El nom fa respecte

Al cos­tat de Nil i Jan Solans, Pep Bas­sas Mas (Seva, 1993) va ser un dels pilots cata­lans més des­ta­cats del ral·li Cata­lu­nya-Costa Dau­rada, que es va cloure diu­menge a Salou. Amb el seu copi­lot Manel Muñoz, va ser segon en la Beca Júnior R2, rere el petit dels Solans, i només una pena­lit­zació en un con­trol el va apar­tar del podi en la Peu­geot Rally Cup Ibèrica, en què lluita pel sub­cam­pi­o­nat. Fill de Pep Bas­sas i Pili Mas, pare­lla mítica dels ral·lis cata­lans dels anys vui­tanta, aquest any en fa deu que va morir Pep i cinc que ho va fer la mare, els dos per malal­tia abans de fer 50 anys. “En alguna vida pas­sada ho devien fer bé, perquè tot­hom me’n parla molt bé. Eren una pare­lla molt bona, tant a dins dels ral·lis com a fora. Espero estar a l’altura pel que fa a l’acti­tud, encara que no pugui gua­nyar les matei­xes coses”, deia el pilot del RACC a Salou. Evo­cava així el res­pecte unànime que des­perta la figura del pare i el seu lle­gen­dari títol de campió esta­tal de ral·lis el 1989, amb el BMW M3, lla­vors amb Anto­nio Rodríguez al seient de la dreta. “L’any pas­sat el vaig pro­var i em sem­bla increïble que pogues­sin anar tan ràpid amb allò; vas patint en cada revolt.”

Havent nas­cut en aquest nucli fami­liar, era ine­vi­ta­ble que Bas­sas acabés cor­rent. “Als 19 anys, vaig dir a la mare: «Mama, t’he de dir una cosa que ja saps quina és.» «Tri­ga­ves massa a dir-m’ho», em va con­tes­tar abans que digués res més. El pare ja no hi era, però la mare va poder veure una cursa meva abans de morir. Va estar-ne orgu­llosa; no podia ser que jugués a ten­nis!”

De fet, l’oso­nenc, resi­dent a Vila­drau, es gua­nya la vida entre cot­xes. És mecànic de Cupra Racing i moni­tor de con­ducció d’Audi. I l’any pas­sat va vèncer el Volant RACC, un títol que als seus pares se’ls va esca­par el 1983. Amb retard, però els cognoms Bas­sas Mas ja figu­ren en el pal­marès del veterà cam­pi­o­nat pro­mo­ci­o­nal català.