Òbvi­a­ment, quan fit­xes per un equip com Ganassi els plans can­vien i pas­ses a llui­tar pels cam­pi­o­nats ,però pot­ser està sor­tint tot més bé del que estava pre­vist. Pot­ser hau­ria d’estar apre­nent els cir­cuits on no havia com­pe­tit mai o adap­tant-me a l’equip, i resulta que estic anant més enllà.

No. Poder tenir l’opor­tu­ni­tat de for­mar part de Chip Ganassi ja va ser un gran què.

Sí. L’any pas­sat estava en un equip petit i va ser un any bo, però no tan bo com perquè em dones­sin el cotxe campió. Alguna cosa més devien veure. No es van espe­rar que fes un any magnífic per donar-me l’opor­tu­ni­tat. Ho van fer abans perquè aquest any magnífic el fes amb ells.

Ho porto molt bé. Abans d’ini­ciar el cam­pi­o­nat ja vaig que dir hi ha menys pressió aquest any que l’ante­rior, quan estava en un equip petit, amb un any de con­tracte, cap experiència i havia de fer un esforç per clas­si­fi­car 10è un cotxe que estava per fer el 12. Allò era pressió. En canvi, Ganassi em dona totes les eines per estar llui­tant per les cur­ses i pel cam­pi­o­nat i això és menys pressió. Pel que fa al tema mediàtic, en cap moment dic que seré campió, encara fal­ten sis cur­ses. L’únic que dic és que fins ara ho hem fet molt i molt bé i que hem d’inten­tar man­te­nir aquesta línia per poder llui­tar pel cam­pi­o­nat. Jo crec que això és bo. Quan et pas­ses el dia par­lant de coses bones, l’únic que et pot pas­sar són més coses bones.

Als Estats Units hi ha menys ordres d’equip que a Europa però abans de començar el cam­pi­o­nat ja ens van dei­xar clar que si xoquem entre nosal­tres hau­rem de témer quan tor­nem al box. És nor­mal. L’equip fa tots els esforços per posar en pista mono­pla­ces de pri­mera qua­li­tat com perquè nosal­tres després anem topant l’un con­tra l’altre. La pri­mera norma és aquesta. I la segona, que no hi haurà ordres d’equip. Ningú dirà qui ha de gua­nyar.

Influi­ran, perquè han estat en posi­ci­ons en les quals jo mai he estat. Dixon ha llui­tat deu anys pel títol. N’ha gua­nyat sis i en qua­tre ha estat segon o ter­cer. Tant l’un com l’altre tenen més experiència. Jo no la puc tenir per mol­tes cur­ses que estudiï. Però jo no haig de gua­nyar sis cur­ses. He d’anar a la pròxima, fer uns bons entre­na­ments, tenir un bon cotxe per a la qua­li­fi­cació, fer una bona qua­li­fi­cació i fer el màxim en cursa. I si jo sé fer tot això, és igual quina experiència tenen els rivals.

Per exem­ple, Long Beach, que és l’últim, el des­co­nec. Tindré un entre­na­ment abans de la qua­li­fi­cació i inten­taré maxi­mit­zar les meves pos­si­bi­li­tats. Però és l’última cursa i pro­cu­raré haver fet la feina abans, ens els cir­cuits que em van més bé i que conec.

És pel sis­tema de pun­tu­ació i la igual­tat que hi entre els cot­xes. És bo per a l’espec­ta­cle i crec que aquest any també es deci­dirà en l’última cursa. Però si em puc faci­li­tar la feina abans i en l’última cursa amb uns pocs punts en fes prou, seria l’esce­nari ideal. Es tracta de, en els cir­cuits que sabem que serem ràpids, fer-ho molt bé enlloc de sim­ple­ment bé.

Tots els cot­xes són iguals inde­pen­dent­ment que siguin d’un equip més gran o més petit. Can­via la posada a punt i la pre­pa­ració. A Detroit, en una reunió amb dues cur­ses, en una vam fer el 12è i en la segona, podi. Tot és molt com­pe­ti­tiu i hi ha molt con­tacte entre els cot­xes durant les cur­ses.

