Dakar

Raid

Dakar 2017

Venen revolts

El Dakar americà amb el recorregut més difícil comença avui al Paraguai amb Peterhansel com a gran favorit en cotxes

Nani Roma, Joan Pedrero, Gerard Farrés i Laia Sanz són els principals catalans a seguir

El Dakar “més extrem” de tots els dis­pu­tats a Amèrica comença avui al Para­guai, el 29è país que acull la mítica prova. Si algun retret se li havia fet al Dakar des que va dei­xar l'Àfrica és que el seu recor­re­gut era cada cop més sem­blant al d'un ral·li de velo­ci­tat pura, en comp­tes de donar valor a les difi­cul­tats tècni­ques i a la nave­gació. El català Marc Coma, direc­tor espor­tiu de la prova, ha ento­mat el repte de fer-la més afri­cana i en el pri­mer Dakar que ha pogut dis­se­nyar amb temps –en l'última edició va tenir poc marge de mani­o­bra per la pro­xi­mi­tat del seu nome­na­ment i per la renúncia del Perú a la cursa– ha pre­sen­tat el que ell con­si­dera el recor­re­gut “més difícil de la història sud-ame­ri­cana del ral·li”. Una set­mana a molta alti­tud i amb grans oscil·laci­ons tèrmi­ques, limi­tació dels sis­te­mes de nave­gació i molta sorra com a prin­ci­pals difi­cul­tats.

Sem­pre Peter­han­sel

Si de debò el Dakar és tan extrem com es diu, els pilots amb més experiència poden ser els màxims afa­vo­rits d'aquest canvi de rumb. I no hi ha cap pilot més expe­ri­men­tat que Stéphane Peter­han­sel, l'actual ven­ce­dor d'una prova que ja ha gua­nyat dotze vega­des (sis al mani­llar i sis al volant). El francès, tota una ins­ti­tució al Dakar, tor­narà a ser el màxim favo­rit al volant d'un Peu­geot, l'equip més fort de la cursa. A Peter­han­sel l'acom­pa­nya­ran les dues grans pro­me­ses fran­ce­ses a relle­var-lo algun dia en el tron, Cyril Des­pres i Sébas­tien Loeb, que pren­dran la sor­tida del seu ter­cer i segon Dakar en cotxe, res­pec­ti­va­ment. Car­los Sainz, acom­pa­nyat del copi­lot català Lucas Cruz, com­pleta la for­mació de Peu­geot amb l'objec­tiu de repe­tir la victòria del 2010 després de qua­tre aban­do­na­ments con­se­cu­tius.

La prin­ci­pal for­mació rival de Peu­geot serà Toyota, amb Nas­ser Al-Attiyah, Giniel de Villi­ers i Nani Roma, tots tres ven­ce­dors. El qatarià lidera l'equip i és el prin­ci­pal adver­sari de Peter­han­sel. El sud-africà ha fet cinc podis en sis anys i mos­tra una regu­la­ri­tat insul­tant des del seu debut –dotze cops entre els deu pri­mers des del 2003, amb victòria el 2009–, men­tre que el seu com­pany català torna a estar en les tra­ves­ses per impo­sar-se en una prova que ja va gua­nyar al volant (2014).

El ter­cer equip més poderós de la gra­e­lla serà Mini, amb el fin­landès Mikko Hir­vo­nen, que l'any pas­sat va debu­tar amb un quart lloc, i l'argentí Orlando Ter­ra­nova. Xevi Pons (Ford) farà el seu segon Dakar després d'una bona estrena l'any pas­sat, en què va ser 29è, i Isi­dre Esteve torna a la com­pe­tició per pri­mer cop des del 2009 amb un Mit­su­bishi i amb el seu copi­lot habi­tual, el calongí Txema Villa­lo­bos.

La nove­tat de les qua­tre rodes és la nova cate­go­ria UTV. Són buguis amb motor de cilin­drada reduïda pro­ce­dent d'una moto, de l'estil del que han pilo­tat Isi­dre Esteve i Joan Las­corz. Entre els deu equips n'hi ha tres de cata­lans.

