És un pri­mer pas, però cons­ci­ent que és la pri­mera cursa i no tinc gens d’experiència. Ara, també recordo el que em va dir Marc Coma en el meu pri­mer Dakar: “Dis­fru­taràs el pri­mer o no en dis­fru­taràs cap més.” La pri­mera opor­tu­ni­tat és per gau­dir-ne, sense pressió.

Pas­sar de les motos als cot­xes és com­pli­cat. Me n’adono ara, quan vull anar al Dakar amb un bugui. Aquí va ser l’orga­nit­zació, en Jordi Roquer, que em va dir si hi volia córrer. Vaig dir que sí abans que acabés la frase.

Molt bé, de veri­tat. Aquests dies el meu mànager, l’Òscar Lanza, és al Mar­roc nego­ci­ant amb l’equip South Racing, el que va gua­nyar l’última edició, amb un Can Am. Ja hi ha els pri­mers acords per córrer la Baja Aragón i altres cur­ses naci­o­nals. Falta sig­nar-ho tot però la volun­tat hi és. En qüestió d’un mes sabrem si hi podem anar.

Estic total­ment d’acord, són vehi­cles més per a cur­ses de qua­tre o cinc eta­pes. Però aquesta marca, Can Am, ha demos­trat que està ben pre­pa­rada, i ha gua­nyat sense neces­si­tar cap mena d’assistència. La cate­go­ria dels buguis està evo­lu­ci­o­nant bé. Fins i tot el meu antic equip, Himoinsa, n’està fent un, el Cor­vus, i en tres anys volen estar al Dakar. El meu objec­tiu és fer amb un bugui el que he fet amb la moto i que això ens doni l’opor­tu­ni­tat de pas­sar als cot­xes. Aquí el pres­su­post és d’uns 150.000 euros, i el d’un cotxe se’n va al milió d’euros.

Des que em vaig tren­car el genoll [mit­jan 2017]. Venia de fer ter­cer en el Dakar, estava en un núvol, però m’estava cos­tant molt recu­pe­rar-me de la lesió i vaig pen­sar que era el moment.

Home, ara el genoll el tinc millor. Si em truqués el millor equip del món, lla­vors ajor­na­ria un any el pas als cot­xes.

A ell el Dakar li ha cos­tat més, però mai he vist ningú fent el que fa ell amb una moto. És un talent pur. Jo tinc acti­tud, però no un talent com el seu. Li agrada molt ense­nyar i a l’enduro li feia falta un entre­na­dor. Ara es dedi­carà a aga­far joves i que puguin arri­bar a ser cam­pi­ons. Per tant, gai­rebé pre­fe­reixo que no vagi a les qua­tre rodes i que es dedi­qui a fer que l’enduro pugi.

M’ha impres­si­o­nat. L’any pas­sat vaig venir com a espec­ta­dor i és una pas­sada. Asse­gut a la grada, veus cur­ses cada cinc minuts, i molt emo­ci­o­nants. I pots bai­xar al pàdoc i veure tots els cot­xes. Jo ho reco­mano a tot­hom. Segur que cada any vindrà més gent, i la meva cate­go­ria, la de Car Cross, també donarà molt de joc i molt espec­ta­cle.