“Tenim un projecte guanyador en el Dakar”

Gerard Farrés: És un gran pas: can­viar de les dues a les qua­tre rodes, en el meu cas, i pas­sar d’anar amb moto a fer de copi­lot, en el cas del Dani. Ens hem ajun­tat dos amics, ambi­ci­o­sos, que acu­mu­lem molta experiència en el Dakar, amb bons resul­tats, i ara tenim un pro­jecte gua­nya­dor amb el Can-Am Mons­ter Energy.

Dani Oli­ve­ras: El meu objec­tiu era con­ti­nuar amb moto, però al final vaig haver de tocar de peus a terra. Quan en Gerard m’ho va plan­te­jar, vaig pen­sar: “Per què no?” La feina de copi­lot la sabem fer; anar amb moto és pràcti­ca­ment el mateix. La diferència és que el copi­lot ha de trans­me­tre la infor­mació al pilot. Hem hagut d’apren­dre a comu­ni­car-nos.

D.O.: Tor­nar a la moto ho veig com­pli­cat. Però sí que veig la pos­si­bi­li­tat de con­ti­nuar en aquest món fent molt bé la feina de copi­lot. Quan pen­ses en el copi­lot, no és qui pilota el cotxe, però en rea­li­tat sí que ho fa: jo soc qui guia el Gerard. Si pogués aga­far un volant, esta­ria encan­tat, perquè a tots ens agrada com­pe­tir, però ara no hi penso.

G.F.: No, i ara! Quan vaig ple­gar de les motos, hi havia una porta oberta per fer això, però no ho veia gens fàcil. El 2018 he pogut córrer el cam­pi­o­nat d’Espa­nya amb un equip d’aquí, l’FN Speed de Santi Navarro, i al juliol South Racing [el pre­pa­ra­dor dels Can-Am] ens va con­fir­mar que ens por­ta­ria al Dakar amb un equip per gua­nyar. Quan el Dani no va tro­bar una moto, me’n vaig poder apro­fi­tar. El copi­lot per­fecte és el que ve de la moto. Li vaig dir: “Dani, com a amic, no me n’ale­gro, però des del punt de vista pro­fes­si­o­nal, egois­ta­ment, sí.”

G.F.: Sí, en tots els sen­tits. Un copi­lot ha de saber fer el que sap fer ell. El que tenen de bo els pilots de motos és que ja han fet de copi­lot i saben lle­gir el ter­reny. A més, el Dani és molt bon mecànic, sí. Anar amb ell va ser una decisió meva; es trac­tava de visu­a­lit­zar el que neces­si­tava i posar-li cara. El que cal és que des de fora es valori més la tasca del copi­lot. La seva feina és tan impor­tant com la meva o la d’un mecànic.

D.O.: No ens ha cos­tat gens. Hi ha moments de riure i altres de més tensió. En moto vas sol però vas fent la teva feina; en cotxe és el mateix.

G.F.: Aquí hi ha una mala lec­tura. Tenim la nos­tra cate­go­ria; si gua­nyem els cot­xes, quin pro­blema hi ha? Nosal­tres volem gua­nyar entre els SxS; que­dar davant d’un cotxe –vir­tu­al­ment, perquè no es veurà en la clas­si­fi­cació– no ens ser­veix de res. Un altre tema són els UTV Open, que són SxS encara més lleu­gers, i aquests sí que cor­ren junt amb els cot­xes, però la seva fia­bi­li­tat és pit­jor.

D.O.: Sí, perquè hi ha més dunes i sorra, i els buguis no s’hi engan­xen. Si fos un ter­reny més dur i amb més pis­tes no tindríem res a fer.

G.F.: Pri­mer, a veure com va aquest Dakar, que és vital per a nosal­tres. Depe­nent del resul­tat, s’obrirà un camí o un altre. Després, hem de veure cap a on va el crei­xe­ment dels buguis. Pot­ser aca­ba­ran sent la cate­go­ria reina del Dakar en el futur. Però no depèn de nosal­tres. El que depèn de mi i del Dani és el resul­tat. Ho hem de fer bé.