El Dakar ha per­dut una lle­genda. La mort als 68 anys d’Hubert Auriol, l’Africà, com­mo­ci­o­nava la cara­vana de la cursa un cop aca­bada la setena etapa, de Ha’il a Sakaka, amb 284 quilòmetres d’enllaç i 453 d’espe­cial. Era la pri­mera en for­mat marató, que impe­dia als par­ti­ci­pants rebre assistència abans de sor­tir avui en la vui­tena i al final de la qual el xilè José Igna­cio Cor­nejo (Honda) tenia un escàs segon de marge res­pecte de l’aus­tralià Toby Price (KTM) al cap­da­munt de la clas­si­fi­cació de motos. En cot­xes, Stéphane Peter­han­sel (Mini) ampli­ava el marge tot i veure com se li resis­teix encara el tri­omf d’etapa en aquesta edició. Yazeed al-Rajhi (Toyota) gua­nyava a casa per pri­mer cop, i ja té dues victòries després de l’estrena el 2015 a Xile. Saleh Alsaif allar­gava l’ale­gria sau­dita en cot­xes lleu­gers i l’argentí Manuel Andújar se situ­ava líder amb el seu tri­omf d’etapa en quads. En motos, era el campió de la dar­rera edició, Ricky Bra­bec (Honda), el pri­mer ven­ce­dor par­cial.

Motos i cot­xes, cate­go­ries en què Auriol gua­nyava el 1981 i el 1983 sobre dues rodes i el 1992 sobre qua­tre –amb Phi­lippe Mon­net a la dreta– per con­ver­tir-se en el pri­mer campió de les dues cate­go­ries abans que Peter­han­sel i Nani Roma s’afe­gis­sin al selecte club.

Els duels amb Cyril Neveu, sobre­tot el del 1987 amb els dos tur­mells frac­tu­rats en la penúltima etapa, feien créixer la seva lle­genda al cos­tat de la de la cursa. Segon el 1994 en cot­xes, la tru­cada per fer-se càrrec de la prova i diri­gir-la fins al 2003 lli­gava per sem­pre la seva figura al Dakar i al món del motor perquè forma part de la Legió d’Honor de França i del Saló de la Fama de la FIA. Amb ell, l’inici del ral·li va sor­tir de França, amb Gra­nada el 1995, 1996 i 1999 i Dakar el 1997 i el 2000. Nas­cut a Addis Abeba (Etiòpia), la malal­tia que l’ha acom­pa­nyat en els seus dar­rers anys no li va impe­dir visi­tar el Dakar el 2020.