Mor ‘sir’ Frank Williams, l’últim romàntic amb un equip en la F-1
Sir Frank Williams, fundador i propietari de l’equip de F-1 que porta el seu nom, ha mort avui als 79 anys.
Amb Williams se’n va l’últim propietari individual que continuava tenint un equip amb el seu nom en la categoria reina, si bé ja no era propietat seva. Resistir-se a la supeditació a un gran patrocinador –en va tenir i de molt bons, com Marlboro, Saudia Airlines, TAG..– o constructor –amb els motors Honda i Renault va arrasar i amb BMW anava pel mateix camí– l’havia convertit en un rara avis, en l’últim romàntic en una selva de mercaders, però alhora gairebé li havia costat la supervivència.
Williams, nascut el 1942, era fill d’un oficial de la Royal Air Force britànica i d’una mestra. Als 17 anys va deixar els estudis pensant a convertir-se en pilot de competició mentre treballava de mecànic o d’agent comercial. Va començar a córrer el 1961 però després d’alguns anys es va convèncer que tenia més futur com a propietari d’equip que com a pilot.
L’esquema que Williams ha aconseguit mantenir amb més o menys solidesa –i també amb algun parèntesi en què va perdre’n el control per assegurar-ne la viabilitat financera– fins avui era habitual en la F-1 de les seves primeres tres dècades (1950-1980). És en aquesta etapa (1976) quan Williams, mecànic i pilot amateur, estructura el seu propi equip de F-1 com a continuïtat lògica del que havia creat el 1967 per a F-2 i F-3. Eren altres temps, com ho demostra el fet que quatre anys després ja guanyava el seu primer doblet amb els títols de pilots (Alan Jones) i constructors. En aquests èxits hi va tenir molt a veure un enginyer, Patrick Head, que va ser la seva mà dreta durant aquesta primera etapa i va aportar innovacions visionàries a nivell tècnic.
De títols de pilots en va obtenir sis més, sempre amb protagonistes diferents (Keke Rosberg el 1982, Nelson Piquet el 1987, Nigel Mansell el 1992, Alain Prost el 1993, Damon Hill el 1996 i Jacques Villeneuve el 1997). La nòmina de pilots ja posa de manifest que durant aquelles dues dècades, Williams tallava el bacallà en la F-1. Després del 1980, va guanyar vuit títols més de constructors (1981, 1986, 1987, 1992, 1993, 1994, 1996, 1997).
Avui dia Williams no és un equip capdavanter, tot i el segon lloc de George Russell aquest any a Spa. Va ser l’últim en la taula els anys 2018, 2019 i 2020, i la darrera de les seves 114 victòries data del 2012. Va ser amb Pastor Maldonado al circuit de Catalunya, justament el dia que va acabar amb l’incendi als boxes.
Tetraplègic incorformista
Frank Williams es va apartar de la F-1 fa, relativament poc, el 2013, tot i que la vida ja li havia proporcionat diverses patacades. La primera, la mort en cursa del seu primer pilot rellevant, Piers Courage. Més tard, l’accident de trànsit que el va deixar tetraplègic el 1986, tot i que no va aconseguir apartar-lo de les pistes. El 1994, la mort d’Ayrton Senna a bord d’un dels seus monoplaces, a Imola, un accident que el va portar a judici acusat (i absolt) d’homicidi. L’última trompada va ser la mort de la seva dona Ginny, el 2013, just abans que s’apartés del pàdoc.