Lewis Hamil­ton va reforçar la seva teòrica con­dició de líder a Mer­ce­des davant Valt­teri Bot­tas amb una victòria gens còmoda en un Gran Premi de Mònaco en què Sebas­tian Vet­tel (Fer­rari) va evi­tar el sisè doblet de l’escu­de­ria ale­ma­nya en el cam­pi­o­nat. El britànic, poc després de cre­uar l’arri­bada amb els pneumàtics tous al límit de la seva super­vivència, va dedi­car la quarta victòria de la tem­po­rada –la ter­cera a Mònaco des del seu debut– a Niki Lauda. “He llui­tat amb el seu espe­rit; ha estat fins al final una gran influència en l’equip i també ens ha aju­dat a arri­bar on estem ara mateix.” A Mer­ce­des, de fet, es fre­guen els ulls. Victòries de Hamil­ton a Bah­rain, la Xina, Cata­lu­nya i Mònaco i de Bot­tas a Austràlia i l’Azer­baid­jan.

Hamil­ton va sor­tir dis­pa­rat de la gra­e­lla. Bot­tas va patir per con­te­nir Vers­tap­pen (Red Bull) però se’n va sor­tir. Men­tre els pilots més ràpids començaven la seva marxa impa­ra­ble al davant, el més relle­vant estava pas­sant molt més enrere. Tot­hom tenia clar que el jove pilot local Char­les Leclerc (Fer­rari) ani­ria a totes després de que­dar fora de la Q2 dis­sabte. Tenia molts pilots al davant i no va per­dre el temps. A la sor­tida va sal­tar del 16è al 14è i en la volta següent va avançar Nor­ris (McLa­ren). El següent rival, l’expe­ri­men­tat Gros­jean (Haas), tam­poc va poder evi­tar que abans del túnel el mone­gasc li col·loqués sense con­tem­pla­ci­ons el bòlid al davant. “Kamikaze”, es va sen­tir en la ràdio del francès per qua­li­fi­car la mani­o­bra del seu rival. En la volta 9 Leclerc va assal­tar l’onzè lloc. Hulken­berg (Renault), avi­sat, va tapar el forat i el jove pilot de Fer­rari va pun­xar la roda en la topada amb l’ale­many. Anant cap als boxs va des­tros­sar com­ple­ta­ment el pneumàtic i va haver d’entrar el safety car perquè es netegés la pista. Els líders van apro­fi­tar el moment per anar a can­viar als pneumàtics. Allà Vers­tap­pen va apro­fi­tar per superar Bot­tas, però en la repe­tició de l’acció es va veure que l’havia tret de la línia. Així l’holandès va entrar a la pista engan­xat a Hamil­ton però amb una sanció afe­gida de cinc segons. El fin­landès, arran de l’acció, va pun­xar i va tor­nar a can­viar els pneumàtics, moment en què Vet­tel es va veure ter­cer. A par­tir de lla­vors la per­se­cució de Vers­tap­pen a Hamil­ton, amb pneumàtics més tous, va ser inces­sant, però el britànic tenia les idees clares: “Tenia molt clar que no entra­ria a can­viar rodes un altre cop. Fa uns anys també lide­rava el gran premi, vaig entrar a boxs i vaig per­dre la cursa. Vaig apren­dre a les males.”

Hamil­ton, de fet, va impri­mir durant tot el gran premi un ritme molt allu­nyat de les seves pos­si­bi­li­tats –sem­pre al vol­tant d’1:17– i lent com­pa­rat amb la millor volta ràpida –1:14.279 de Gasly (Red Bull. Va ges­ti­o­nar, però, amb gran risc les mani­o­bres de Vers­tap­pen al seu dar­rere perquè, tot i que era conei­xe­dor de la sanció de cinc segons de l’holandès, no va voler que l’avancés ni tan sols a dues vol­tes del final. El de Red Bull va pro­var-ho a la des­es­pe­rada en una de les chi­cane i els dos bòlids es van tocar. Hau­ria pogut ser un des­as­tre, però Hamil­ton no va mirar enrere, va donar gas i va sobre­viure a l’únic moment d’angoixa. “L’he vist en l’últim segon, per sort.”

L’amenaça de pluja es va con­ver­tir en això, una amenaça. Qua­tre gotes mal comp­ta­des.