Kirian Mira­bet va tan­car el cap de set­mana pas­sat el mun­dial d’enduro en la cate­go­ria júnior 1 amb la ter­cera posició de la clas­si­fi­cació gene­ral. L’empor­danès, que pilota una Honda de l’equip de la fede­ració espa­nyola, va aca­bar amb un balanç de sis podis –una victòria inclosa– en les tretze pro­ves pun­tu­a­bles. Uns resul­tats excel·lents tenint en compte el cal­vari de lesi­ons que havia vis­cut les dues tem­po­ra­des ante­ri­ors, espe­ci­al­ment la que li ha dei­xat seqüeles en un genoll “molt lleig” però fun­ci­o­nal, que ja és molt tenint en compte que els met­ges li van asse­gu­rar que no tor­na­ria a pujar en una moto.

Va ser en l’última prova del cam­pi­o­nat d’Espa­nya del 2015 quan va tenir el pri­mer con­tra­temps. Mira­bet va picar con­tra un arbre i es va tren­car el dit d’un peu. Això el va obli­gar a pas­sar per la sala d’ope­ra­ci­ons, on li van aca­bar ampu­tant el dit. La muti­lació, més enllà del xoc estètic de per­dre un dit, no va afec­tar ni la seva vida nor­mal ni la seva car­rera com a pilot. El mateix que feia amb deu dits als peus, ho podia fer amb nou. Però quan ja va poder tor­nar a pujar a la moto va tenir un altre acci­dent, aquest molt més greu. Tant, que va aca­bar com­pro­me­tent la seva car­rera. “Em vaig tren­car l’altiplà tibial i els lli­ga­ments encre­uats. Tenia tros­sos de tíbia per dos llocs i un edema de calci. Se’m va defor­mar el genoll. Em van posar una placa que sobre­sor­tia i que em va aca­bar aixa­fant el fèmur.” La lesió va reque­rir dues inter­ven­ci­ons quirúrgi­ques, l’última de les quals a final de la tem­po­rada 2017. Els met­ges li van dir que es tragués les motos del cap, però ell no s’ho va plan­te­jar de cap manera. “Em vaig negar a renun­ciar a la moto. Vaig bus­car geno­lle­res espe­ci­als, vaig estar sis mesos sense tocar la moto. Hi vaig tor­nar i, tot i que al prin­cipi em veia incapaç de posar el peu a terra, me’n vaig sor­tir amb temps, calma i l’ajut de la família i l’equip.”

El seu retorn al mun­dial va ava­lar la seva tos­su­de­ria. En la pri­mera cursa, a San­ti­ago de Com­pos­tel·la, va acon­se­guir la segona posició. “La satis­facció va ser molt alta. Havia estat dos anys sense poder aca­bar la tem­po­rada i aquest resul­tat em va donar molta con­fiança.” Des de lla­vors, Mira­bet ha pujat al podi com a mínim en una de les dues cur­ses de cada gran premi menys una vegada. Ara ja està en nego­ci­a­ci­ons per tro­bar equip per a la tem­po­rada que ve, en la qual farà el salt a la cate­go­ria sènior: “Tinc diver­ses ofer­tes sobre la taula. No sé encara en quina cate­go­ria cor­reré”, comenta. “A mi m’agra­da­ria la d’enduro 3 perquè el meu estil de pilo­tatge s’adapta més a les motos grans.” Sigui a la cate­go­ria que sigui, el més impor­tant és que podrà tor­nar a estar a la línia de sor­tida.