Price i la resta

L'extra­or­dinària victòria de Toby Price (KTM) en motos l'any pas­sat, en què no va tenir rival, con­ver­teix el pilot aus­tralià en el gran favo­rit d'aquesta edició, que tot just serà la ter­cera que dis­pu­tarà. El seu prin­ci­pal rival serà Joan Bar­reda (Honda), l'únic pilot que va gosar infil­trar-se en el duel històric entre Marc Coma i Ciryl Des­pres, per bé que sense gai­res èxits. El cas­te­llo­nenc era el prin­ci­pal favo­rit en l'edició de l'any pas­sat, en què no hi havia cap campió vigent després de la reti­rada de Marc Coma, però va aban­do­nar.

Bar­reda, que encara és el pilot en actiu amb més victòries d'etapa, forma part de l'equip que Honda envia al Dakar, en què també des­taca el por­tuguès Paulo Gonçalves (segon el 2015), el francès Mic­hael Metge i nord-ame­ricà Ricky Bra­bec. L'eslo­vac Ste­fan Svitko i els cata­lans Ivan Cer­van­tes i Gerard Farrés, per KTM; el por­tuguès Hel­der Rodri­gues i el francès Adrien van Beve­ren, per Yamaha, i el català Joan Pedrero, per Sherco, també estan entre els favo­rits al tri­omf. Com sem­pre, atenció espe­cial per a Laia Sanz, can­di­data a aca­bar entre els deu pri­mers com ja va fer el 2015.

En cami­ons, l'holandès Gerard de Rooy, amb el català Moi Tor­ra­llar­dona entre els seus copi­lots, inten­tarà reva­li­dar la victòria de l'any pas­sat. Els pilots cata­lans d'aquesta any seran Jordi Juvan­teny i Pep Sabaté.

319
equips inscrits
repartits entre motos (146), quads (37), cotxes (83, inclosos 10 UTV) i camions (50)
1.460
periodistes
acreditats. La cursa té 1.200 d'audiència televisiva (73% fora de l'Amèrica del Sud).
4.093
km d'especials
en la categoria de cotxes. El recorregut total s'enfila fins als 8.823 km.
3
pilots de ral·lis.
amb títols FIA debuten en el Dakar: Conrad Rautenbach,Khalid Al-Qassimi i Nicolás Fuchs.

Brides, potències, suspensions i navegació

En el Dakar la igualtat d'oportunitats es persegueix mitjançant el reglament tècnic. En motos les regles són clares i hi ha qui busca més sofisticació (Honda) i hi ha qui busca la màxima simplicitat i fiabilitat (KTM). En cotxe hi ha molts tipus de vehicle admesos: 4x4 (Mini, Ford, Toyota) i buguis de dues rodes motrius (Peugeot), i motors de gasolina atmosfèrics (Toyota i Ford) i gasoil (tots amb turbo). Les prestacions s'igualen a còpia de restringir l'aire que entra en l'admissió amb una brida. Així es limita la possibilitat de cremar combustible i, en conseqüència, la potència. Els Peugeot (4x2 dièsel) i els Mini (4x4 dièsel) perden un mil·límetre (de 39 a 38) i els Toyota (4x4 gasolina atmosfèric) en guanyen dos (de 36 a 38). Toyota sembla el gran beneficiat (el seu motor passarà clarament dels 400 cavalls) a nivell del mar però en les etapes en altitud, l'absència de turbo el penalitzarà molt més. En canvi, Mini–que l'any passat ja estava al darrere dels Peugeot– ho tindrà complicat per recuperar-se.

L'altre mètode per igualar les possibilitats és actuar sobre les suspensions. Els 4x4 tenen uns recorreguts d'extensió i compressió molt menors que els 4x2. També disposen de rodes de menys diàmetre i, a diferència dels buguis de tracció al darrere, no les poden inflar. Així, un 4x4 és més efectiu quan cal tracció i un 4x2 en els fora pistes i trialeres, on els 4x4 han d'alentir el pas.

L'altra novetat d'aquest any afecta a la navegació. El detector dels punts de pas no avisarà fins que s'estigui a menys de 300 metres (800 fins l'any passat) i només deixarà un rastre dels 1.000 últims metres recorreguts, de manera que si un equip no troba el punt de pas no tindrà la solució de recular fins la referència anterior i tornar a començar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)