És una cursa molt dife­rent. L’experiència compta molt, més que la velo­ci­tat. Jo tenia el cotxe més ràpid en cursa però no tenia els 20 anys d’experiència de Cas­tro­ne­ves. I es nota molt. Els ovals es basen en com sents el cotxe, si et dona con­fiança per empènyer més o et fa anar més poc a poc. Aquesta con­fiança s’obté amb l’experiència i aquests pilots vete­rans no la per­den. M’agra­da­ria poder dir que la per­den, però no és així. En la lluita per la victòria l’experiència es va notar, i Cas­tro­ne­ves va ser supe­rior a mi.

Sí, encara em fa una mica de mal, però també va ser una cursa en què vaig apren­dre’n un munt i que em va ense­nyar que podia anar amb con­fiança als ovals i llui­tar pel títol. Estic con­tent per com va anar però inten­taré no tor­nar a fer segon.

M’hi porto molt bé. Ell va venir d’Europa i ho va haver d’apren­dre tot des de zero i pas­sar pel que he pas­sat. Al prin­cipi em va aju­dar moltíssim i encara ara [Servià és a les cur­ses perquè pilota el cotxe de segu­re­tat] em diu algun tru­quet abans de sor­tir a pista, algun detall tècnic o que vigili aquell revolt on, si plou, s’hi fa un rec d’aigua.

No, per res. Per arri­bar a la F-1 no només depens de tu. Això sol ja impe­deix tenir-ho en els teus plans. I no només hi ha vida en la F-1. Què té de bo la F-1 que no tin­gui la Indy­Car? Ni té molta més presència mediàtica, és menys com­pe­ti­tiva, i aquí tenim més o menys les matei­xes cur­ses amb més tipus de cir­cuits. I de diners, tam­poc hi ha tanta diferència. Aquí no es veuen sous com el de Hamil­ton però és l’únic cas. El sou de Scott Dixon esta­ria entre els 8 pri­mers de la F-1. L’únic en què mana la F-1 és en presència mediàtica i a mi, sor­tir per la tele, ni fu ni fa.

En els ovals i els urbans encara n’estic apre­nent. Tinc més experiència en pis­tes per­ma­nents, les de tota la vida, i és on em sento més a gust. Però els ovals i els urbans m’agra­den molt.

Sem­pre pot haver-hi sor­pre­ses. En la Indy­Car sem­pre pots espe­rar que algú, de cop i volta, tin­gui una ratxa i s’afe­geixi la lluita. No pots des­car­tar segons qui, però pots donar per fet que O’Ward, Dixon i New­gar­den seran els que llui­ta­ran més pel títol.

Sí. Si tens la capa­ci­tat de veure que ho has acon­se­guit, l’únic que faràs serà gene­rar posi­ti­vi­tat. No vol dir que m’ho cre­gui, no em veig campió. Però pen­sar que ho puc ser m’ajuda a tre­ba­llar més. També ho faig en el cursa a cursa.

Jo. De fet en la pròxima cursa tinc una pena­lit­zació de pèrdua de posi­ci­ons en la gra­e­lla. Abans de començar la tem­po­rada ens vam car­re­gar un motor abans de fer-lo ser­vir i ho arros­se­guem. Ja em va pas­sar a Detroit i ho tenim assu­mit.

El 95 per cent del pàdoc n’està i l’altre 5 per cent es fa pro­ves abans d’entrar al cir­cuit. Està força con­tro­lat. I als EUA, o no tenen tants casos o no tan­quen tan­tes acti­vi­tats. Jo visc a Indi­a­na­po­lis, on tot està obert i les mas­ca­re­tes no són obli­gatòries ni en espais tan­cats.

Amb la meva pare­lla, fa més de tres anys, vam pla­ne­jar tenir alguna cosa junts a banda de les cur­ses. Jo no tenia temps d’estu­diar i buscàvem alguna cosa que a ella li per­metés venir a més cur­ses. I vam tro­bar això a Girona. Aquest any hem sobre­vis­cut, però ens ha anat molt bé. Jo no hi vaig des del gener i se n’encar­rega ella.