Dakar

LAIA SANZ

PILOT DEL KTM RALLY FACTORY TEAM

“Preferiria estar bé i tenir la pressió d’un bon resultat”

Laia Sanz pren avui la sortida del Dakar 2019 un cop recuperada d’una malaltia que ha compromès la seva preparació

“Canviar el trial pel ral·li va ser una aposta arriscada, necessitava motivacions noves i m’hi vaig llançar”

Un rècord abans de començar
Fins ahir, Laia Sanz havia disputat vuit ral·lis Dakar consecutius, tots completats. És un rècord: només un dels altres 137 pilots de motos inscrits aquest any –el privat Gabor Saghmeister– n’ha acabat també vuit, però no seguits. “Haver aconseguit acabar cada any és brutal, perquè el Dakar és una cursa molt dura i molt difícil de completar pel que té d’imprevisible”, diu. A més, els últims cinc anys ha estat sempre en el top 15 o acaronant-lo.
M’agrada la sorra, però la sorra també vol dir que serà un Dakar molt més físic, i això aquest any no em convé gaire

La 41a edició del ral·li Dakar comença avui amb la cerimònia pro­to­col·lària de sor­tida a la capi­tal del Perú, Lima. Laia Sanz (Cor­bera de Llo­bre­gat, 1985) hi par­ti­cipa per novè cop, el quart dins l’equip ofi­cial KTM en la cate­go­ria de motos. Abans de viat­jar a Sud-amèrica, la plu­ri­cam­pi­ona de trial i enduro va expli­car a L’Espor­tiu com afronta la prova, havent estat tres mesos de baixa afec­tada per una malal­tia.

Es troba prou forta?
M’he pogut entre­nar amb la moto i m’he anat tro­bant cada cop millor, però és clar que no estic forta com m’agra­da­ria. M’agra­da­ria estar en forma i no ho estic, i m’agra­da­ria estar millor i no ho estic, però és el que toca.
El seu han­di­cap pot ser cap al final de les espe­ci­als...
Al final i al prin­cipi. No sé com em tro­baré. És una incògnita. Crec que patiré molt, això segur. De cap, de físic, de tot.
Però en aquest Dakar hi ha menys pista i més sorra; això és el que pre­fe­ria ‘a pri­ori’, oi?
Sí, però tro­bant-me així, tanta sorra també vol dir que serà un Dakar molt més físic, i això aquest any no em convé gaire.
I com de prop ha estat real­ment d’haver de renun­ciar al Dakar?
Si ara estigués com fa un mes t’hau­ria dit que no hi anava.
Per als espe­ci­a­lis­tes, el Dakar és una prova única que val una tem­po­rada, com les 24 Hores de Le Mans o les 500 Milles d’Indianàpolis...
O com un jocs olímpics per a un atleta. Sí, pren­dre aquesta decisió hau­ria estat molt dur, però jo tenia clar que si no millo­rava no hi podia anar. És un tema de salut. T’hi jugues la vida i has d’anar-hi amb uns mínims.
La seva situ­ació té alguna lec­tura posi­tiva? Com que no se li pot dema­nar cap resul­tat, s’ha tret tota la pressió del damunt.
Sí, però pre­fe­ri­ria tenir la pressió. Pre­fe­ri­ria tro­bar-me bé i tenir la pressió d’haver de fer un top 10 o un top 15, t’ho asse­guro. Pre­fe­ri­ria estar a tope i tenir la pressió d’obte­nir un bon resul­tat.
Així, hi ha el risc que l’equip li assigni un rol de suport?
No, però sí que hi ha el risc que si el cinquè dia soc la 35a i no soc al lloc que em cor­res­pon, és clar que tocarà aju­dar, però això és nor­mal. Pot pas­sar perquè no em trobi bé, perquè tin­gui un pro­blema a la moto o perquè un dia hagi cai­gut i hagi per­dut dues hores. Em pot pas­sar a mi o a qual­se­vol pilot de l’equip.
El Dakar s’ha hagut de reple­gar en un sol país, el Perú, cosa que ha coin­ci­dit amb la marxa de Marc Coma. Els pilots el tro­ba­reu a fal­tar? Coma era com un aliat vos­tre dins la cursa.
Sí, perquè ell bus­cava tor­nar als orígens, bus­cava mane­res que no fos una cursa tant d’estratègia, que hi hagués algun dia d’embo­lic, algun dia dur. Va fer una gran feina els últims dos anys, sobre­tot l’últim. Em va sor­pren­dre la seva marxa.
Uns altres que can­vien d’aires són Gerard Farrés i Dani Oli­ve­ras, que pas­sen de les dues a les qua­tres rodes. S’hi fixarà espe­ci­al­ment, en el que facin, pen­sant en vostè mateixa a mitjà o a llarg ter­mini?
No. M’hi fixaré perquè són amics meus, més que no pas pen­sant en mi. Ara mateix només em pre­o­cupa aquest Dakar.
És a dir, encara no hi pensa, en els cot­xes.
No, tinc con­tracte per fer aquest Dakar i el següent [amb KTM en moto]. Pot­ser l’any que ve m’hi començo a fixar més, però ara, amb tot el que m’ha pas­sat, ja tinc prou coses al cap.
Fa gai­rebé deu anys que va apar­car el trial per fer el pas al Dakar. Lla­vors s’ima­gi­nava que s’arri­ba­ria a con­so­li­dar així de bé en l’espe­ci­a­li­tat del ral·li?
No. Estar en l’equip que estic i haver fet els resul­tats que he fet, m’ho diuen lla­vors i em penso que és una broma. Estar amb una KTM ofi­cial, haver por­tat una Honda ofi­cial, haver fet novena en un Dakar... Haver fet tot el que he fet, no m’ho hau­ria ima­gi­nat mai.
La va encer­tar de ple amb el canvi.
Bé, va ser una aposta molt arris­cada. Després ha vin­gut molta gent nova, però jo vaig dei­xar un món molt segur, perquè estava gua­nyant bé en el trial, crec que hi hau­ria pogut con­ti­nuar gua­nyant còmoda­ment més anys. Neces­si­tava moti­va­ci­ons noves i em vaig llançar de cap a un món nou que no sabia com ani­ria. També hau­ria pogut pas­sar que m’hagués anat molt mala­ment, que no hagués evo­lu­ci­o­nat en el món dels ral·lis, i allà s’hau­ria aca­bat tot. Va anar bé i me n’ale­gro, perquè tot són pas­sos enda­vant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)