Estic molt content amb el projecte que he començat aquest any, amb Teo Martín. La vinculació que té ell amb BMW fa que sigui un projecte molt maco, i que té continuïtat. Fa un parell d'anys encara corria amb turismes i potser no m'hauria esperat poder fer aquest canvi i estar amb un equip així.

Hem estat tercers, amb possibilitats d'endur-nos el títol fins al final. He estat campió d'Europa de turismes i he competit en el mundial [WTCC], però aquest ha estat un any decisiu, sí.

El Seat León TDI era molt competitiu en el campionat europeu, però en el mundial el Chevrolet tenia molt més potencial. Tot i així, va ser un bon aprenentatge.

Vaig fer un parell de curses del TCR, amb Campos. Però era un projecte molt nou, vam començar molt tard i els resultats no van ser els que esperàvem. Vaig tenir l'oportunitat de fer l'última cursa del GT Open 2015 amb el Teo, vam guanyar, i això ens va fer anar cap aquí.

Els monoplaces em queden una mica lluny. El fet de córrer amb GT és una mica com tornar als fórmules. El salt del monoplaça al turisme és molt gran. En canvi, amb el GT recuperes les sensacions de la tracció posterior i el pas pel revolt; no és com un monoplaça, però fa que tinguis unes sensacions semblants, que amb un turisme es perden del tot.

Sí, completament. És una experiència boníssima. Ja fa quatre anys que hi faig moltes curses. Va molt bé poder fer mans durant l'aturada hivernal, per mantenir-se actiu i no perdre la sensibilitat. A més, allà puc competir amb el meu pare, que també hi participa.

Això sempre m'ha apassionat. El meu pare no m'hi va voler ficar de molt petit. Va esperar que jo insistís i insistís, abans de comprar-me el primer kart.

Segueixo un camí per arribar a ser professional. Però tenir estudis sempre és un gran què, en la vida. M'hauria plantejat no estudiar si hagués arribat a la F-1 sent molt jove. Quan vaig decidir fer el salt als turismes, sabia que era una via que em permetria compaginar-ho amb els estudis. He fet un grau en dret i ara estic fent un màster.

Un bon consell me'l va donar Emilio de Villota fill, amb qui vaig començar en els fórmules i ara està amb el Teo. Per guanyar un campionat, cal ser persistent com un martell, ser sempre allà, sumant punts. És el que intento aplicar. Ser un pilot 360, no només ràpid, sinó també constant i treballador.