En algun moment havia d’escla­tar la frus­tració de Marc Márquez després de rebre qua­tre san­ci­ons en dues cur­ses. I ahir, en el Gran Premi de les Amèriques, va arri­bar aquest moment. Vili­pen­diat per Valen­tino Rossi i qüesti­o­nat també per altres pilots, que dema­na­ven mà de ferro con­tra el català per les seves acci­ons irre­gu­lars a l’Argen­tina, Márquez va dir que ja n’hi havia prou i va dei­xar clar que les crítiques –per­ti­nents, però també sobre­ac­tu­a­des– no van adreçades a un pilot qual­se­vol, sinó a tot un campió del món. A Márquez no se li va acu­dir millor manera de res­pon­dre-hi que adju­di­cant-se la pri­mera victòria de la tem­po­rada. I, a més, en una cursa neta, polida, sense polèmiques i feta en soli­tari des de la segona volta. Per només un punt no es va posar líder del cam­pi­o­nat, posició que ara ocupa Andrea Dovi­zi­oso en subs­ti­tució de Cal Crutch­low.

El català sor­tia quart per una sanció que va rebre en la qua­li­fi­cació –per haver obs­ta­cu­lit­zat Viñales–, però no va neces­si­tar la posició pre­fe­rent per avançar fins al segon lloc en el pri­mer revolt i fins al lide­ratge abans del pri­mer pas per meta. Andrea Ian­none, líder ini­cial, va inten­tar dis­cu­tir la posició a Márquez, però no va aga­far la traçada bona en el com­pli­cat pri­mer revolt d’Aus­tin i va con­ti­nuar en el segon lloc.

La cursa, pel que fa a la pri­mera posició, ja no va tenir més història. Márquez va rodar a un ritme ina­bas­ta­ble per a la resta: va ser l’únic pilot capaç de bai­xar de 2:05 (qua­tre cops), i a mitja cursa ja tenia gai­rebé cinc segons d’avan­tatge. Rere seu, un desert de metres fins als pilots que van llui­tar per la segona posició. Viñales, que havia sor­tit líder, rodava en la ter­cera posició, rere Ian­none, però en la setena volta va acon­se­guir superar el seu rival italià, si bé a més de qua­tre segons de Márquez. Valen­tino Rossi, uns metres més enrere, inten­tava acos­tar-se a la lluita pel podi, però sense eficàcia. Una volta després, el líder del cam­pi­o­nat fins ales­ho­res, Cal Crutch­low, va caure en el revolt d’entrada a la meta. El britànic va poder tor­nar a pujar a la moto, però ja no va tenir pos­si­bi­li­tats d’aca­bar la cursa en la zona de punts. També Àlex Rins, quan rodava vuitè, va anar per terra. Tot i que va mirar de con­ti­nuar, el català es va veure obli­gat a reti­rar-se.

Amb les posi­ci­ons de podi força defi­ni­des, una nova lluita encara més enrere pre­nia pro­ta­go­nisme per les con­seqüències que podia tenir sobre la clas­si­fi­cació del cam­pi­o­nat. Johann Zarco i Andrea Dovi­zi­oso roda­ven quart i cinquè, posi­ci­ons que situ­a­ven líder Márquez, però l’italià va superar el francès, mani­o­bra que, per un sol punt, el va posar líder del mun­dial.

En algun moment havia d’escla­tar la frus­tració de Marc Márquez després de rebre qua­tre san­ci­ons en dues cur­ses. I ahir, en el Gran Premi de les Amèriques, va arri­bar aquest moment. Vili­pen­diat per Valen­tino Rossi i qüesti­o­nat també per altres pilots, que dema­na­ven mà de ferro con­tra el català per les seves acci­ons irre­gu­lars a l’Argen­tina, Márquez va dir que ja n’hi havia prou i va dei­xar clar que les crítiques –per­ti­nents, però també sobre­ac­tu­a­des– no van adreçades a un pilot qual­se­vol, sinó a tot un campió del món. A Márquez no se li va acu­dir millor manera de res­pon­dre-hi que adju­di­cant-se la pri­mera victòria de la tem­po­rada. I, a més, en una cursa neta, polida, sense polèmiques i feta en soli­tari des de la segona volta. Per només un punt no es va posar líder del cam­pi­o­nat, posició que ara ocupa Andrea Dovi­zi­oso en subs­ti­tució de Cal Crutch­low.

El català sor­tia quart per una sanció que va rebre en la qua­li­fi­cació –per haver obs­ta­cu­lit­zat Viñales–, però no va neces­si­tar la posició pre­fe­rent per avançar fins al segon lloc en el pri­mer revolt i fins al lide­ratge abans del pri­mer pas per meta. Andrea Ian­none, líder ini­cial, va inten­tar dis­cu­tir la posició a Márquez, però no va aga­far la traçada bona en el com­pli­cat pri­mer revolt d’Aus­tin i va con­ti­nuar en el segon lloc.

La cursa, pel que fa a la pri­mera posició, ja no va tenir més història. Márquez va rodar a un ritme ina­bas­ta­ble per a la resta: va ser l’únic pilot capaç de bai­xar de 2:05 (qua­tre cops), i a mitja cursa ja tenia gai­rebé cinc segons d’avan­tatge. Rere seu, un desert de metres fins als pilots que van llui­tar per la segona posició. Viñales, que havia sor­tit líder, rodava en la ter­cera posició, rere Ian­none, però en la setena volta va acon­se­guir superar el seu rival italià, si bé a més de qua­tre segons de Márquez. Valen­tino Rossi, uns metres més enrere, inten­tava acos­tar-se a la lluita pel podi, però sense eficàcia. Una volta després, el líder del cam­pi­o­nat fins ales­ho­res, Cal Crutch­low, va caure en el revolt d’entrada a la meta. El britànic va poder tor­nar a pujar a la moto, però ja no va tenir pos­si­bi­li­tats d’aca­bar la cursa en la zona de punts. També Àlex Rins, quan rodava vuitè, va anar per terra. Tot i que va mirar de con­ti­nuar, el català es va veure obli­gat a reti­rar-se.

Amb les posi­ci­ons de podi força defi­ni­des, una nova lluita encara més enrere pre­nia pro­ta­go­nisme per les con­seqüències que podia tenir sobre la clas­si­fi­cació del cam­pi­o­nat. Johann Zarco i Andrea Dovi­zi­oso roda­ven quart i cinquè, posi­ci­ons que situ­a­ven líder Márquez, però l’italià va superar el francès, mani­o­bra que, per un sol punt, el va posar líder del mun­dial.