És un primer pas, però conscient que és la primera cursa i no tinc gens d’experiència. Ara, també recordo el que em va dir Marc Coma en el meu primer Dakar: “Disfrutaràs el primer o no en disfrutaràs cap més.” La primera oportunitat és per gaudir-ne, sense pressió.

Passar de les motos als cotxes és complicat. Me n’adono ara, quan vull anar al Dakar amb un bugui. Aquí va ser l’organització, en Jordi Roquer, que em va dir si hi volia córrer. Vaig dir que sí abans que acabés la frase.

Molt bé, de veritat. Aquests dies el meu mànager, l’Òscar Lanza, és al Marroc negociant amb l’equip South Racing, el que va guanyar l’última edició, amb un Can Am. Ja hi ha els primers acords per córrer la Baja Aragón i altres curses nacionals. Falta signar-ho tot però la voluntat hi és. En qüestió d’un mes sabrem si hi podem anar.

Estic totalment d’acord, són vehicles més per a curses de quatre o cinc etapes. Però aquesta marca, Can Am, ha demostrat que està ben preparada, i ha guanyat sense necessitar cap mena d’assistència. La categoria dels buguis està evolucionant bé. Fins i tot el meu antic equip, Himoinsa, n’està fent un, el Corvus, i en tres anys volen estar al Dakar. El meu objectiu és fer amb un bugui el que he fet amb la moto i que això ens doni l’oportunitat de passar als cotxes. Aquí el pressupost és d’uns 150.000 euros, i el d’un cotxe se’n va al milió d’euros.

Des que em vaig trencar el genoll [mitjan 2017]. Venia de fer tercer en el Dakar, estava en un núvol, però m’estava costant molt recuperar-me de la lesió i vaig pensar que era el moment.

Home, ara el genoll el tinc millor. Si em truqués el millor equip del món, llavors ajornaria un any el pas als cotxes.

A ell el Dakar li ha costat més, però mai he vist ningú fent el que fa ell amb una moto. És un talent pur. Jo tinc actitud, però no un talent com el seu. Li agrada molt ensenyar i a l’enduro li feia falta un entrenador. Ara es dedicarà a agafar joves i que puguin arribar a ser campions. Per tant, gairebé prefereixo que no vagi a les quatre rodes i que es dediqui a fer que l’enduro pugi.

M’ha impressionat. L’any passat vaig venir com a espectador i és una passada. Assegut a la grada, veus curses cada cinc minuts, i molt emocionants. I pots baixar al pàdoc i veure tots els cotxes. Jo ho recomano a tothom. Segur que cada any vindrà més gent, i la meva categoria, la de Car Cross, també donarà molt de joc i molt espectacle.