Motociclisme

La revifada del príncep roig

Lorenzo confirma el seu moment dolç amb la segona seguida del curs

Marc Márquez entra segon al Circuit de Barcelona-Catalunya, mentre que Dovizioso cau i Rossi és tercer

Márquez no va poder amenaçar el triomf del seu futur company

Jorge Lorenzo estima les metàfores. Ahir va lluir un mar­tell en la volta d’honor i dalt del podi del Cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya, una manera d’il·lus­trar el cop sobre la taula que ha donat al mun­dial d’ençà que ha tro­bat la sin­to­nia damunt la Ducati. El mallorquí va con­fir­mar la revi­fada del seu pilo­tatge amb una victòria impe­rial en el GP de Cata­lu­nya, la segona seguida del curs. Marc Márquez (Honda) no va tenir res­posta davant l’empenta de la Des­mo­se­dici, i va entrar segon sense haver pogut posar en dubte el tri­omf del seu futur com­pany d’equip.

Per aca­bar-ho d’ado­bar, Andrea Dovi­zi­oso va caure amb l’altra bala ver­me­lla quan era ter­cer però ja des­pen­jat dels dos tenors. La victòria de Lorenzo, com­bi­nada amb el ter­cer zero en les últi­mes qua­tre cur­ses de l’italià, fa que tots dos esti­guin empa­tats en la gene­ral, un esce­nari impen­sa­ble fa encara no un mes, quan Lorenzo va entrar sisè a Le Mans, en aquell moment el seu millor resul­tat del curs. “Com can­vien les coses de cop i volta!”, va excla­mar l’home del mar­tell. Ja ho pot ben dir: ara fa un any, era Dovi qui aca­bava de fer el doblet a Muge­llo i Mont­meló.

El que no can­via és el bon to de Valen­tino Rossi els diu­men­ges. Ahir el nou cops campió del món sor­tia de la ter­cera línia, però va here­tar el lloc al calaix que Dovi va dei­xar vacant i va sumar el ter­cer podi con­se­cu­tiu, el quart del curs. Con­ti­nua segon en la gene­ral rere un Márquez reforçat. El seu com­pany de Yamaha Mave­rick Viñales va entrar sisè rere Dani Pedrosa i es manté ter­cer en la clas­si­fi­cació, men­tre que les motos ver­me­lles del príncep roig i Dovi­zi­oso són a 49 punts del Tro, setè i vuitè.

Actu­ació ‘imper­fecta’

Tan­ma­teix, l’actu­ació de Lorenzo no va ser per­fecta. Quan el semàfor es va apa­gar, Márquez li va pis­par la car­tera i Andrea Ian­none també li va pren­dre el lloc en el segon revolt. Però l’italià de Suzuki va anar llarg en la fre­nada del desè revolt quan mirava de col·locar-se pri­mer i fer un Lorenzo –és a dir, demos­trar a l’equip que s’equi­voca pres­cin­dint d’ell– i el 99 va recu­pe­rar així el segon lloc, abans de superar l’Honda del 93 en la pri­mera fre­nada de la segona volta.

Durant les deu pri­me­res vol­tes va sem­blar que la GP18 i la RC213V llui­ta­rien frec a frec fins al final. En el quart gir, Lorenzo va fer 1:40.142 i Márquez, 1:40.143; en el vuitè, el cer­verí va reblar el clau amb 1:40.029 i el de Palma va repli­car en el novè amb 1:40.021, el millor regis­tre de la cursa. Però era un miratge. En l’onzè gir el marge s’havia esti­rat fins a un segon; en el setzè ja n’eren dos. Jorge i la majo­ria dels pilots cap­da­van­ters mun­ta­ven pneumàtics tous al davant i al dar­rere, men­tre que Márquez havia apos­tat per dos de durs. Però el ritme de la Ducati no va defa­llir: va fer totes les vol­tes en 1:40 bai­xos, tret de les tres últi­mes. La regu­la­ri­tat de la roda tova va fer pen­sar a Márquez que tal vegada també podria haver mun­tat la coberta amb la rat­lla blanca al dar­rere. Ves a saber si això li hau­ria permès encalçar la Ducati en la segona mei­tat de la cursa.

Rabat, en fla­mes

Però quan va veure caure Dovi en la novena volta, el cer­verí va enten­dre que ahir era un dia per sumar un bon gra­pat de punts, no per bus­car una victòria que Lorenzo va posar fora de l’abast de tot­hom. De fet, tots els pilots que van cre­uar la meta van pun­tuar, atès que només ho van fer catorze de les 26 motos de la gra­e­lla. Molts van caure, com ara el vallesà Aleix Espar­garó, que va per­dre el con­trol en l’onzè revolt de la cin­quena volta, al bell mig de l’estadi. Àlex Rins es va haver de reti­rar a boxs abans de l’equa­dor de la cursa per pro­ble­mes mecànics, i Tito Rabat va haver de sal­tar de la moto en fla­mes al final de la recta, quan només fal­ta­ven sis vol­tes i era novè amb la pri­mera moto cent per cent pri­vada. L’aban­do­na­ment no entela una gran actu­ació al final d’un cap de set­mana en què s’ha sabut que seguirà pilo­tant la Ducati de l’equip Avin­tia el pròxim curs. Per la seva banda, Pol Espar­garó va sumar el quart onzè lloc seguit de la tem­po­rada.

1
volta
no va liderar Lorenzo ahir. Va ser el primer a vèncer a Montmeló des de ‘pole’ d’ençà que ell mateix ho va aconseguir el 2010.
67
victòries
suma Lorenzo. S’ha escapolit de Márquez, que en té 64 i fa encara no un mes semblava que el desbancaria aviat.
100
caigudes
va haver-hi durant el cap de setmana en les tres categories, incloent-n’hi dues un cop acabada la cursa de Moto 2 (Corsi va envestir Oliveira).
200
curses
al mundial de motociclisme va complir Pol Espargaró ahir, de les quals 78 en Moto GP. Suma 15 victòries i 44 podis en Moto 2 i 125 cc.
348,8
km/h
va ser la velocitat màxima establerta per Dovizioso, en la segona sessió lliure de divendres. Dissabte, Marc Márquez va fer 347,7 en la Q2.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.