DANI OLIVERAS
NOVÈ CLASSIFICAT EN EL DAKAR EN MOTOS
“A vegades és important deixar que corrin els altres”
“ Vaig clavar la navegació en la quarta etapa, i això em va donar la seguretat que ho podia fer bé”
“Aquest perfil de Dakar permet que els pilots d’equips privats puguem estar en posicions de davant, i això motiva”
La tècnica que m’ha donat el trial m’ha ajudat moltíssim. El que m’ha costat més ha estat agafar velocitat
Dani Oliveras (Vilablareix, 01-11-1987) va aconseguir el millor resultat en el Dakar (9è) en la seva cinquena participació i en l’edició més dura des que aquesta cursa es disputa a Amèrica. El pilot gironí va acabar quatre etapes entre els deu millors, amb el quart lloc de l’última jornada com a resultat més destacat.
Li ha anat més bé que el Dakar fos el més dur dels últims anys?
Ha estat més dur, però el resultat és fruit de la feina feta tot l’any, que ha estat molta. He fet molts entrenaments amb l’equip i estic molt content del suport i les eines que m’ha donat. Ho he intentat aprofitar al màxim per poder millorar la navegació i el meu ritme.
Quan va veure que podia fer un Dakar tan bo?
La quarta etapa era molt difícil de navegació, i vaig ser sisè. Vam sortir en graelles de quinze pilots. L’inici era molt complicat perquè els primers 120km eren de pista i molt perillosos, perquè hi havia molta pols. Ens vam endinsar a les dunes i la navegació va guanyar pes. Els rivals van anar fallant, però jo me’n vaig sortir i vaig ser sisè. No m’ho creia. Quan vaig veure els pocs pilots que havien arribat a la meta vaig preguntar on eren els altres. En aquella etapa vaig confiar en la meva capacitat de navegació. En alguns llocs les traces anaven cap a un costat, però jo feia la meva i anava cap a l’altre. Ho vaig clavar. Això em va donar la seguretat que podia fer bones etapes.
El Dakar és més una cursa de no fer errors que de ser ràpid?
El ritme també és important. Aquest any hi havia ben bé vint-i-cinc pilots boníssims que venien del mundial d’enduro o de motocròs o de curses americanes. El ritme l’has de tenir, perquè, si no, et passen per sobre. Però també és molt important no perdre’t en cap moment. Confiar en un mateix i no fer errades de navegació. Només en vaig fer una per culpa d’una nota que vaig escriure malament en el road book.
Això també explica la importància que té la feina prèvia a l’inici de cada etapa.
Els road books són cada cop més complicats a l’hora de pintar. Ho fan difícil perquè cometem errors. Per això és tan important perdre el temps necessari per estudiar-lo bé. Alguns dies m’hi estava entre cinc i sis hores. Perdia més temps que per fer l’etapa.
Li ha agradat el perfil dur d’aquest any?
Sí. Al Perú vaig disfrutar molt, perquè hi va haver molta navegació i etapes tècniques i ràpides. A mi m’agrada que siguin de navegació difícil, perquè així es corre menys i hi ha menys risc de caigudes. I es demostra més l’habilitat del pilot en aquest camp. Altres anys, amb molta pista, no m’agradava tant, perquè guanyava qui tenia la moto més ràpida.
Anar ràpid no seria el que més li agrada, doncs.
Pel que fa a ritme, alguns dies he afluixat perquè he vist que l’etapa era perillosa i he cregut que era millor no córrer gaire. Si jo tinc ensurts, els de darrere meu també en tindran i poden tenir una caiguda o fallar. A vegades és important anar tranquil i deixar que corrin els altres.
De fet, pilots molt ràpids acaben perdent temps per les errades.
Joan Barreda, per exemple, és un dels més ràpids, però va tenir caigudes i es va perdre diverses vegades. Algun dia em va passar dos cops, el perdia de vista i me’l tornava a trobar perquè s’havia perdut. Si has de perdre trenta segons per mirar el road book, els perds.
Venir del trial el beneficia en alguna cosa?
La tècnica que m’ha donat el trial m’ha ajudat moltíssim. El que m’ha costat més ha estat agafar velocitat, i és el que més he entrenat aquests anys.
I això on el perjudica més?
Fora pista. En pista em veig fort i he fet bones etapes en aquestes condicions, però córrer fora pista, amb bonys i pedres, em costa més. En el ritme encara puc millorar.
Al final en el Dakar es tracta de ser una mica bo en tot: en navegació, en ritme i en tècnica.
I en mecànica. Un dia se’m va afluixar la tapa de l’embragatge en una duna al Perú. Per sort me’n vaig adonar i ho vaig poder solucionar ràpidament. Però, si no, allà se m’hauria acabat el Dakar perquè hauria trencat el motor. Tinc sort que he estudiat mecànica. Les motos sempre me les he muntat jo.
També ha estat un Dakar molt competitiu, amb canvis de líder i abandonaments de favorits.
Marc Coma ha enfocat bé el Dakar. És positiu, perquè aquesta és l’essència de la cursa. I aquest perfil permet que els pilots que estem en els equips privats puguem estar en posicions de davant, i això motiva.
Ja té projecte per al 2018?
Himoinsa en principi no continua, perquè el projecte era de tres anys i aquest és l’últim. Ens hem de reunir per saber si l’equip continua, cosa que dependrà del patrocinador. Si l’equip no segueix, m’hauré de moure per trobar una moto per a l’any que ve.
Un novè lloc és la millor carta de presentació.
Abans de començar el Dakar, sabent que aquest era l’últim any d’Himoinsa, tenia clar que havia d’aprofitar al màxim l’oportunitat que m’ha donat l’equip amb perspectiva d’haver de buscar-ne un altre.
Si Himoinsa continués, amb la marxa de Farrés el més probable és que vostè fos el líder.
Vaig començar fent de motxiller de la Rosa Romero, primer, i de Gerard Farrés, després. Aquest any m’he dedicat a evolucionar la moto a nivell tècnic. I estic molt content que l’equip m’hagi donat aquest paper. A més, m’han donat carta lliure aquest any per fer la meva pròpia cursa. He aprofitat al màxim els tests i els entrenaments per millorar i aconseguir el millor resultat. Si continués a Himoinsa m’encantaria.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.