribada en segon lloc amb els braços aixecats i encreuats, un gest que d'entrada va semblar una celebració de joia però que tenia una alta càrrega política. El jove atleta va confirmar posteriorment que el gest no era innocu, sinó que tenia un alt poder simbòlic: solidaritzar-se amb la seva ètnia, els oromo, que són reprimits i assassinats per l'actual govern d'Etiòpia. Després de la celebració per la medalla de plata la frase de Lilesa que més va impactar els mitjans en la roda de premsa va ser la següent: “Si torno a Etiòpia em mataran.”
Tot i que el govern del país africà ha manifestat a través d'un portaveu que no hi haurà cap reprimenda per a l'atleta, aquest ja ha declarat que no pensa tornar al seu país i ha demanat asil polític al Brasil. “Potser em quedaré al país, però si aconsegueixo un altre visat potser me n'aniré als Estats Units”, va dir. El govern etíop assegura que no hi haurà represàlia: “És un atleta que ha aconseguit una medalla de plata per al seu país. Si bé no estan permesos els missatges polítics als Jocs Olímpics, tindrà una rebuda amb tots els honors al costat de la resta de l'equip.” L'atleta, amb tot, no s'ho creu i tem que la seva dona i els seus dos fills ja estiguin sota custòdia policial.
El conflicte
En els últims mesos a la regió d'Oròmia, situada al centre d'Etiòpia, hi ha hagut manifestacions i aldarulls. Segons el Congrés Federalista Oromo –el partit que defensa els drets de l'ètnia–, la policia els ha esclafat i ha matat mig miler de persones els últims mesos, una xifra donada com a vàlida per Human Rights Watch. Els oromo, de majoria cristiana, representen més del 25 per cent de la població del país i la seva regió es veu amenaçada pel creixent descontrol de la capital, Addis Abeba. El grup ètnic de Lilesa està format per més de 38 milions de persones. L'atleta va repetir el seu gest reivindicatiu en la roda de premsa. “El govern està assassinant el meu poble, també l'està privant de les seves terres i dels seus recursos; si ens atrevim a parlar de drets humans podem acabar executats”, va manifestar l'atleta.
Les xarxes socials s'han mobilitzat per intentar donar suport a Lilesa. Un ciutadà dels Estats Units, fins i tot, ha començat una campanya de crowfunding per recollir diners perquè el fondista es pugui finançar el procés legal per demanar asil. Durant el primer dia es van recollir més de 85.000 dòlars.
Tot i que les protestes polítiques, religioses o racials estan prohibides en els Jocs, l'acció de Lilesa no ha estat l'única d'aquest estil durant els Jocs. Darya Safai, una dona iraniana, va aconseguir exhibir una pancarta en els partits de la selecció de voleibol del seu país contra la prohibició de les dones d'assistir a partits d'aquest esport.
La reivindicació política més destacada en la història dels Jocs és la que van protagonitzar el 1968 a Mèxic els nord-americans Tommie Smith i John Carlos quan van pujar al podi dels 200 m amb un guant negre i el puny alçat, el símbol del Black Power. Van recordar al món que els negres, al seu país, continuaven sent ciutadans de segona classe.