Quins objectius s’ha marcat aquest curs, que en RX2 comença al Circuit de Barcelona-Catalunya?

Són set curses. Intentarem entrar en les semifinals de cada cita; seria el pas següent que hem de fer aquest any. Però sempre va arribant gent nova i molt potent, i és complicat. La gent del nord d’Europa i els EUA tenen una altra mentalitat, han viscut el ral·licròs des de sempre, i jo tot just hi estic entrant. Ho tenen molt per la mà i a nosaltres ens costa més.

S’hi troba a gust en el ral·licròs? Hi disfruta?

Per a disfrutar és bestial, perquè és una disciplina molt activa, amb una gran dosi d’adrenalina.

I com porta el tema dels inevitables contactes a la pista?

Al principi em feia una miqueta de cosa. Jo al principi anava a demanar perdó quan tocava algú, i veia que no hi donaven cap importància. El ral·licròs és com el rugbi, el contacte és legal si és net. És inevitable, com dius, perquè en el ral·licròs el metre quadrat es ven més car que a Andorra!

I, a més, les mànegues són molt curtes.

És un esprint pur. Ho has de donar tot en sis voltes a un traçat de poc més d’un quilòmetre. Té el seu encant, però l’educació que tenim aquí no és la que tenen al nord d’Europa. Jo pensava que els pilots nòrdics feien això a més a més, com una segona especialitat, i resulta que no. Ells volen ser campions del món de ral·licròs des que són petits, i això es nota molt. El ral·licròs és un espectacle: la gent veu més de 50 curses durant el cap de setmana, i saben en tot moment qui va primer i qui va últim.

I el cotxe, com és? Sembla un dels grossos.

És un xassís tubular, amb un motor central d’uns 310 CV i canvi de marxes seqüencial, i amb tracció a les quatres rodes. És molt divertit, perquè el motor és atmosfèric i puja fins a les 10.000 voltes; sembla una moto de gran premi!

Tots els cotxes són iguals i els equips els poden personalitzar?

Sí, el campionat és monomarca; els cotxes els fabrica Olsbergs a Suècia. Jo, que fa molts anys que sóc pilot de Fiat i Abarth, el tinc personalitzat com un Abarth. L’altra diferència és que tots els cotxes pesen 1.100 quilos, però el meu en pesa 45 més, per tots els comandaments Guidosimplex adaptats que hi porto. És com si anéssim dos dins del cotxe!

Canviant de tema, el Dakar ha confirmat que se’n va a l’Aràbia Saudita. Això afecta als seus plans per tornar-hi?

No ho sé. No puc dir gran cosa perquè ara mateix estic centrat en el ral·licròs. Les mans em van millorant moltíssim de les dues operacions que em van fer, però encara em costa. Em va operar el doctor [Xavier] Mir [de la Dexeus] i em va dir que m’havia de calmar una mica. Aquestes curses a l’esprint em van molt millor.

Finalment, quin consell donaria a Pol Espargaró, que s’estrena en el World RX de Catalunya amb un Car Cross?

El que ha de fer el Pol és sortir i divertir-se.