Dakar

Que faci bon temps

Si el clima respecta el recorregut, la 40a edició del Dakar promet ser la més ‘africana’ de les fetes a l’Amèrica del Sud

Peugeot i KTM són els grans favorits de la cursa, que comença avui a Lima

“Que faci bon temps, en el sen­tit més ampli que es pugui ima­gi­nar.” El desig per a l’any que comença expres­sat per Marc Coma a les pàgines de L’Espor­tiu abans-d’ahir ama­gava diver­ses lec­tu­res, però la més lite­ral sal­tava a la vista. Només els capri­cis del temps –l’any pas­sat les plu­ges a Bolívia van dur a can­cel·lar dues eta­pes i reta­llar-ne tres més– poden esguer­rar el recor­re­gut ima­gi­nat per direc­tor espor­tiu del Dakar per a la 40a edició.

Tot­hom coin­ci­deix a dir que serà el més africà d’ençà que la cursa va haver de fugir a l’Amèrica del Sud arran de l’anul·lació de l’edició del 2008 –la tren­tena–, per les ame­na­ces d’Al-Qaida en ter­ri­tori mau­rità. El Perú té poc a veure amb el Sàhara –els malèvols no s’estan d’asse­nya­lar que rere cada duna ame­ri­cana es pot tro­bar un cen­tre comer­cial–, però sor­tir de Lima, com el 2013, per­met enca­de­nar cinc dies seguits de sorra i nave­gació fora de pis­tes. Tot seguit la cursa afron­tarà el repte de l’altura, a Bolívia –a la capi­tal més alta del pla­neta, La Paz, es tor­narà a fer la jor­nada de des­cans, el 12 de gener–, per endin­sar-se a con­ti­nu­ació a l’Argen­tina. L’únic país pre­sent en totes les edi­ci­ons sud-ame­ri­ca­nes pro­met una segona set­mana d’alt vol­tatge, que cul­mi­narà en la mítica Super­fi­am­balá, el 17 de gener. Tres dies després, el 40è Dakar es clourà a Córdoba, una població que també és la seu del ral·li argentí del mun­dial.

Peu­geot i KTM, favo­rits

Entre els cot­xes, hau­ria de ploure molt –també en el sen­tit més ampli– perquè el ven­ce­dor no fos un dels qua­tre Peu­geot ofi­ci­als. La marca fran­cesa va con­fir­mar fa dos mesos que dei­xarà el Dakar després d’aquesta edició, i es vol aco­mi­a­dar amb la ter­cera victòria seguida. Els pilots del nou 3008 DKR Maxi tor­na­ran a ser Stéphane Peter­han­sel –ven­ce­dor de les dues últi­mes edi­ci­ons–, Car­los Sainz –amb el català Lucas Cruz com a copi­lot–, Sébas­tien Loeb –encara curt d’experiència en els raids– i Cyril Des­pres. Se les hau­ran amb dos pesos pesants, Toyota i Mini, més com­pe­ti­tius ara que el regla­ment els ha permès apri­mar-se i gua­nyar recor­re­gut de sus­pensió per parar els peus al bugui de Peu­geot. La marca japo­nesa con­fia en l’exer­cici del rapidíssim pilot qatarià Nas­ser alAt­tiyah, men­tre que Mini referma el seu com­promís amb el Dakar amb un ampli equip de set pilots i dos tipus de cotxe: el 4x4 clàssic, com el Toyota, i un bugui, com el Peu­geot. Aquesta aposta ha fet que Nani Roma torni a Mini després d’un sol any a Toyota, però ha optat per córrer amb el 4x4, atès que al bugui encara li falta desen­vo­lu­pa­ment.

En moto, es repe­tirà el duel entre Honda i KTM, amb permís del vigent campió del món de raids, Pablo Quin­ta­ni­lla (Husq­varna). Honda haurà de fer front a la baixa de Paulo Gonçalves per lesió, però compta amb un cap de files, Joan Bar­reda, ràpid i bon nave­ga­dor. Però la marca favo­rita és KTM, amb Sam Sun­der­land i Toby Price –els últims gua­nya­dors– i Mat­hias Walk­ner, segon l’any pas­sat.

Per als super­vi­vents, sim­ple­ment arri­bar a Córdoba serà una gesta, però, a més, els que ho facin com a ven­ce­dors podran expli­car als nets que va ser l’avi qui es va impo­sar en el Dakar més pur... si el bon temps ho ha permès.

1
etapa marató
(sense assistència) faran els cotxes i camions. Les motos i quads, dues.
3
anys
fa que Marc Coma és el cap esportiu del Dakar. Aquest és el primer que no ha tingut condicionants.
13
victòries
en 27 edicions acumula Stéphane Peterhansel (sis en moto i set en cotxe).
337
vehicles
inscrits: 105 cotxes, 190 motos i quads i 42 camions. En total, 525 pilots i copilots.
No em sento obligat a guanyar el Dakar. Ja n’he guanyat molts i que siguin 12, 13 o 14 no canvia res
Stéphane Peterhansel
He tornat a Mini perquè he vist que han recuperat les ganes de tornar a guanyar el Dakar. Conec bé l’equip
Nani Roma
La primera setmana serà dura, però m’espanta més la segona, per les dues etapes marató i la calor
Laia Sanz
En el Dakar cal ser un pilot complet: ràpid però que sàpiga gestionar les etapes; bon navegant però també ràpid
Armand Monleon

L’últim Dakar en moto de Gerard Farrés

El Dakar 2018 serà l’últim de Gerard Farrés en moto, segons va anunciar ell mateix des de Lima, on avui comença la 40a edició. El pilot manresà, de 38 anys, va ser un dels grans destacats l’any passat, amb la tercera posició absoluta, rere dues KTM oficials.

“Més que una cursa, per a mi el Dakar ha estat una forma de vida. He patit i he disfrutat, i el tercer lloc de l’any passat va ser un somni fet realitat, tot un premi per a la meva carrera professional. No puc demanar més. Crec que ha arribat la fi d’un cicle i he pres la decisió de parar i disfrutar dels èxits”, va explicar Farreti, que tornarà a ser el cap de files de l’equip andalús Himoinsa, al costat de quatre pilots catalans més: Ivan Cervantes, Marc Solà, Dani Oliveras i Rosa Romero.

El seu objectiu immediat és tornar a “fer un gran Dakar”. I després? “Buscaré la manera de continuar, potser pilotant un bugui, però m’ho vull rumiar bé”, va reconèixer.

Farrés és el primer de la llista de pilots catalans amb possibiltats d’entrar entre els deu primers. A banda, dels seus companys, tenim Joan Pedrero, Laia Sanz i Armand Monleón, i el debutant Oriol Mena.

En cotxe, a banda de Roma-Haro i Sainz-Cruz, Isidre Esteve vol enfilar el seu prototip adaptat fins al Top 20. Per la seva banda, l’incombustible Xavier Foj arriba a la 28a participació consecutiva i Jordi Juvanteny, a la 26a. Buscaran, respectivament, la victòria en T2.2 i camions 6x6.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.