Els galons del campió

Max i Lewis, empa­re­llats

Val a dir que Hamil­ton va mirar de des­ban­car Vers­tap­pen en una lluita directa a la pista. Després de la pri­mera tanda d’atu­ra­des a boxs, el W10 va encalçar l’RB15 fins que els dos cot­xes van traçar empa­re­llats els dos pri­mers revolts de la volta 39. Tot seguit Hamil­ton va ata­car Vers­tap­pen per fora en el rapidíssim quart revolt (240 km/h de velo­ci­tat en el vèrtex). El va avançar... però va anar llarg i va haver de cedir la posició. Sem­blava que l’estira-i-arronsa con­ti­nu­a­ria durant les trenta vol­tes que encara fal­ta­ven, però el mur de Mer­ce­des va deci­dir aga­far el bou per les banyes i for­jar la victòria a còpia d’estratègia.

Dit i fet, en la volta 48 Hamil­ton va enfi­lar cap al box pla­te­jat per fer un segon canvi de rodes. El ritme ben galdós dels Fer­rari –van cre­uar la meta a més d’un minut, la diferència més àmplia del curs– va fer pos­si­ble que el Mer­ce­des man­tingués el segon lloc, però ara a vint segons del Red Bull cap­da­van­ter. Al prin­cipi, Lewis no les tenia totes, però el seu engi­nyer li va asse­gu­rar que, amb un joc nou de rodes del com­post mitjà, tin­dria prou ritme per crus­pir-se l’avan­tatge de Max, que havia d’arri­bar fins al final fent durar el joc de pneumàtics durs que havia mun­tat en la volta 25. La remun­tada va cul­mi­nar en la volta 67, quan Hamil­ton va avançar el líder com si no hi fos. Vers­tap­pen va fer lla­vors una segona atu­rada a boxs per mun­tar les rodes toves i, si més no, endur-se el premi de con­so­lació de la millor volta de la cursa (un pun­tet).

Rere els pun­ters, el millor dels altres va tor­nar a ser Car­los Sainz, que va parar els peus al segon Red Bull, de Pierre Gasly, i també l’empaita en la gene­ral d’un cam­pi­o­nat que ara se’n va de vacan­ces.