Dakar

ISIDRE ESTEVE

PILOT DEL REPSOL RALLY TEAM al dakar 2018

“Ja tenim una bona base per poder anar ràpid”

“El 2009 hi havia més ganes que planificació; l’any passat, una mica de prudència; ara comencem a voler ser competitius”

“Estem en un projecte que ens permetrà créixer; aquí els autoexigents som nosaltres”

Tenacitat i tecnologia
Al costat del copilot Txema Villalobos i el mecànic David Pigem, la tercera pota del Repsol Rally Team és Lídia Guerrero, la companya d’Isidre Esteve i la preparadora física de l’equip. Des d’aquesta doble vessant, la Lídia té clar per què l’Isidre podrà ser a la sortida del Dakar el dia de Reis. “Primer, per la seva tenacitat; i, segon, per les facilitats de la tecnologia. Dins del cotxe no té cap problema afegit. L’Isidre competeix amb els altres com un més.”
El Dakar ha crescut en competitivitat. Quan corria en moto, hi havia deu cotxes per estar al davant; ara n’hi ha trenta

Sem­pre que Isi­dre Esteve (Oli­ana, 1972) parla de la seva ter­cera par­ti­ci­pació amb cotxe en el Dakar –tret­zena en total– el seu ros­tre tras­pua il·lusió. La il·lusió de saber-se com­pe­ti­tiu, i sen­tir-se’n. Uns dies abans que viatgés cap a Lima, L’Espor­tiu hi va par­lar.

És el Dakar que afronta amb més il·lusió?
Sens dubte. En el pri­mer Dakar amb cotxe que vaig fer, el 2009 [el pri­mer a l’Amèrica del Sud], hi havia més ganes que pla­ni­fi­cació. L’any pas­sat també hi havia una mica de prudència, per veure si el coixí intel·ligent ens donava la tran­quil·litat que buscàvem. Si som aquí ara és perquè vam aca­bar molt con­tents. Vam començar a cons­truir un pro­jecte que, ara sí, ens per­met tor­nar a la cursa per fer amb cotxe el que ja havia fet amb moto.
És una il·lusió com­pa­ra­ble a quan cor­ria amb moto?
Bé, és dife­rent. El Dakar a l’Àfrica era molt espe­cial; em costa tro­bar les parau­les per defi­nir-lo. La vivència per­so­nal dels pri­mers Dakar va ser bru­tal. Ara hi torno amb una con­dició dife­rent i amb qua­tre rodes en comp­tes de dues, però el con­cepte de cursa ja saps quin és.
El pas als cot­xes que ha fet obli­gat per les cir­cumstàncies, l’hau­ria aca­bat fent igual­ment?
Jo crec que encara cor­re­ria amb moto. A mi la moto m’agra­dava molt. No sé si física­ment esta­ria prou a punt, però quan veig les motos d’ara, de 450 cc, peti­tes –com si fos­sin d’enduro–, penso: “Coi, ara seria el meu moment.” Perquè jo no soc un pilot d’enver­ga­dura, com el Nani [Roma], o com era el Fabri­zio Meoni. Soc un pilot més peti­tet i m’hi hau­ria adap­tat bé. Però les cir­cumstàncies són les que són i soc feliç de poder tor­nar a la cursa amb el que puc tor­nar-hi, que és un cotxe.
I creu que té el cotxe per asso­lir l’objec­tiu, aca­bar al vol­tant dels vint pri­mers en el Dakar?
Crec que tenim el cotxe per afron­tar el punt en què estem. Hi ha uns equips –Peu­geot, Toyota i Mini– al davant de la resta. El nos­tre cotxe, de base, és com el seu; un cotxe cons­truït per a aquesta cursa, amb el regla­ment a la mà, amb tot el bo i millor. La diferència és la capa­ci­tat que ells tenen de can­viar el mate­rial quan toca per poder man­te­nir sem­pre un ritme supe­rior. El secret del Dakar és saber quin ritme pots dur amb el que tens a les mans, i quina capa­ci­tat té l’equip per donar ser­vei cada dia al cotxe per arri­bar al final a aquest ritme. No tenim el seu ser­vei i el pilot no té l’experiència dels seus... encara. Però sí que tenim ja una bona base per poder anar ràpid a la pista.
Així doncs, amb quin ànim afron­tarà la pri­mera etapa? Con­ser­va­dor o a l’atac?
Volem afron­tar les dunes del Perú amb con­fiança, no volem come­tre grans errors, no volem enter­rar gai­res vega­des el cotxe i volem arri­bar a La Paz [etapa de des­cans] sense arros­se­gar grans pena­lit­za­ci­ons. Cons­ci­ents que a par­tir de La Paz comença una altra cursa força com­pli­cada... Però ens agrada més un Dakar exi­gent que no un Dakar d’anar cada dia amb el peu al ferro, sense difi­cul­tat.

En una altra entre­vista ens va dir que el camí que ha emprès està supe­di­tat als resul­tats. No és una pressió afe­gida?

No, no, no. Estem en un pro­jecte que ens per­metrà créixer. Ara comen­cem a voler ser com­pe­ti­tius i fer algun resul­tat que ens agradi, però no crec que fer el divuitè o el 24è canviï res per a l’any següent. Aquí els auto­e­xi­gents som nosal­tres, no els nos­tres patro­ci­na­dors.
Aquest Dakar també marca el compte enrere per a la comer­ci­a­lit­zació del coixí intel·ligent.
Sí, farem una pre­sen­tació al mes d’abril, on es podran veure els tres models defi­ni­tius, que l’endemà ja esta­ran a la venda a les ortopèdies. Serà el punt final d’un pro­jecte que ens omple d’orgull. Un pro­ducte que neix d’una neces­si­tat i que uti­litza la com­pe­tició com a banc de pro­ves i desen­vo­lu­pa­ment, i que s’arriba a comer­ci­a­lit­zar per aju­dar a millo­rar la qua­li­tat de vida de per­so­nes amb pro­ble­mes de mobi­li­tat. És fantàstic!
El Dakar com­pleix 40 edi­ci­ons. Com valora l’evo­lució de la cursa? Deia abans que no és el mateix que quan es feia a l’Àfrica...
El canvi de con­ti­nent no va ser pas volun­tari sinó forçat per una situ­ació. El Dakar ha sabut adap­tar-se i tro­bar la gent per con­ti­nuar fent-lo atrac­tiu. Crec que l’entrada de Marc Coma [com a direc­tor espor­tiu] és un gir impor­tant en el con­cepte de car­rera. A més, en el mer­cat ame­ricà el Dakar ha cres­cut en com­pe­ti­ti­vi­tat, tot i que això ha anat en detri­ment del pilot ama­teur que anava a bus­car l’aven­tura de la seva vida. Quan jo cor­ria en moto, hi havia deu cot­xes per estar al davant; ara n’hi ha trenta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)