Sí, can­sat, però feliç. Al final, quan fas la feina tan bé com saps i els resul­tats sur­ten, un se sent com­pen­sat d’alguna manera. En aquest sen­tit, feliç.

La meva feina era tre­ba­llar per l’equip, hi anava com a gre­gari. Tenia qua­tre cot­xes al davant i el meu resul­tat havia d’anar en funció del que ells fes­sin. Per tant, lide­rar la cursa, gua­nyar una etapa i que­dar segon és molt més del que m’espe­rava.

Sí, tres mesos abans no era clar que pogués córrer, i l’equip se’n va fer càrrec. El resum final és que tot­hom paga per córrer, però jo no, jo m’he de gua­nyar la vida aquí. L’equip em va aga­far per fer aquesta feina d’aju­dar els com­panys i va ser tot a última hora. El pro­blema d’uns patro­ci­na­dors va fer que hi hagués aquesta incer­tesa per part meva. Molt feliç de poder córrer al final i acon­se­guir aquest resul­tat. Córrer va ser un èxit.

Sí, jo no podia gua­nyar la cursa, i havia d’obeir el meu equip. Mai no tren­caré la norma. Uns 500 m abans del final de l’espe­cial, vaig parar i em vaig espe­rar cinc minuts perquè pogués gua­nyar el meu com­pany.

És això.

Sí, i arri­bant a l’última espe­cial pri­mers, fins a l’últim dia. Han estat catorze dies en què et passa de tot. Real­ment, res s’acon­se­gueix sol. Això ha estat també perquè vaig tenir a última hora un copi­lot, en Diego Ortega, a qui no conei­xia i amb el qual com­par­tim valors de tre­ball, d’humi­li­tat, de sacri­fici, de com­promís i de tre­ball en equip, i real­ment ens ha anat molt bé. El nos­tre Can-Am ha fun­ci­o­nat molt bé, l’equip, els mecànics, tot­hom ha tre­ba­llat molt bé. I quan tot­hom tre­ba­lla bé i tens una mica de sort, no gaire però una miqueta, al final surt aquest super Dakar, que real­ment m’ha ani­mat molt de cara al futur.

Vam anar direc­tes a la cursa. El noi em va tru­car a última hora perquè no tenia equip, i com que al final jo sí que cor­ria, vam arri­bar a un acord. L’equip el va con­trac­tar, però ens vam conèixer en el Dakar. Sense cap entre­na­ment ni cap cursa.

Sí, no es pot dema­nar més.

No, el millor del Dakar va ser fer cas a l’equip, cedir aquesta pri­mera posició i aca­bar segon. Aquí vam demos­trar el poc ego­isme que tenim. Vam demos­trar la nos­tra fide­li­tat, el nos­tre com­promís, el nos­tre tre­ball en equip, la nos­tra pro­fes­si­o­na­li­tat, i això és el més impor­tant per a mi. Per a mi els títols són impor­tants, les victòries, per des­comp­tat, i per això tre­ba­llem, però per sobre de tot hi ha els valors que em fan com a per­sona, i els hem demos­trat i els hem ense­nyat en un món de vega­des molt ego­ista. Hem ense­nyat uns valors que a vega­des es per­den. Ha estat el més impor­tant per a mi en el Dakar.

Ja fa qua­tre anys que estic en el mateix equip i si soc aquí és perquè ells valo­ren molt com soc com a per­sona, i com soc con­duint. Ells esta­ven molt con­tents i agraïts per la nos­tra feina i em van asse­gu­rar la con­tinuïtat per a l’any que ve.

No, els pro­to­tips, no. Al final aquesta cate­go­ria és millor que la dels pro­to­tips, i ho hem demos­trat, perquè els cinc pri­mers estem sepa­rats per quinze minuts, quan en l’altra hi ha diferències d’una hora entre el pri­mer i el segon, i ter­cer. És una cate­go­ria més dis­pu­tada en què les mar­ques apos­ten i, ara com ara, és més forta. Però no et sé dir si hi haurà can­vis, perquè variarà la regla­men­tació del T3 i s’ha de veure. Però entre T3 i T4 és on està l’equip i on, si Déu vol, esta­rem.

No, el cotxe va anar per­fecte i, pel que fa a eta­pes, és la duresa que com­porta córrer el Dakar. A tot­hom li pas­sen coses i es tracta d’anar superant totes aques­tes adver­si­tats que tenim dia a dia entre el pilot i el copi­lot.

Aquest punt va ser com­pli­cat i real­ment la nave­gació forma part del Dakar. Alguns pilots es quei­xen de massa nave­gació, però, escolta, si no, que vagin a córrer en un altre esport. Això és el Dakar i forma part de l’experiència que hi hagi errors. És com­pren­si­ble que tots ens equi­vo­quem i la culpa no és del copi­lot. No hi ha culpa, aquí. Això que els pilots gua­nyen i els copi­lots per­den no és el Dakar. El Dakar és un tre­ball en equip on les deci­si­ons del pilot i el copi­lot van jun­tes i fan que puguis tro­bar el camí o no el puguis tro­bar. Però aquesta difi­cul­tat del Dakar és la que volem. Volem aquests can­vis de ritme que et facin bus­car aquests punts i real­ment és el que fa bonic el Dakar des del pri­mer que vaig fer.

Sí, al final això és una forma de vida. El Dakar és una forma de vida. Els psicòlegs et diuen que pas­sarà de tot i t’has de pre­pa­rar per a això. Se’t trenca el cotxe, la moto, et fas mal tu, estàs malalt, t’has d’anar superant dia a dia i pre­pa­rar-te molt. És una cursa on he per­dut amics, on cada any mor algun com­pany. És una cursa que no implica només el fet de com­pe­tir, sinó el fet de com­par­tir, conei­xes gent de tot el món, països i cul­tu­res dife­rents, i tota aquesta vari­e­tat fa que el Dakar sigui tan bonic.

Sí, hi estic total­ment d’acord. És clau. Al final has de tro­bar un punt d’equi­li­bri entre donar gas i també evi­tar pena­lit­za­ci­ons, i això vol dir fre­nar més del compte en algun moment per entrar en un radar o bus­car bé aquell punt de con­trol, i això amb el Diego ho hem sabut fer molt bé. El Diego és cul­pa­ble que no hi hagi pena­lit­za­ci­ons i ha fet que esti­guem al davant.