Josep Rovira Paxau (1952-2021)

En Josep Rovira Paxau va néixer al Mas Car­bo­ne­res, una maso­ve­ria amb unes 10 hectàrees de terra dins del terme muni­ci­pal de Gurb (Osona) el 27 de maig del 1952. Va ser el quart fill de l’Andreu i la Maria i l’havien pre­ce­dit la Montse, la Carme, en Joan i el van seguir l’Andreu i en Miquel. Tot i l’interès dels seus pro­ge­ni­tors, a en Josep no li van interes­sar mai gaire els temes de pagès, el camp, el bes­tiar... En canvi el trac­tor, el cotxe, la moto i les eines... reme­nar era el seu objec­tiu i un espai per a nous rep­tes. Va estu­diar EGB a les esco­les Sant Joan de Roda de Ter –Els Cape­llans, com era cone­gut el cen­tre–, a una hora de camí a peu des de casa. El següent pas va ser estu­diar ‘Maes­tria Indus­trial’ (equi­va­lent a la for­mació pro­fes­si­o­nal actual) a la Salle de Man­lleu, com­bi­nat amb l’apre­nen­tatge a la fàbrica tèxtil Salamí (Can Grau) de les Masies de Roda.

Va començar a for­jar les seves dots de pre­pa­ra­dor de motos en un petit taller impro­vi­sat a casa, després de dei­xar el món del ciclisme, en el qual havia com­pe­tit fins a la cate­go­ria ama­teur. En tor­nar del ser­vei mili­tar obli­ga­tori va obrir el taller Motos Paxau de Torelló junt amb l’Aurora, que més enda­vant seria la seva dona, i més tard s’hi va afe­gir la Marta, la seva filla. Aquest petit taller va ser de seguida l’epi­cen­tre de nom­bro­ses pre­pa­ra­ci­ons, tant de motos de motocròs com de trial, encara que la balança s’aca­ba­ria decan­tant pel trial, la seva gran passió.

Així i tot, va ser fona­men­tal en la tra­jectòria espor­tiva de Toni Arca­rons, diver­ses vega­des campió d’Espa­nya de motocròs. Una de les seves motos, la Mon­tesa Cap­pra 125 refri­ge­rada per aigua, va mos­trar la capa­ci­tat d’inno­vació tècnica que era capaç de desen­vo­lu­par i va merèixer nom­bro­sos arti­cles a la premsa espe­ci­a­lit­zada. Les Bul­taco Sherpa, les Mon­tesa Cota o les Ossa Mick Andrews modi­fi­ca­des per Paxau, van anar gua­nyant rellevància en l’ambi­ent del trial. També va pro­moure cur­ses de trial per a afi­ci­o­nats, que es van trans­for­mar final­ment en un cam­pi­o­nat comar­cal (COTA, Cam­pi­o­nat d’Osona de Trial Afi­ci­o­nat).

Paxau va entrar a col·labo­rar direc­ta­ment amb l’equip de com­pe­tició d’Ossa abans de fer-se càrrec del desen­vo­lu­pa­ment de les motos Mer­lin, una jove marca cre­ada el 1980 per Igna­cio Bultó i Pere Arpa després de la des­a­pa­rició de Bul­taco. Els pri­mers èxits van arri­bar amb els títols esta­tals de trial júnior 1983 (Jordi Solé) i sènior 1984 (Alberto Puig, actual mànager de l’equip Rep­sol Honda al mun­dial de MotoGP). El 1984 i 1985 les Mer­lin de Paxau van acon­se­guir el Cam­pi­o­nat d’Espa­nya amb Lluís Gallach com a pilot, a mes d’una meritòria setena posició en el Cam­pi­o­nat del Món.

Al Saló de l’Automòbil de Bar­ce­lona del 1985 es va pre­sen­tar el pro­jecte d’una nova moto de trial pro­mo­guda per Narcís Casas i Josep Maria Piber­nat amb el nom de Gas Gas. El pro­jecte d’enge­gar un nou repte tècnic des de zero va atraure Paxau, i al seu taller de Torelló es va mate­ri­a­lit­zar el nai­xe­ment de la nova moto que va veure la llum el 1986 (amb el nom de Gas Gas Halley 325, fent referència al cometa Halley visi­ble el 1986) i amb Gabino Rena­les com a pilot va acon­se­guir la pri­mera victòria esta­tal al Trial de Lla­franc. El mateix dia Àlex Cri­villé va acon­se­guir el titol en el Critèrium Solo Moto de velo­ci­tat al Jarama a Madrid, amb una Honda MBX de l’equip Taulé pre­pa­rada per Paxau, després d’haver gua­nyat amb auto­ri­tat les cur­ses de Jerez i Cala­fat prèvia­ment.

