Del sublim al ridícul
Motor. La topada entre Márquez i Rossi en la cursa de MotoGP de l’Argentina enrareix l’enfrontament entre els dos grans del motociclisme malgrat la multitud de precedents semblants
“En una cursa així, arriba primer qui és més ignorant.” Són paraules de Valentino Rossi, però dites amb un somriure burleta –no es referia a ser curt de gambals, sinó a fer gala d’una coratjosa determinació– després del GP d’Austràlia del 2017. Les hauria pogut recuperar diumenge passat, en acabar la cursa de MotoGP a l’Argentina, però llavors el tòtem del mundial va decidir posar cara de pomes agres i aprofitar el focus mediàtic per soscavar la posició de Marc Márquez com l’actual rei de la velocitat.
Fa sis mesos, el cerverí havia batut Rossi a Phillip Island en un frec a frec que a estones va palesar la mateixa competitivitat, audàcia i, per què no dir-ho, estupidesa que es va viure diumenge a Termas de Río Hondo. Però el que llavors va ser una cursa “divertida”, lloada com a exemple de competició frec a frec i sense concessions, a la ciutat balneari argentina va creuar la fina línia entre el sublim i el ridícul.
La diferència entre Austràlia 2017 i l’Argentina 2018 és que als antípodes tot va quedar en un duel esportiu, mentre que a l’altra banda de l’hemisferi sud la combinació de la pista parcialment molla i un 93 massa agosarat va acabar amb el 46 per terra. El Tro en va veure de tots colors fins i tot abans que s’apagués el semàfor, i no va saber harmonitzar l’empenta del puny dret –amb una millor volta un segon més ràpida que la del Doctor– amb la remuntada en una pista on només hi havia un carril (“Tots volíem passar pel mateix forat, i per això ens tocàvem”, va dir Aron Canet, el nou líder de Moto3).
“Estic a punt i ho faig”
És clar que cadascú parla de la fira segons li convé, i encara més un veterà com Rossi: “Els últims anys s’ha alçat el nivell de competitivitat. Si el joc és aquest, doncs juguem-hi”, “Ningú no té por de xocar contra algú altre. Molt bé, jo estic a punt i també ho faig”, “No serveix de res enfadar-se. El que cal és fer el mateix, si no, val més quedar-se a casa.” La bonhomia i l’esperit competitiu de les declaracions a Phillip Island de Rossi, l’any passat, contrasten amb l’agror de les seves paraules de fa dos dies a Termas. “Només li demano que no em torni a mirar mai més a la cara”, va etzibar Rossi davant els micròfons àvids de polèmica dels periodistes a l’Argentina, mentre Carl Crutchlow contemplava una sala de premsa buida per atendre les explicacions del flamant vencedor de la cursa.
“Ell [Rossi] també ha tingut 25 anys”, es va limitar a dir Márquez. Ves a saber si tenia al cap el dia que l’italià va treure de la pista Sete Gibernau a Jerez, el 2005. Llavors Vale tenia 26 anys i acumulava quatre títols de la categoria reina, com Marc ara. Qui estigui lliure de culpa... A Termas el català era ben conscient que l’havia espifiada. No un cop, sinó tres, i tots tres va ser penalitzat, a diferència de Johann Zarco i Danilo Petrucci, sense anar més lluny. El francès va tombar Dani Pedrosa, mentre que l’italià va xocar amb Aleix Espargaró encara amb més duresa que Márquez, però sense despertar el zel dels comissaris esportius.
La comprensible però tal vegada desproporcionada reacció de Rossi, doncs, cal enquadrar-la en el context d’una encesa rivalitat, que es va començar a desbocar quan la Yamaha va tirar l’Honda de Márquez d’un cop de peu, a Sepang, fa tres anys. Amb aquest precedent, els successius episodis del duel estan condemnats a flirtejar perillosament entre el sublim i el ridícul.
Pendents de Pedrosa
Dani Pedrosa va ser un dels damnificats dels diversos incidents que van marcar la cursa de MotoGP a Termas de Río Hondo. El de Castellar va caure empès per Zarco tot just començar, sortint per les orelles i colpejant l’asfalt de manera violenta. En va sortir il·lès, tret d’un cop al canell dret. “El té molt inflat. Faran falta 48 hores de repòs perquè baixi la inflamació i llavors veure si hi ha alguna petita lesió amagada”, va explicar diumenge Sete Gibernau, el preparador i assistent del pilot d’Honda. L’antic rival de Rossi no es va voler mullar sobre la maniobra del francès de Tech 3, però va declarar: “Aquest és un esport meravellós. Ja hi ha prou risc només pujant a la moto, i cal ser conscient que no és un esport de contacte.”