Aquella fam insaciable
Ogier encalça Sordo i l'aparta del primer lloc abans de la superespecial de Salou
La bolcada de Mikkelsen dóna el títol mastegat al francès
Els campions no raonen així. Ensumar el triomf els obre la gana
La talla dels campions es mesura per la dimensió de la seva ambició. Sébastien Ogier (Volkswagen) va començar la segona part del ral·li Catalunya-Costa Daurada, tota d'asfalt, ferm en el segon lloc de la general, després de sobreviure a la dantesca etapa de terra, divendres. Disset segons el separaven del lideratge que ocupava Dani Sordo (Hyundai). El pilot francès en feia prou amb la posició d'honor per embutxacar-se el quart títol mundial consecutiu avui al migdia, en la cloenda del ral·li RACC, a Salou. Però els campions no raonen així. Ensumar la victòria els obre la gana. Per si no fos prou, el VW és encara més competitiu empassant-se l'asfalt que lliscant sobre la terra. Divendres al vespre, després de convertir-lo a l'especificació de carretera –encabint en 75 minuts la feina que un taller estaria dotze hores a fer–, els mecànics de Volkswagen van transformar el Polo en un bòlid imparable.
El sol que per fi lluïa sobre l'Alt i el Baix Camp va fer la resta. Sordo va aguantar l'escomesa del cap de files de VW en els dos primers trams del dia, disputats abans de les nou del matí. Les fortes pluges de la vigília encara es deixaven sentir en forma de clapes d'humitat sobre l'asfalt, que alentien el líder. A mig matí, però, a partir del tram de Querol, les carreteres ja estaven del tot seques. I netes. Ogier va enllaçar cinc escratxs, sabent que les seves traçades –i les dels pilots que sortien tot seguit– embrutarien l'asfalt i farien nosa a Sordo. El pilot del RACC, impotent, atacava al límit –segons va reconèixer–, però el marge es desfeia com un terrós de sucre. De 17.5 a 14.5, a 7.7, a 5.2 i –després de Querol 2– a 2.5.
En la segona passada pel Montmell, Ogier va esgarrapar 4.2 més a Sordo i va passar a encapçalar la general per primer cop, amb 1.7 d'avantatge, just abans de la superespecial urbana de Salou. Allà, en poc més de dos quilòmetres, el cantàbric va cedir quatre segons de cop. Impacient per recuperar el terreny perdut, va córrer passat de voltes i va deixar escapar dècimes precioses en els revolts més feixucs del passeig marítim.
“Ho tenim gairebé fet”
Una altra mostra de l'ambició d'Ogier és que el seu atac no va minvar després de l'accident del seu company Andreas Mikkelsen, en la segona passada per Alcover-Capafonts, malgrat que el noruec era l'únic que podia ajornar l'assoliment del quart títol –en teoria, també Thierry Neuville, si guanyava, però el belga anava de bòlit per parar els peus al tercer Hyundai, de Hayden Paddon–. Mikkelsen va sortir de costat d'un revolt de dretes, i va bolcar després de xocar amb una barrera de seguretat. Així, doncs, Andreas va tornar el favor que Sébastien li havia fet l'any passat, quan l'errada del campió en l'últim tram va enlairar el noruec fins al primer lloc. “Si és així, ho tenim gairebé fet”, va etzibar Ogier quan li van comunicar la dissort del seu company. Només li calia un puntet més per sentenciar el títol, però el seu cervell insaciable foragitava aquests pensaments tan bon punt començava el compte enrere d'un nou tram cronometrat.
A banda d'Ogier, l'home més ràpid del dia va ser Latvala, autor dels dos escratxs de primera hora del matí, per bé que en el tram que va ser fatal per a Mikkelsen va punxar. El finlandès es va reenganxar després d'haver plegat divendres, per una lleu sortida de pista. L'escratx a Salou va ser per a Kris Meeke (Citroën), que també va punxar i va tenir sort de sobreviure a una virolla en sisena marxa, un bon ensurt. El seu company Craig Breen va trencar un palier en el primer tram del dia i va haver de fer tota la primera secció amb només tracció al darrere.
Avui, en l'última etapa, l'ordre de sortida s'inverteix, i Sordo i Ogier seran els dos últims cotxes de la categoria WRC a passar pels trams. El francès ja no gaudirà del profit de trobar les carreteres ben netes, però això no apaivagarà la seva fam.
PROTAGONISTES
Solans punxa quan era líder
Nil Solans (Ford Fiesta R2) va fer el millor temps entre els cotxes de tracció davantera en tots els trams d'ahir. Tots, tret de la primera passada per Querol, on el pilot de Matadepera va punxar i va perdre tres minuts llargs, després d'aturar-se a canviar la roda. En aquell moment, Solans i el seu copilot, Miki Ibáñez, ja eren els líders de la categoria, malgrat que van fer tota la primera secció sense fre al davant, per un problema amb la bomba del líquid de frens. En la segona secció, el català va eixugar un minut a l'italià Andolfi, però encara el separen dos minuts del primer lloc. En la mateixa categoria, Pau Frigola (a la foto) és tretzè, barrejat amb els equips del trofeu Fiesta R2. Amb el seu copilot, Marc Sauleda, el subcampió del Volant RACC del 2015 va atacar més ahir, sabent que a l'asfalt el seu Peugeot R2 no patiria tant com a la terra. Per la seva banda, Domènech-Marchal (Citroën) i Castells-Estalella (Suzuki) segueixen endavant.
Nil Solans (Ford Fiesta R2) va fer el millor temps entre els cotxes de tracció davantera en tots els trams d'ahir. Tots, tret de la primera passada per Querol, on el pilot de Matadepera va punxar i va perdre tres minuts llargs, després d'aturar-se a canviar la roda. En aquell moment, Solans i el seu copilot, Miki Ibáñez, ja eren els líders de la categoria, malgrat que van fer tota la primera secció sense fre al davant, per un problema amb la bomba del líquid de frens. En la segona secció, el català va eixugar un minut a l'italià Andolfi, però encara el separen dos minuts del primer lloc. En la mateixa categoria, Pau Frigola (a la foto) és tretzè, barrejat amb els equips del trofeu Fiesta R2. Amb el seu copilot, Marc Sauleda, el subcampió del Volant RACC del 2015 va atacar més ahir, sabent que a l'asfalt el seu Peugeot R2 no patiria tant com a la terra. Per la seva banda, Domènech-Marchal (Citroën) i Castells-Estalella (Suzuki) segueixen endavant.
Notícies
Dissabte,5 octubre 2024