El pri­mer gran èxit inter­na­ci­o­nal, àmbit en el qual Paxau ja comp­tava amb un gran pres­tigi, va arri­bar el 1987. Gabino Rena­les va acon­se­guir la victòria en el Gran Premi de Bèlgica. El desen­vo­lu­pa­ment de les motos Gas Gas a Torelló va ser inces­sant, a la vegada que s’apli­ca­ven noves solu­ci­ons tècni­ques que van con­ver­tir les motos cata­la­nes en el focus d’atenció arreu del món. A prin­ci­pis dels 90 els èxits de les Gas Gas eren increïbles i Amós Bil­bao com a pilot referència en va ser un clar expo­nent.

La com­pe­ti­ti­vi­tat de les motos fetes per Paxau era el camí a seguir i l’eina desit­jada pels millors pilots. Així ho va per­ce­bre Jordi Tarrés, campió del món en anys ante­ri­ors i que va fit­xar per la marca amb seu a Girona. El binomi Paxau-Tarrés va ser infal·lible el 1993, 1994 i 1995 amb la con­se­cució de tots els títols pos­si­bles, tant dins del ter­ri­tori esta­tal com al Cam­pi­o­nat del Món, acon­se­guint per pri­mera vegada els títols mun­di­als amb moto i pilot de casa. Els interes­sos de la marca cap a l’enduro, tot i el gran èxit de les motos de trial, va inco­mo­dar Paxau i això va por­tar a la rup­tura entre les dues parts a finals del 1998.

Aquesta cir­cumstància va pro­pi­ciar el nai­xe­ment d’un nou pro­jecte de moto de trial, la Sherco (Sher de Sherpa i co de Bul­taco), pro­mo­guda per l’indus­trial francès Marc Teis­sier i l’expi­lot Andreu Codina, cons­ci­ents que la via­bi­li­tat del pro­jecte només era pos­si­ble amb la par­ti­ci­pació de Paxau. El pri­mer model es va pre­sen­tar el 1999 i aque­lla tem­po­rada el pilot britànic Gra­ham Jar­vis ja va com­pe­tir en el mun­dial. Les motos Sherco dis­se­nya­des i desen­vo­lu­pa­des a Torelló i fabri­ca­des a Cal­des de Mont­bui, van cop­sar molt aviat una part impor­tant del sec­tor de les motos de trial, refer­mat amb el dis­seny i desen­vo­lu­pa­ment d’un motor de 4 temps que en mans d’Albert Cabes­tany va con­que­rir nom­bro­sos èxits. El 2017 Paxau va tan­car l’etapa pro­fes­si­o­nal de més de 40 anys dedi­cada al món del motor, amb un pes molt relle­vant en l’àmbit inter­na­ci­o­nal i la seva pet­jada tècnica segueix pre­sent en l’actu­a­li­tat, tant amb les mar­ques amb les quals ell va tenir relació com en mol­tes d’altres que van veure en el seu cri­teri un guió a seguir.

Al llarg d’aquests 40 anys d’acti­vi­tat pro­fes­si­o­nal, per les ins­tal·laci­ons de Motos Paxau a Torelló hi han pas­sat bona part dels millors expo­nents del món del trial, com també d’altres àmbits del moto­ci­clisme i ha estat part impor­tant en la tra­jectòria espor­tiva per molts d’ells. De motocròs (Toni Arca­rons, Jordi Arca­rons), de velo­ci­tat (Àlex Cri­villé) i de trial: Albert Juvan­teny, Lluís Gallach, Alberto Puig, Jordi Solé, Amós Bil­bao, Xavier Vilalta, Jordi Tarrés, Cèsar Pani­cot, Marc Catllà, Angel García, Juan Luis López de la Torre, Jorge Arjo­nes, José M. Juan, Xavier Puig­de­mont, Marc Freixa, Josep Arca­rons, Mar­cel Jus­tribó, Andreu Codina, Gabino Rena­les, Joan Pons, Albert Cabes­tany, Dani Oli­ve­ras, David Cobos, Mel­cior Estorch, Gra­ham Jar­vis, Steve Colley, Loris Gubian, Emma Bris­tow... Entre tots ells, nom­bro­sos títols esta­tals, d’Europa i del Món amb les motos cre­a­des per Paxau.

A més de tota aquesta gran tra­jec­to­ria en el món del moto­ci­clisme d’alta com­pe­tició, el taller de Motos Paxau de Torelló va ser l’epi­cen­tre de la repa­ració, pre­pa­ració i lloc on tro­bar l’asses­so­ra­ment per a milers d’afi­ci­o­nats i prac­ti­cants d’arreu del món, els quals van con­fiar en la posada a punt de les seves moto­ci­cle­tes al llarg dels més de 40 anys d’atenció al públic.

(*) Miquel Rovira és foto­pe­ri­o­dista i germà de Paxau, que va morir dis­sabte pas­sat.