Motociclisme

Márquez: “El risc és al meu ADN”

Motociclisme. El campió de Moto GP admet que ha de fer un gran esforç per autocontrolar-se en les curses

A pocs dies de començar el mun­dial de Moto GP, el defen­sor del títol, Marc Márquez (Cer­vera, 1993), va par­lar en la pre­sen­tació de la pla­ta­forma tele­vi­siva DAZN a l’Estat espa­nyol sobre la seva tra­jectòria els últims anys i com afronta el des­a­fi­a­ment d’asso­lir un nou títol mun­dial de la màxima cate­go­ria, que seria ja el sisè. “El 2015 vaig apren­dre una lliçó. Hi arri­bava després de gua­nyar el mun­dial de 125, el de Moto 2 i dos títols de Moto GP i em sen­tia inven­ci­ble. Estava con­vençut que ningú em podria gua­nyar mai, però no només em van gua­nyar sinó que vaig caure mol­tes vega­des. Em va ser­vir per madu­rar i enten­dre que es poden gua­nyar totes les cur­ses, que el més impor­tant és gua­nyar el cam­pi­o­nat”, va expli­car Márquez.

Amb tot, el pilot de Cer­vera no renun­ciarà al seu estil, que és arris­car-se al màxim per gua­nyar totes les cur­ses: “Pre­fe­reixo gua­nyar cinc cur­ses i reti­rar-me en cinc més que no pas que­dar quart deu vega­des segui­des. Pren­dre ris­cos forma part del meu ADN, igual que donar-ho tot i mirar de gua­nyar com sigui sem­pre que hi hagi una mínima opció. El que passa és que si bé el 2015 inten­tava gua­nyar fins i tot quan no hi havia opció, ara he assu­mit que el cam­pi­o­nat és molt llarg i que no totes les cur­ses han de ser a vida o mort. Tinc més auto­con­trol.”

Segons ell, en aquesta fase d’apre­nen­tatge no ha neces­si­tat suport psi­cològic pro­fes­si­o­nal: “En el meu entorn hi ha els amics, la família i això és el que em dona esta­bi­li­tat; mai he neces­si­tat el suport d’un espe­ci­a­lista.”

Res­pecte a la pos­si­bi­li­tat de can­viar el dor­sal 93 per l’1 si torna a gua­nyar el mun­dial, admet que encara és supers­ticiós. “El 93 el porto des que tenia 11 anys i he tin­gut molta sort; si una cosa fun­ci­ona, no la canviïs.” Márquez també reco­neix que el seu caràcter és impos­si­ble que canviï: “M’agrada viure el pre­sent, ser feliç i dir el que penso, i a no tot­hom li deu agra­dar això.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.