No. Gua­nyar és la moti­vació i el premi. Quan les coses van bé és més fàcil tre­ba­llar i evo­lu­ci­o­nar. Sem­pre hi ha ganes. Una part d'aquests èxits ve d'uns altres èxits.

El trial és un esport mino­ri­tari, com tants n'hi ha. Però en els últims anys sí que s'ha valo­rat. No serà mai el mateix que la F-1 o Moto GP però estic con­tent amb la reacció dels mit­jans, també gràcies a una bona feina que hem fet a casa. M'ha donat a conèixer una mica més.

Sí, estem mal acos­tu­mats a gua­nyar mol­tes coses. A vega­des va bé tocar fons una mica per tor­nar a veure la rea­li­tat de les coses. Passa també en el fut­bol. Però aquest és un país de molts èxits i o estàs a dalt o les coses no es valo­ren.

Sem­pre que­den coses a fer, exhi­bi­ci­ons, el cam­pi­o­nat d'Espa­nya... Però amb més calma. També és quan pots fer evo­lu­ci­o­nar la moto, fer la base de la moto de l'any següent. Però el dia a dia és més tran­quil, pots dis­fru­tar-ho perquè la tem­po­rada comença al gener, molt d'hora, i fins al setem­bre es fa llarga i dura.

Si no hi ha una moto com­ple­ta­ment nova que canviï de part ciclística, de motor, de mides i de pes, i no serà el cas, no hi ha una feina increïble. Però en el trial hi ha una obsessió, sigui en motos de qua­tre temps o de dos temps, i és l'embra­gatge. És el tot. És un ele­ment molt evo­lu­ci­o­nat però encara s'hi pot tre­ba­llar molt més. És una obsessió per a tots els pilots. Qui té un bon embra­gatge té una bona moto i llui­tem per això. L'uti­lit­zem cons­tant­ment i neces­si­tem que s'adapti a la nos­tra manera de pilo­tar. Neces­si­tem que dis­pari molt, per pujar grans parets, però alhora que el puguem con­tro­lar. Aquest com­promís és tan com­pli­cat, tan difícil de tro­bar, que sem­pre l'estàs bus­cant.

Crec que sí. No he pogut pro­var la dels meus rivals. Han millo­rat i algu­nes pin­ten molt bé, evo­lu­ci­o­nen. La nos­tra moto és molt regu­lar i molt fia­ble i per mi és la millor.

No t'ho sabria dir, perquè Gas Gas també és una moto molt bona, molt com­pe­ti­tiva.

Seria bonic poder atra­par Dou­gie i superar-lo. 100 victòries seria increïble. A més, hi havia hagut tem­po­ra­des amb poques cur­ses i aques­tes últi­mes n'hem tin­gut mol­tes, 18 l'any 2015 i 15 aquest any. Amb 14 i 12 victòries, he fet un pas de gegant. L'any 2017 el mun­dial can­viarà d'orga­nit­za­dor i sem­bla que ani­rem a menys cur­ses perquè sem­bla que hi haurà menys pro­ves dobles. Tor­narà a cos­tar fer créixer les victòries.

Al non stop m'hi he adap­tat sobre­tot perquè fem stop. El pri­mer any em va cos­tar molt entrar-hi i els comis­sa­ris eren més estric­tes, dei­xa­ven parar menys. Ara s'ha rela­xat i dei­xen parar. Per mi no és gens posi­tiu però és evi­dent que m'ajuda. Ens dei­xen parar i als que tenim més nom ens dei­xen parar més. Al final ens estan aju­dant més i alhora per­ju­di­quen els joves, que és a qui en teo­ria es volia bene­fi­ciar.

Ho vam sot­me­tre a votació a Lour­des i va sor­tir més d'un 90 per cent que volia stop. Per tant [hi posa cara de resig­nació], faran non stop.

L'avan­tatge del trial és que és un esport indi­vi­dual i el repte el tens tu, cada dia, con­tra tu mateix. Quan digui prou serà quan vagi a entre­nar-me i no pugui estar al nivell que estic ara. D'evo­lu­ci­o­nar, fa molts anys que evo­lu­ci­ono poc, però con­ti­nuo estant allà. Quan vegi que deixo de poder fer alguna cosa, em plan­te­jaré parar.

M'ima­gino que física­ment estaré molt cuit perquè sóc un pilot molt agres­siu i tant entre­nant com com­pe­tint sem­pre ho dono tot. Hi ha mol­tes coses que m'agra­den, com ara l'enduro, però a part que m'agradi he de pro­var--ho i ser com­pe­ti­tiu. Si ho sóc, ho inten­taré.

He tin­gut coses peti­tes, a l'esquena, en un genoll, però no han anat a més. He fet molta pre­venció al gimnàs i aquesta rutina m'ha anat molt bé per recu­pe­rar-me de l'espat­lla aquest any.