Porsche triomfa en una cursa per eliminació
Resistència. Les 24 Hores de Le Mans refermen la seva llegenda amb el daltabaix de quatre dels cinc prototips LMP1 híbrids oficials. Miquel Molina acaba cinquè en la categoria GTE Pro
El dramàtic desenllaç de les 24 Hores de Le Mans de l’any passat semblava difícil d’igualar, però ahir la llegenda de la prova reina de la resistència va reblar el clau amb una cursa que més aviat pareixia seguir el dictat d’un guió cinematogràfic. Si el 2016 el Toyota líder va quedar a l’estacada en l’últim gir, enguany l’esquadró japonès havia perdut tots els efectius abans de l’equador de la cursa.
Però això no va ser tot. El Porsche supervivent anava pel camí d’anotar-se la victòria amb més avantatge sobre el segon dels últims trenta anys, quan la pressió de l’oli del motor es va desplomar. Faltaven menys de quatre hores i en feia deu –des que el tercer i últim Toyota havia plegat– que Jani, Lotterer i Tandy conduïen a un ritme sostingut, per tal d’arribar a la meta sense ensurts. Amb tots els prototips oficials abatuts, la incrèdula tripulació formada per l’holandès d’origen xinès Ho-Pin Tung, el debutant de 19 anys Thomas Laurent i l’expert Oliver Jarvis –company de Marc Gené el 2013– es va trobar al capdavant, amb un prototip de la categoria petita apadrinat per l’actor de Hong Kong Jackie Chan.
Llavors algú es va adonar que el primer LMP1 a caure –el Porsche de Timo Bernhard, Earl Bamber i Brendon Hartley– seguia en cursa, després d’haver perdut divuit voltes a boxs en el primer quart de la prova. A un ritme uns deu segons per volta més ràpid que l’Oreca-Gibson, Bernhard es va cruspir Tung quan faltava una hora. Porsche va sumar així la tercera victòria seguida del 919, la dinovena del seu palmarès de rècord.
Com si els alemanys en fessin befa, dinou eren també les participacions de Toyota a Le Mans al llarg dels últims trenta anys, tot buscant encara la primera victòria. Fent cas omís de la seva condició de favorita, però, la marca japonesa va viure tot un drama, amb els tres cotxes fora de combat en un interval de dues hores i mitja, a cavall de la mitjanit. El primer va perdre trenta voltes a boxs –va acabar novè–; el segon va trencar l’embragatge, i el tercer va sortir de la pista en topar amb un doblat.
Emoció en GTE Pro
Per si tot plegat no fos prou, la categoria GTE Pro es va decidir en l’última volta, quan el Corvette de Jordan Taylor va sortir de la pista i va caure al tercer lloc, rere Jonathan Adam (Aston Martin) i Harry Tincknell (Ford).
Per la seva banda, Miquel Molina va acabar cinquè, amb el Ferrari que compartia amb Sam Bird i Davide Rigon. El lloretenc va fer tres relleus d’unes dues hores, dissabte al vespre, durant la nit i diumenge al matí. A partir de les nou, van ser els seus companys –que fan el mundial de GT sencer– els que van portar el cotxe a la meta. “A la nit he fet una tirada triple i m’hi he trobat molt a gust. He fet el màxim”, va declarar.
Notícies relacionades
Notícies
Divendres,15 novembre 2024