Des que les atu­ra­des a boxs es van gene­ra­lit­zar en la F-1, fa un quart de segle, lide­rar un gran premi de punta a punta va pas­sar a ser una fita ben poc habi­tual, ja que el ball de les atu­ra­des acos­tuma a tras­to­car les clas­si­fi­ca­ci­ons en les fases cen­trals de les cur­ses. Cal pale­sar un domini incon­tes­ta­ble de bon començament per obte­nir el que s’ano­mena grand che­lem, victòria, posició pre­fe­rent i millor volta (un hat-trick, que també és un èxit força sin­gu­lar), sense per­dre mai el lide­ratge. Doncs això és el que va fer Lewis Hamil­ton, ahir, per tan­car el curs. Ja amb la corona a la but­xaca des de feia un mes, el pilot de Mer­ce­des va enge­gar el GP d’Abu Dhabi des de la posició pre­fe­rent i ja no va mirar enrere.

La seva gestió dels pneumàtics va ser tan dili­gent que va poder endar­re­rir l’única atu­rada a boxs fins que ja l’havien fet Max Vers­tap­pen i Char­les Leclerc –els únics que ahir van ensu­mar el dei­xant del 44, encara que fos de lluny–, de manera que quan va visi­tar el seu box va man­te­nir el pri­mer lloc amb como­di­tat. La tran­quil·litat era tanta a l’equip pla­te­jat que el seu cap, Toto Wolff, es va per­me­tre el luxe de fer broma amb el mecànic encar­re­gat del gat, dient-li que li podia donar un cop de mà, si calia.

Per com­ple­tar el grand che­lem, però, encara fal­tava fer la volta més ràpida durant la cursa, un cara­mel que aquest any es pre­mia amb un pun­tet i, per tant, és més car d’obte­nir... i també més dolç. Hamil­ton, en estat de gràcia, va espe­rar fins a l’ante­penúltim gir per mirar de com­ple­tar una actu­ació de traca i moca­dor. Dit i fet, va tan­car la volta 53 en 1:39.283, qua­tre dècimes més ràpid que el seu com­pany, Valt­teri Bot­tas, vint vol­tes enrere, quan aca­bava de mun­tar rodes noves i encara estava en plena remun­tada des de la cua de la gra­e­lla, que va cul­mi­nar amb el quart lloc. Hamil­ton, ahir, va fer de campió, per si algú en tenia cap dubte. La seva 84a victòria en F-1 va ser l’onzena del curs i el dis­setè podi en 21 pro­ves, i el sisè grand che­lem de la seva car­rera, el pri­mer en els últims dos anys. Només Jim Clark, als anys sei­xanta, en va acon­se­guir més, vuit. Vet aquí un altre rècord en el punt de mira del depre­da­dor del segle XXI.