“Tocava ser el més llest de la classe”

Duel fra­tri­cida

La lluita acar­nis­sada i frenètica va començar des de la mateixa línia de sor­tida, en què un pletòric Jorge Lorenzo va pren­dre la ini­ci­a­tiva: “No m’espe­rava Lorenzo per a res. He vist una moto ver­me­lla per dins i em pen­sava que era Dovi­zi­oso, perquè sor­tia quart. Lorenzo tenia bona fre­nada i acce­le­ració, i es dedi­cava a tan­car por­tes. Era molt difícil superar-lo. Només hi havia dos punts on fer-ho: la corba ràpida, on m’he tro­bat molt bé tot el cap de set­mana, i la corba cinc.” La cursa va ser de les que agra­den a Márquez, amb cos a cos amb diver­sos de pilots i, fins i tot, amb algun moment crític, com ara el que va viure amb Àlex Rins: “M’ha tocat i m’he que­dat pen­jat de la moto. S’havia d’avançar així. Ha estat una cursa molt maca. Crec que hi ha hagut con­tac­tes entre tots, però sem­pre amb res­pecte i dei­xant espai. També m’he tocat amb Mave­rick. M’ha tocat la maneta del fre i he hagut de dei­xar de fre­nar. He anat llarg i pot­ser ha estat el moment més des­con­tro­lat. Els avançaments han estat macos i al límit.”

Márquez va pla­ne­jar un atac les últi­mes vol­tes, després que tots els intents pre­vis –seus i de qual­se­vol altre pilot– fos­sin infruc­tu­o­sos: “Em feia por arri­bar a l’última xicana igua­lat amb els altres rivals. Encara que en el T4 anava ràpid, el pilot que venia dar­rere tenia molt d’avan­tatge gràcies al vent. Per això he deci­dit pres­si­o­nar i veure si per dar­rere es moles­ta­ven entre ells i jo podia mar­xar.” “Es trac­tava de ser el més llest de la classe”, va sin­te­tit­zar el campió català, a qui li va sor­tir bé l’estratègia en un final de cursa esplèndid.

Márquez també va valo­rar la seva posició en el mun­dial: “El segon lloc d’Àlex Rins m’ajuda a treure més punts res­pecte dels rivals imme­di­ats.”