“Tinc ritme, ara he de confiar que puc anar més ràpid”

Hi he tre­ba­llat tota la tem­po­rada, tot i que no he pogut fer gai­res entre­na­ments al Mar­roc com Farrés o Cer­van­tes per les lesi­ons al canell i al peroné. Vaig arri­bar just al Dakar. Però, havent-me entre­nat amb Gerard Farrés, una mica ja sabia on podia estar. No diria dels 20 pri­mers, perquè no havia pogut com­pe­tit con­tra ells en cap cursa, però sí, tenia ritme i el meu objec­tiu per­so­nal era ser dels 20 pri­mers. Per a l'equip també era un bon objec­tiu.

Tenia el dor­sal 82, i això era una mala jugada, perquè els pri­mers dies se surt per ordre de dor­sal, les eta­pes eren sobre­tot de pista, amb molta calor i pols, i fins que no vaig avançar pilots més lents per posar-me on em tocava van pas­sar tres o qua­tre dies. Al cinquè dia vaig fer una etapa molt bona [va ser 10è]. Hi havia molta nave­gació i vaig poder remun­tar mol­tes posi­ci­ons perquè els de davant es van per­dre.

Me'n surto bas­tant bé. Quan hi ha zones de molta nave­gació em con­cen­tro molt i ho porto bas­tant bé. Però també em va pas­sar que en l'ante­penúltima etapa, per con­fiar massa en mi, em vaig equi­vo­car i em vaig ficar a dins d'un canyó del qual no podia sor­tir. Vaig haver de recu­lar dos quilòmetres per tro­bar una sor­tida, després em vaig per­dre i vaig car­re­gar una hora de més que em va cos­tar qua­tre o cinc posi­ci­ons en la gene­ral. Tot­hom es per­dia aquell dia, i jo ho vaig fer bé allà on la resta s'equi­vo­cava, però en canvi vaig fallar en una nota que vaig sor­tir d'un riu 200 metres més enda­vant del compte.

Cada any se n'aprèn, és una cursa de pujar gra­ons, d'experiència. Tenia clar que neces­si­tava tenir el ritme i l'experiència. Aquest any he pogut anar amb una moto específica de raid, tot i que no fos ofi­cial. El ritme el tinc. He rodat amb pilots cap­da­van­ters, Laia Sanz [16a], Hélder Rodri­gues [12è], Ivan Cer­van­tes. Todd Smith [18è], pilots amb motos ofi­ci­als que no estan tan lluny. Neces­sito con­fiar més que puc anar més ràpid, tot i que en això sí que hi fa tenir una moto ofi­cial. Però també he vol­gut evi­tar ris­cos perquè havia d'asse­gu­rar la feina d'estar pen­dent de Gerard Farrés i Ivan Cer­van­tes. També he de polir cose­tes de nave­gació, a còpia de fer algun entre­na­ment més i alguna cursa més.

Crec que sí. Tinc tota la tem­po­rada amb l'equip Himoinsa. Després del Dakar 2016 vam fer un acord per dos anys i ara tenim pro­gra­mats més tests al Mar­roc, el raid de Mer­zouga [també al Mar­roc] i la Baja Aragó i el Roma­ni­acs [l'enduro extrem més cone­gut, a Roma­nia]. Jo, per la meva banda, faré qua­tre o cinc cur­ses d'enduro extrem.

Bàsica­ment, motor i sus­pen­si­ons. Les sus­pen­si­ons absor­bei­xen millor els sotracs i el motor té dos o tres cavalls més, però sobre­tot es nota en el parell motor. Aca­ben tenint entre 5 i 10 km/h més de velo­ci­tat punta. Les Honda feien 183 o 184, es va molt ràpid. Jo he estat molt con­tent amb la meva. Sabíem que hi podíem con­fiar i no va donar cap pro­blema.

No tenim dos mecànics per moto, però jo, quan arribo, no m'he d'ocu­par de res. No teníem recan­vis en cap camió i per això amb Anto­nio Gimeno, a més de fer la nos­tra cursa, estàvem pen­dents de Farrés i Cer­van­tes.

Des de petit sem­pre havia dit que quan deixés el trial volia córrer el Dakar. Amb la Laia tenim amis­tat de petits, ens hem entre­nat junts, però jo ja ho tenia clar, el Dakar sem­pre m'ha atret molt i Gas Gas em va donar l'opor­tu­ni­tat.

No ho sé. Cada any pas­sen coses i cada any és dife­rent. Però el nou for­mat ajuda que equips pri­vats com el nos­tre puguin des­pun­tar més. Si hi ha eta­pes amb molta nave­gació és més impor­tant que el pilot no falli que no pas 5 o 10 km/h més de velo­ci­tat. Aquest for­mat fa que en les clas­si­fi­ca­ci­ons es bar­re­gin més ofi­ci­als i pri­vats, ho fa tot més emo­ci­o­nant.

Sobre­tot pel que fa a les aju­des per tro­bar els punts de pas. Abans l'ins­tru­ment obria la pan­ta­lla a 800 metres, i ara no. Abans podies recu­lar perquè con­ser­va­ves el camí que havies traçat, i ara no. Abans, quan arri­ba­ves al way point l'ins­tru­ment se't posava a zero en el camí cap al següent i ara no, i si por­tes des­vi­ació la vas acu­mu­lant. Tot això fa que tot sigui més lent i si t'obli­des de recal­cu­lar els errors et serà més difícil tro­bar el way point següent. I els pilots més intel·ligents són els que van més per on toca i s'obren més pos­si­bi­li­tats.

En gene­ral, els pilots hem fet saber que aquest for­mat el veiem posi­tiu, ens agrada molt més. No tenim res­posta, però crec que Marc Coma ho té molt clar. Pot­ser han fal­tat quilòmetres d'espe­cial per culpa del temps. Si l'any que ve es poden fer menys quilòmetres d'enllaç serà molt posi­tiu.