“Vaig treure forces d’on no n’hi havia per arribar”

Sí, però el resul­tat no reflec­teix tot l’esforç que hi ha al dar­rere. Vam tenir durant tres dies seguits pro­ble­mes mecànics, i psi­cològica­ment això va fer que fos difícil remun­tar. Al final treus for­ces d’on no n’hi ha per arri­bar cada dia al cam­pa­ment i cre­uar la línia d’arri­bada l’últim dia.

Ho deien, però la velo­ci­tat va ser igual d’alta en gai­rebé totes les eta­pes. Hi havia algun punt de nave­gació com­pli­cat, però mai per per­dre tres quarts d’hora com altres vega­des.

El meu pre­fe­rit va ser el pri­mer que vaig córrer (2018), al Perú, Bolívia i l’Argen­tina. Em va agra­dar cin­quanta mil vega­des més que el que vaig fer l’any següent, només al Perú. Aquest any s’han vist pai­sat­ges molt espec­ta­cu­lars en els resums del ves­pre, però cor­rent es feia tota l’estona molt monòton, perquè pràcti­ca­ment sem­pre era el mateix tipus de ter­reny, excepte alguna mun­ta­nya on hi havia pedres. Sorra, sorra i sorra.

Jo anava molt pre­vin­gut amb aquest tema. No em va aga­far per sor­presa. Sabia que el Dakar tirava enda­vant, però que això com­por­ta­ria aquest tipus de con­seqüències. Vam seguir un pro­to­col cor­recte per tirar enda­vant la cursa i gràcies a això vam poder córrer.

Vaig anar al Dakar sense seqüeles. Només fal­tava saber si psi­cològica­ment tin­dria bones sen­sa­ci­ons, saber què pas­sa­ria quan anés a 150 per hora en un camí de sorra. El ritme va ser bo i, per tant, em sento total­ment recu­pe­rat.

El “si no fos per” no exis­teix en les com­pe­ti­ci­ons ni enlloc, perquè fa de mal dir. Però, ja que m’ho pre­gun­tes, si hagués fet les espe­ci­als com les vaig fer els dies sense pro­ble­mes, hau­ria pogut que­dar entre el 7 i el 9 de la gene­ral. Per a mi, la victòria va ser afron­tar psi­cològica­ment tots els pro­ble­mes que van anar sor­gint en cadena. Vam fer bé les coses.

En el meu cas, vam adqui­rir una Husq­varna, que de fet és una KTM, amb un color dife­rent, i amb un acord entre les dues fàbri­ques (Rieju i KTM) es va reto­lar amb la marca de Figue­res com una estratègia comer­cial. El Dakar és la cursa número u del sec­tor off-road [fora d’asfalt] arreu del món i amb una enorme audiència.

El pro­blema és que no hi podíem afe­gir cap com­ple­ment extra, ja fos­sin sus­pen­si­ons o una cen­tra­leta electrònica. L’avan­tatge amb Hero és que amb un equip ofi­cial pots fer, sobre­tot, molts tests, i també et pro­por­ci­o­nen mate­rial propi que millora la moto. La moto d’aquest any, amb tot, també tenia algu­nes millo­res res­pecte a la Hero i estic molt agraït que Rieju m’hagi dei­xat por­tar-la.

Rieju farà els cam­pi­o­nats d’enduro amb una moto pròpia, i espero ser-hi, però no hi ha plans ofi­ci­als encara per als ral·lis, i menys per al Dakar. Jo esta­ria molt con­tent de ser-hi l’any vinent si hi ha l’opor­tu­ni­tat.

No. KTM enca­de­nava divuit victòries, però Honda ja tenia un gran pro­jecte i un gran equip. Només els va fal­tar més sort, ja fos per ava­ries, per cai­gu­des o per ges­ti­ons inter­nes, però ara han aga­fat una bona mecànica de tre­ball. Han man­tin­gut la mateixa dinàmica del 2020 sense fer gai­res invents.

Miro de girar full, però hi vaig con­viure dos o tres anys, també quan era molt jove en l’equip d’enduro de Gas Gas. Aquest és el risc que com­porta aquest esport. Cadascú assu­meix els que vol assu­mir, ni més ni menys.

Va ser molt com­pli­cat. Se’m va ajun­tar la lesió, les ope­ra­ci­ons..., i el 22 de febrer Hero em va dir que no em reno­vava el con­tracte, just abans de ser con­fi­nats. Se’m van tan­car totes les por­tes dels equips als quals vam tru­car, i fins a l’últim moment no sabia si real­ment podria anar al Dakar. He pas­sat certa angoixa, perquè volia anar-hi però no sabia com, fins que va sor­tir l’opor­tu­ni­tat de Rieju. Ara començo el 2021 amb força i empenta.