La veri­tat és que al prin­cipi no teníem pre­vist córrer el Cata­lu­nya. Tres mesos abans, M-Sport es va posar en con­tacte amb mi per ofe­rir-me córrer-hi amb un Ford Fiesta R2 ofi­cial. M-Sport volia demos­trar que el cotxe era prou com­pe­ti­tiu enfront dels Peu­geot. I jo, encan­tat, és clar.

Sí i no. És clar que pas­sar d'un R5 a un R2 és un pas enrere. Però crec que és una bona opció que un equip ofi­cial, com M-Sport –un pio­ner dins del mun­dial de ral·lis–, compti amb tu per alguna cosa. L'experiència de l'any pas­sat amb l'R5 va ser molt bona, pel que fa a la velo­ci­tat i al fet de córrer com a pilot ofi­cial de la marca de pneumàtics Hankook. En aquest sen­tit, és un petit pas enrere, però per mirar de fer-ne dos enda­vant.

En alguns trams d'asfalt les puc apro­fi­tar, però a la terra sem­pre m'agrada fer notes noves. Ara bé, per mi les notes són iguals vagi amb un cotxe o amb un altre, perquè són des­crip­ti­ves. Crec que tinc unes notes molt deta­lla­des, molt exac­tes; amb molts adjec­tius i números, i alhora sen­zi­lles d'enten­dre i ràpides de lle­gir.

Vam anar a última hora, sense fer les coses gaire bé, amb un cotxe vell. Vam fer un podi i un quart lloc, però després vam tenir un parell de pro­ble­mes i ens vam des­pen­jar, perquè aquest cam­pi­o­nat només val si gua­nyes. Ser segon no ser­veix de res. No valia la pena gas­tar uns diners que ens poden fer falta l'any següent.

No m'agrada com­pa­rar. Té molt mèrit que hagi gua­nyat la copa. I té la sort d'estar envol­tat de gent que l'ajuda, com Car­los Sainz i Peu­geot Espa­nya, igual que Pepe López [ven­ce­dor de la Copa Peu­geot 2016]. Això nosal­tres no ho tenim. El que hem d'inten­tar és bus­car-nos la vida, com tot­hom, i tro­bar algun suport. Sense suport és impos­si­ble ser al mun­dial o fer una copa com cal. Llo­gar un cotxe o tenir un R2 propi ho podem fer, però les metes i els objec­tius no poden ser els matei­xos.

Estic bus­cant ajuda i mane­res de tirar enda­vant, però és un món que rep molt poca publi­ci­tat i tro­bar patro­ci­na­dors és com­pli­cat.

El pro­blema és man­te­nir-se prou temps dins d'aquest món i en aquesta línia. En els ral·lis neces­si­tes molta experiència, molt nivell de con­ducció, el cap fred, madu­rar molt en alguns aspec­tes. És un esport difícil per a la gent jove, per diners i per l'experiència que cal tenir. No és con­duir i prou.

No tinc parau­les per des­criure el que fa. És molt més ràpid ell ara que jo quan vaig començar. És clar que ha tin­gut ajuda a casa, per part del meu pare [l'expi­lot Pere Solans] i meva. Intento trans­me­tre-li tot el que sé, de con­ducció, notes... Tots els detalls per anar de pressa i com fer les coses. És un noi que t'escolta i fa tot el que li dius. No sé si a la seva edat hau­ria estat capaç de fer-ho. Això demos­tra que anant a les car­re­res i des de fora també se n'aprèn. L'experiència i el conei­xe­ment sem­pre sumen.

De vega­des fa algun comen­tari que em fa pen­sar i donar-li la raó. Té un ull molt crític des de dins del cotxe. Tre­ba­lla, hi dóna vol­tes i té unes ganes boges de córrer. Té 18 anys, està començant, però ho porta a la sang.